“Perquè la gent llegeixi, necessites provocar-la”

Es diu Santi Montagud Montañà i va néixer el 24 de desembre del 1960 a Granollers. Treballa d’oficial de notaria des de fa 32 anys. Escriure és una de les seves aficions, així com tots els temes relacionats amb la cultura. És un enamorat de Cadaqués i sempre que pot s’endinsa en aquell poblet pesquer. El que més li agrada és escoltar, observar, somiar, llegir i poder escriure les coses que pensa “abans que se les emporti el vent, que ve de dins i que tot s’ho emporta”.

 

Quants llibres has escrit?

He escrit 4 llibres.

 

Com es diuen?

Esgarrapades, Tots els colors, Tardors, que es una novel·la, i Granollers, un passeig, que encara no està publicat i es publicarà aquest any o el que ve. També he escrit poesia i altres coses col·laborant amb més gent

Què et motiva a l’hora d’escriure?

Quan faig poesia, moltes vegades penso en gent concreta. Però el que més em motiva és la música. Jo poso música de cantautors i la barreja de lletres i música em fa somiar.

 

Com et sents quan escrius?

Em sento bé, però no m’ho passo bé. És una necessitat. De la mateixa manera que hi ha gent que per descarregar va a córrer o va a jugar a pàdel .... Jo necessito escriure. A vegades dic animalades molt grosses, però tant és, és una necessitat que tinc.

 

Quan de temps dediques al dia a escriure?

Cada dia escric una mica. A vegades 1 o 2 hores, altres dies 10 o 20 minuts. No ho tinc regulat, va com va.

 

A més a mes d’escriure llibres, has escrit en alguna revista?

Sí. Vaig començar a escriure a la revista Fe de rates, després vaig escriure al 9 Nou durant set o vuit anys. Més endavant a la Revista del Vallès  i també a Nació Digital. Ara escric a la revista Som Granollers.

 

De quins temes parles quan escrius?

Una mica de tot...de la gent, del que l’interessa, coses dels animals, de les ciutats, de les maneres de ser, de l’amor, de la mort, ... Quan escric intento que la gent no s’avorreixi. A vegades, fins i tot, forço una mica, dic alguna animalada i parlo de coses amb l’objectiu que, quan la gent les llegeixi digui: què diu aquest? Perquè la gent llegeixi necessites provocar-la. Hi ha gent que escriu, que en sap molt, que té una tècnica molt depurada, però que és avorridíssima.   

 

Et guanyes la vida escrivint?

Desgraciadament no. És molt difícil viure d’escriure. La meva professió és oficial de notaria, a Granollers.

 

Tens en projecte algun llibre?

Sí, en tinc dos. Un me’l va encarregar el BM de Granollers sobre la seva història i se m’està fent molt difícil. I l’altre és sobre la meva professió, dels notaris i de tots el anys que he passat en el despatx i que acabarà sent la meva vida. Crec que tots hauríem d’escriure la nostra vida perquè els néts sabessin qui eren els avis.

 

Entrevista realitzada per Carla González, estudiant de l'Institut Giola de Llinars del Vallès.