Diari digital del Vallès Oriental i Occidental

Temps ara
Weather Icon
( - )

Entrevista: Edelmira


Autor/a: David Seijas

Imatges: David Seijas

Centre: Institut Giola



"Fèiem el que podíem per poder menjar"

L’Edelmirava néixer a Galícia l’any 1939 i ara té 80 anys. Va viure en un poble molt petit que es diu San Lorenzo i que pertany a la província de Lugo. La vida no li ha estat gens fàcil, ha hagut de plantar-li cara desde ben petita. No va poder anar sempre a l’escola perquè havia d’ajudar a casa.Es va casar jove i es va traslladar a Barcelona. Va tenir  tres fills: en Manel l’Angel i l’Antoni. Va quedar-se viuda als 36 anys i això va fer que hagués de treballar molt dur per criar els fills de nou, sis i tres anys respectivament. A l’actualitat viu a Sant Antoni de Vilamajor i és àvia de quatre nets.

 

Com et vas sentir al passar la postguerra sent tant petita?

Doncs malament perquè no hi havia gaires coses i érem uns quants germans i, com que no teníem gaires coses doncs ho passàvem malament i havíem de treballar, ajudar els pares amb el que podíem, per exemple, sembrant o recollint les patates del camp.

 

Alguna vegada tu o els teus germans vau sentir por?

Sí, moltes vegades, perquè teníem por que tornessina venir els dolents.

 

I va ser molt dur treballar en el camp?

Molt dur perquè era molt petita, peròhavíemde fer el que podíemper poder menjar.

 

Quins animals teníeu en el camp?

Teníem vaques,cavalls, ovelles i cabres. Les vaques, les ovelles i les cabres donaven llet i en teníem per esmorzar o també per fer formatges i després el curàvem i menjàvem formatge en el temps venint. De vegades la mare el portava a la fira o al mercatper vendre’l i poder comprar oli, per exemple.

 

Devíeupassar molta gana.

Doncs sí. Ens privaven de moltes coses.No podíem menjar sempre el que volíem. Pot ser el que ara tenim per un àpat,abans havíem de repartir-ho entre tres àpats.

 

Vas poder anar a l’escola o vas haver de treballar?

Depèn. A vegades anàvem al mati a l’escola i a la tarda havíem de treballar al camp.

 

Com tractaven a les dones en aquell moment?

Molt malament. No podien decidir res i havíem de fer tot el que deia l’home de la casa.

 

I amb que jugàveu en aquell temps?

Jugàvemal corre cuita i a les cartes. Sovint fèiem xerrades entre els germans i els veïns.

 

La roba la fèieu vosaltres?

Doncs sí. La roba lafèiem nosaltres perquè la mare anava al mercat i comprava unes teles i, després, una padrina, que era modista, ens feia la roba.

 

I les sabates de què estaven fetes?

Estaven fetes de fusta perquè hi havia un fuster que sabia fer“zuecos’’ i els feia a la mida del peu de cada persona.

 

No hi havia llum. Quèfèieu per veure-us per la nit?

Fèiem servirespelmes, però també hi havia llum de gas.


Més continguts de Institut Giola


Institut Giola

Llinars del Vallès

Autor/a: David López

Escalfament global

Un perill mundial

Llegir

Institut Giola

Llinars del Vallès

Autor/a: Tània Gómez Altimira

L’únic perill a les xarxes

És el ciberassetjament?

Llegir

Institut Giola

Llinars del Vallès

Autor/a: Anna Rodríguez

Els porcs senglars baixen a Llinars del Vallès

"Animals salvatges al poble"

Llegir

Institut Giola

Llinars del Vallès

Autor/a: Judith Jimenez

La casa de papel s’emporta un Emmy.

"Primera sèrie espanyola en rebre aquest premi"

Llegir

Institut Giola

Llinars del Vallès

Autor/a: Izan Garcia

Arnau Guardi

“M'apassiona la cultura popular”

Llegir

Institut Giola

Llinars del Vallès

Autor/a: Joan Ramon Martori

Marina Martori

“Abans d'escriptora, sóc lectora”

Llegir

Guia comercial del Vallès