En la seva intervenció, ha negat rotundament que la seva actuació tingués com a objectiu "liquidar la Constitució per la via de la violència". I ha dit que hi va haver "inumerables" intents de diàleg amb el govern espanyol.
També ha insistit en el "caràcter pacífic" del referèndum i ha dit que només hi va haver incidents en una vintena de punts de votació de més de 2.000 col·legis. "L'1-O va ser més que un referèndum, va ser una manifestació de valors democràtics, civisme, ciutadania i dignitat, el tribunal ha escoltat els testimonis que així ho han explicat", ha manifestat l'exconseller, que ha negat que la gent anés "abduïda pel Govern" a votar l'1-O.
Forn ha negat haver donat ordres polítiques als Mossos i ha circumscrit les seves declaracions en favor del referèndum "com un compromís polític amb el Govern". Per tot plegat, ha dit que "dubta" de l'afirmació de la fiscalia, que manté que no es persegueixen idees polítiques en aquest judici. I ha critica que no es busqués la sortida acordada i dialogada al conflicte a Catalunya. "Els governants responsables no haurien de judicialitzar un conflicte polític sinó buscar solucions polítiques", ha dit.
L'exconseller també ha refermat que sempre ha col·laborat amb la justícia i que el 2 de novembre va tornar de Brussel·les per declarar tot i conèixer el contingut de la querella de la fiscalia. "Vaig tornar convençut que era la meva obligació, convençut que no he comès cap delicte i assumint la meva responsabilitat en els meus actes", ha afirmat.
Turull: "Decapitant-nos no es decapitarà l'independentisme ni la voluntat de ser i decidir del poble de Catalunya"
L'exconseller de Presidència diu que està a presó perquè no va renunciar a la seva carrera i idees polítiques
ACN Madrid .- L'exconseller de Presidència, Jordi Turull, ha dit aquest dimecres a la tarda al Tribunal Suprem que "decapitant" els acusats per rebel·lió "no es decapitarà l'independentisme ni la voluntat de ser i decidir del poble de Catalunya". A més, creu que on alguns van veure "mirades d'odi" i "muralles humanes", ell hi va veure "milers d'ulls brillants d'emoció" i "muntanyes de dignitat democràtica". En el seu últim torn de paraula, Turull ha dit que acaba el judici encara més compromès amb les seves idees, i creu que està en presó preventiva perquè no va renunciar a la seva carrera i idees polítiques.
En una intervenció durant la qual s'ha arribat a emocionar, Turull ha dit que les acusacions confonen la "discrepància política, la crítica, la protesta" al govern espanyol, la justícia o la policia amb "l'atac i la falta de respecte". Aquesta confusió, ha dit, "només existeix en mentalitats autoritàries o poc segures de si mateixes" que veuen "expressions habituals en la calor del debat polític" com una "crida o incitació retorçada a la violència".
En aquest judici, creu, també està en joc "l'amplitud que es dona als drets fonamentals per als fills", i "si es fa cas a la fiscalia, es retrocedirà a temps pretèrits". "De la suma d'actes legals i lícits, reunions polítiques o actes d'exercicis de drets, es pretén construir un dels delictes més greus del Codi Penal", ha asseverat.
En aquest sentit, Turull creu que "no es pot ignorar ni castigar la voluntat dels ciutadans". L'independentisme, ha dit, "sempre aposta pel diàleg" i l'estat respon "amb silenci i menyspreu, amenaces o la resignació com a camí". "Hem insistit en asseure'ns a la taula del diàleg, i el govern espanyol ens va voler asseure al banc dels acusats", ha conclòs.
Segons ell, les acusacions han pretès "escapçar" i "escarmentar" l'independentisme costés el que costés, "encara que es retrocedeixi anys en llibertats o interpretar les normes i les regles del joc de manera diferent per uns i altres". "Escoltar de la fiscalia que fer un referèndum és delicte encara que s'hagi despenalitzat, fa pànic", ha dit. "La falta de rigor sobre dates, llocs, persones, el desconeixement sobre la Generalitat o el Parlament, fan enrojolar", ha afegit.
Tot i això, ha dit que els catalans no coneixen la resignació i no s'escapçarà "la voluntat de ser i decidir". "Nosaltres som l'instrument d'un clamor, no al revés", ha afirmat, afegint que la societat catalana és "adulta" i té "criteri propi", no són "ovelles".
Finalment, ha conclòs que seguirà sent independentista i al servei de Catalunya, sempre des del diàleg i els drets fonamentals.
Rull al Suprem: "No hi ha suficients presons per tancar l'anhel de llibertat d'un poble"
L'exconseller diu que té la "consciència tranquil·la" i lamenta que està a la presó per no haver abandonat la política
ACN Madrid .- L'exconseller de Territori i Sostenibilitat Josep Rull ha pres la paraula al final del judici per defensar la possibilitat que Catalunya esdevingui una república "on sigui impossible que ningú estigui a la presó per defensar pacíficament els ideals". "Després de nosaltres sempre en vindran més, no hi ha suficients presons per tancar l'anhel de llibertat d'un poble, així de simple i així de transcendent", ha afirmat. Rull ha defensat el dret d'autodeterminació de Catalunya i ha posat l'exemple d'altres democràcies on sí s'ha permès un referèndum pactat. "Aquesta és la idea, els forts pacten i els dèbils imposen; votar no és cap amenaça", ha afirmat. Rull ha dit que té la "consciència tranquil·la" i ha lamentat que estigui empresonat i acusat per rebel·lió per no haver abandonat la política. També ha apel·lat directament el tribunal i els ha retret que li estan "impedint veure créixer" els seus dos fills.
En les darreres paraules de Rull davant del tribunal ha volgut agrair "al poble de Catalunya l'immens honor d'haver-lo pogut servir" i ha defensat que va actuar "amb responsabilitat" com a conseller. I ha remarcat que hi ha molt agent a Catalunya que "s'aixeca somiant un horitzó millor". Ha afirmat que aquesta va ser "l'oda" que va inspirar l'1-O. "L'onada de llibertat que demanen els catalans és imparable, l'esperança és més poderosa que la por", ha manifestat davant dels set magistrats.
Per això, ha defensat la voluntat de voler ser independents per la via "pacífica i democràtica". "Molts catalans consideren que poden construir un estat propi i això es fa democràticament i pacíficament", ha reiterat.
Rull s'ha qüestionat l'actuació de la fiscalia i ha dit que ha actuat en ocasions d'una manera que "no és pròpia d'un estat de dret solvent i homologable, és inadmissible". I ha també ha posat en dubte que es jutgin només uns fets, sinó que considera que també s'estan penalitzant unes idees. "Un estat de dret fort no necessita aquests instruments per defensar-se de no se què", ha valorat.
A més, creu que en el seu cas continua estant a la presó i acusat per rebel·lió per no abandonat la vida política. I ha tingut un record per a la seva família, retraient al tribunal que li hagi impedit veure créixer els seus fills. "Però no impediran que els pugui deixar alguna cosa extraordinària: la dignitat de defensar idees legítimes i nobles", ha manifestat Rull. L'exconseller també ha dit que defensa que el dia de demà puguin viure "en un món millor, lliure i en una república catalana" on sigui "impossible" que hi hagi persones a la presó per defensar "pacíficament uns ideals" .
Sànchez denuncia "l'abús de la presó preventiva" i es presenta com a "víctima d'una injustícia"
L'expresident de l'ANC i diputat de JxCat demana al Suprem una sentència que "no agreugi la crisi política" sinó que la resolgui davant la "incapacitat" dels polítics
ACN Madrid .- L'expresident de l'ANC i diputat de JxCat Jordi Sànchez ha denunciat aquest dimecres a la tarda "l'abús de la presó preventiva" que es fa a l'estat espanyol, "una enorme injustícia que hauria de canviar-se" no només per ell i els altres presos independentistes, sinó en general. En el seu últim torn de paraula, Sànchez ha demanat al Tribunal Suprem una sentència que "no agreugi la crisi política", sinó que ajudi a resoldre aquesta crisi davant "la incapacitat" dels dirigents polítics.
Segons Sànchez, la fiscalia "abusa" de la presó preventiva per aconseguir acords amb reduccions de pena, tot i tenir "proves febles", que alguns innocents accepten per sortir de presó. Per això, ha reclamat a l'estat espanyol que avanci en qualitat democràtica i faci cas a les recomanacions internacionals en la matèria. De fet, ha acabat el seu discurs mostrant-se convençut que la majoria d'acusacions són "conscients que no han fet el que tocava i han forçat elements i figures retòriques per defensar una posició que no era justa". Als magistrats els ha demanat que no agreugin la situació política a Catalunya amb la seva sentència.
Per a ell, "la no-violència és la millor expressió que les idees mai han de prevaldre sobre les de l'altre". "La no-violència no és passivitat o indiferència, no és quedar-se amagat davant del temor a un estat repressiu o a la violència d'estat, és assumir les conseqüències", ha assegurat. Així, ha dit que el millor exemple d'això va ser l'1-O. "No va ser una jornada de violència, podran dir-ho 1.000 cops però no podran convèncer als que van viure-ho, excepte si es transmuti la violència en un concepte eteri", ha dit.
El seu llarg empresonament ha causat dolor a les famílies i a la societat catalana, ha dit, però aquesta última ha tingut la "capacitat de donar la volta al dolor" i mostrar els "millors valors cívics de compromís públic". Per això, s'ha mostrat orgullós que la societat "ha superat el dolor amb solidaritat i cohesió". "A Catalunya hi ha millor capital social que fa anys, una millor confiança interpersonal, una força cívica, una cultura associativa, tot i el dolor de l'1-O".
Per això, ha valorat la implicació política de la ciutadania, i creu que el tribunal haurà de valorar "fins a quin punt és legítim el dret a la dissidència". "De la sentència es llegirà el límit dels drets democràtics; és fonamental pels 12 acusats, però també pel futur de la democràcia a Catalunya i Espanya", ha afegit. De fet, creu que ara encara està més en dubte la unitat política d'Espanya, però encara més "la profunditat dels drets democràtics i fonamentals". "En democràcia no hi ha cap porta que es resisteixi", ha dit, citant un company pres de Lledoners, i creu que en el futur "la majoria a Catalunya aconseguirà obrir una porta democràtica amb una urna, que no és un instrument d'un cop d'estat". "Hi haurà urnes i votarem d'acord amb l'estat espanyol què volem ser de grans", ha dit.
Forcadell al Suprem: "Estic jutjada per la meva trajectòria política i no pels fets, però espero que això es repararà"
L'expresidenta del Parlament lamenta un "esforç extraordinari" de la fiscalia per "incriminar-la"
ACN Madrid .- L'expresidenta del Parlament Carme Forcadell ha criticat que li demanin 17 anys de presó per rebel·lió mentre que els seus companys de Mesa estan processats per desobediència, i ha dit que va actuar sempre en els mateixos termes que ells. Per això, creu que se l'acusa per "ser qui és". "Estic jutjada per la meva trajectòria política i no pels fets, però espero que aquesta situació es repararà", ha dit al tribunal en la seva última intervenció. Forcadell també ha criticat durament la fiscalia per voler-la "situar" en els fets i connectar-la amb el Govern. "Ha fet un esforç extraordinari per incriminar-me", ha lamentat. Segons Forcadell, han volgut "visibilitzar-la" durant el judici, però sense tenir "proves" per a fer-ho. En l'al·legat final, ha defensat la inviolabilitat parlamentària. "L'invoco, perquè és la base de la llibertat per parlar de tot i la base de la separació de poders, ho continuaré defensat", ha subratllat.
"Avui després de 447 dies de presó injusta i després de quatre mesos de judici en que hem vist totes les proves i hem escoltat els testimonis resulta totalment incomprensible que estigui acusada per rebel·lió", ha lamentat Forcadell davant del tribunal. L'expresidenta ha lamentat que sembla que quatre mesos de judici "no han servit per a res".
I ha defensat que la seva actuació no es diferencia de la que va fer la resta dels membres de la Mesa. "Tal com han demostrat les proves documentals i testificals, la meva conducta ha estat la mateixa que els meus companys de mesa, no existeix cap declaració, cap fet, que difereixi de la dels meus companys, tant dins com fora de la mesa", ha remarcat.
També ha volgut aprofitar per desmentir l'acusació de la fiscalia, que diu que "es va negar" a anar a una reunió el 28 de setembre convocada per Trapero. "És fals, em vaig assabentar de la reunió en aquesta sala", ha manifesta Forcadell, que assegura que prova que no estava "connectada" amb el Govern és que ningú la va convocar.
"Espero que tinguin en compte aquestes circumstàncies i jutgin els fets comprovats i no les falses especulacions que obvien la realitat, hi ha molta gent que està convençuda que soc aquí per ser qui soc, per trajectòria política i no pels fets, però espero que es repararà la situació", ha conclòs.
Bassa: "Les generacions que venen depenen de la sentència, pot ser el principi d'una solució per a molta gent"
L'exconsellera de Treball i Afers Socials diu que no es "podia ignorar" la demanda del 80% de la ciutadania i que la desobediència hauria estat incomplir el programa electoral
ACN Madrid .- L'exconsellera de Treball i Afers Socials Dolors Bassa ha dit aquest dimecres a la tarda als magistrats del Tribunal Suprem que de la seva sentència "depenen les generacions que venen", perquè "pot ser el principi d'una solució per a moltes persones". En el seu últim torn de paraula, ha dit que el Govern de la Generalitat "no podia ignorar la demanda del 80% de la ciutadania" que volia un referèndum, i considera que el que hauria estat una desobediència hagués sigut presentar-se amb un programa electoral i no complir-lo.
Bassa ha explicat que durant el judici sovint s'ha indignat i escandalitzat, però "la majoria de vegades, entristit" per l'argumentació de les acusacions que han parlat de la intensitat o intencionalitat dels fets, però "mai han parlat de drets ni vulneració de drets". No ha volgut afirmar si s'ha tractat d'un judici polític, però creu que l'acusació sí que té un rerefons polític.
L'exconsellera ha dit que les seves conviccions republicanes, feministes, independentistes i demòcrates, a més del seu pas pel sindicat UGT, les manté intactes, però assegura amb "veu alta i clara" que és "innocent". Segons ella, no hi ha cap prova contra ella, sinó "errors o falsedats comprovables" per part de les acusacions, i ha sostingut que sempre ha rebutjat la violència. "No trobaran cap missatge meu que promogui res més que el diàleg i la democràcia", ha assegurat.
Per això, ha dit que la sentència serà important pels acusats, però encara més per les futures generacions.
Cuixart defensa el dret a seguir protestant i alerta que d'aquest judici "depèn la qualitat democràtica de l'Estat"
El president d'Òmnium diu que no es penedeix de res, que ho tornaria a fer i que "no renuncia" a la condició de "pres polític"
ACN Madrid .- El president d'Òmnium Cultural, Jordi Cuixart, ha defensat el dret de continuar protestant i de lluitar pel dret d'autodeterminació. "Si la violència policial no va poder amb milers de persones l'1-O, algú creu que una sentència farà que els catalans deixin de lluitar pel dret d'autodeterminació?", s'ha preguntat Cuixart, que creu que els catalans ho "tornarem a fer, serenament i pacíficament". A més, ha alertat que de la sentència en depèn "la qualitat democràtica de l'Estat" perquè, segons Cuixart, es jutgen drets fonamentals que són igual "a Barcelona que a Madrid". Per això, ha fet una crida a "la mobilització permanent" i al dret a protestar, un retret que durant tot el judici li ha fet la fiscalia per haver-ho fet també el 20-S. Cuixart ha reconegut que no es penedeix de res i que ho tornaria a fer.
Com ja va fer en l'interrogatori inicial, ha dit que la seva prioritat no és sortir de la presó –tot i considerar-la "il·legítim"- sinó "lluitar per avançar en la resolució del conflicte polític". "No renuncio a la meva condició de pres polític", ha dit. Però ha enviat un missatge d'esperança, i ha dit que està convençut que Catalunya "no caurà en la frustració". També ha tingut un record per als seus fills i ha dit que treballarà perquè visquin en "un país millor i més lliure, això ens unifica a tots els sers humans".
Manté la crida a la "mobilització permanent"
També seguint l'estela de tota l'estratègia de la seva defensa, ha afirmat que el que està en qüestió són drets fonamentals de manifestació i reunió i de llibertat d'expressió. I ha reconegut que el 20-S va fer crides a la "mobilització permanent". "Clar que sí, i ho torno a fer", ha dit, pronunciant en català: "Catalans, catalanes, mobilització permanent, cívica, que sempre sigui aquesta la nostra voluntat de millora de la societat". Segons Cuixart, la seva actuació no mereix "cap retret penal" i considera que, si és així, "anem malament en aquest país".
I ha defensat també el dret d'autodeterminació. "És la lluita del segle XXI de ciutadans que no volen renunciar a què el país decideixi el futur", ha manifestat.
També ha fet una crida a la concòrdia dels "pobles d'Espanya" i ha dit que es nega a "odiar" ningú. "Estem obsessionats en buscar un enemic", ha lamentat. També ha defensat la desobediència civil per protestar contra els poders de l'Estat i ha dit que el problema que té la societat és, precisament, el contrari: l'obediència civil. I ha citat problemes com l'ecologisme o la crisi migratòria.
Cuixart també ha tingut paraules per a l'acusació "franquista" de Vox, i ha dit que està en "connivència" amb el govern del PSOE a través de l'acusació de l'advocacia de l'Estat. I ha denunciat que l'extrema dreta estigui "acusant els demòcrates que amb més o menys encerts defensem la democràcia que compartim entre tots".
Crítiques al rei
El president d'Òmnium també s'ha referit al discurs del rei el 3 d'octubre i ha dit que va ser un discurs "d'enorme decepció". "El rei va renunciar al paper de concòrdia i va perdre l'oportunitat de denunciar la brutalitat policial", ha afirmat.
Per contra, ha dit que es va "alegrar" quan va escoltar en l'informe final el fiscal Jaime Moreno parlar dels 1.000 ferits que van votar l'1-O. "Ja era hora que reconeguin també els ferits, és un exercici de responsabilitat de la fiscalia", ha afirmat.
Santi Vila: "Enlloc estava escrit que el procés acabaria com el 27 d'octubre"
L'exconseller diu que sempre va complir "l'esperit i la lletra" de la Constitució i que va intentar fins "l'últim minut" un acord amb Madrid
ACN Madrid .- L'exconseller d'Empresa Santi Vila ha instat aquest dimecres a la tarda als magistrats del Tribunal Suprem que no caiguin en l'error de "l'anacronisme o el presentisme" i analitzin tot el procés independentista català en funció del seu resultat final, sinó pels fets concrets. Segons ell, fins "l'últim minut" es va estar negociant un possible acord legal, que passava per les eleccions anticipades, però una ministra li va admetre que no s'havien donat les "condicions de confiança". "Enlloc estava escrit que acabés com el 27 d'octubre", ha dit. Pel que fa al seu paper, ha dit que en tot moment va complir "l'esperit i la lletra" de la Constitució, que, segons el seu parer, hauria de permetre una "Espanya plurinacional".
En el seu últim torn de paraula, Vila ha dit que la negociació entre Barcelona i Madrid que va estar a punt de fructificar la primavera del 2017 es va trencar no perquè la Generalitat "demanés impossibles", fins i tot fora de la Constitució, sinó perquè "s'havia trencat el marc de confiança necessària en una democràcia madura". Això i el fet que el president Carles Puigdemont "no pogués o no volgués convocar eleccions" el van fer "dimitir frustrat", i no pas pel temor que els seus companys de Govern cometessin alguna il·legalitat, perquè sabia que cap mesura del Govern tindria eficàcia o validesa.
Vila ha assegurat que tot el Govern va actuar "de bona fe" i ell sempre va ser "fidel a les profundes conviccions i la legalitat". "Per defensar aquesta lleialtat he rebut pals a Catalunya", ha reblat.
Per això, ha advertit del risc de veure "a pilota passada" tot el procés com un camí encaminat a la DUI del 27 d'octubre. Així, s'ha preguntat què hauria passat si s'haguessin convocat eleccions, o s'hagués impugnat el programa electoral de JxSí el 2015 o s'hagués aplicat l'article 155 després del ple del Parlament del 6 de setembre. Ningú ho va plantejar, creu, perquè "cap persona bona, responsable o sensata podia creure que acabaria amb aquell despropòsit". "Les persones dialogants, pactistes, volien donar una enèsima oportunitat al diàleg, la negociació i l'acord".
Per tot això, ha mostrat l'esperança que Espanya no caigui un cop més en la "fatalitat o llegenda negra" que "impedeixi una democràcia avançada on la diversitat nacional no sigui un problema".
Borràs al tribunal: "Haurien de tenir en compte que vindran nous polítics i que l'anhel de decidir el futur continuarà"
L'exconsellera nega que hi hagués "insurrecció" a Catalunya i que no es va gastar diner públic per "no exposar ningú"
ACN Madrid .- L'exconsellera de Governació Meritxell Borràs –en llibertat provisional- ha demanat que el tribunal i també als poders polítics que tinguin en compte que el conflicte polític a Catalunya no es resoldrà amb aquest judici. "Vindran nous polítics i l'anhel de bona part del poble de Catalunya de decidir l'encaix en una Europa moderna continuarà, vull ser positiva i pensar que sabrem trobar el camí d'una solució adequada, dialogada i que ens pugui satisfer a tots", ha dit com a últim al·legat. Borràs ha defensat que Catalunya és una nació i que té dret a decidir el seu futur. I ha remarcat que, tot i no estar acusada per rebel·lió, a Catalunya "no hi va haver insurrecció ni violència" aquells dies. I ha negat novament la malversació. "Gastar diner públic hauria estat exposar els funcionaris", s'ha defensat.
En el seu al·legat final, Meritxell Borràs ha recordat que ha deixat la política activa i que no hi pensa tornar. I, per això, ha dit "humilment" al tribunal que ha de comptar que "l'anhel" de decidir l'encaix dins d'Europa no acabarà.
També ha defensat que el seu pas per la política sempre ha estat per "deixar un país millor" i que ha estat "el seu objectiu fins l'últim dia". "El nostre és un capítol més en la història de la supervivència del nostre país, que demana ser escoltat com a societat madura i reivindica de manera cívica i pacífica i democràtica poder votar i decidir el seu futur sense imposar res a ningú, escoltant tothom, i després decidint", ha manifestat Borràs, reivindicant l'opció d'un referèndum pactat.
Mundó: "Traslladar els temes polítics als tribunals fa un flac favor a la política i en res ajuda a la justícia"
L'exconseller diu que encara hi ha temps de "trobar camins que apropin solucions" i espera que el tribunal hi ajudi i alliberi els independentistes empresonats
ACN Madrid .- L'exconseller de Justícia Carles Mundó ha dit aquest dimecres a la tarda al Tribunal Suprem que "traslladar els temes polítics als tribunals fa un flac favor a la política i en res ajuda a la justícia". En el seu últim torn de paraula, creu que el judici "és resultat del fracàs de la política" i un "fracàs col·lectiu". "La política i la justícia són essencials per enfortir la societat democràtica", i espera que la sentència ajudi a "trobar camins que apropin solucions, perquè enrocar-se i anar a carrerons sense sortida no és el camí". "Hi som a temps, mai és tard per trobar solucions, i espero que tothom estigui a l'altura del moment", ha afegit.
En la breu intervenció, Mundó ha agraït les mostres de suport rebudes, ha lamentat el patiment de familiars i amics i ha expressat el seu "desig compartit amb milions de persones, tinguin les idees que tinguin, que els nou empresonats surtin en llibertat, puguin anar a casa i abraçar les seves famílies: serà la millor notícia per a ells i per tothom".
