Durant els darrers anys, s’està donant molta difusió al moviment contra el canvi climàtic a través dels mitjans de comunicació. Cada vegada sembla ser més gent la que se suma a aquesta revolució. No només es duen a terme activitats de neteja i conscienciació, sinó que també s’està fent una crida als governs de diferents països perquè prenguin mesures de precaució. Tot i això, la vertadera qüestió és: Què estem disposats a fer i a què estem disposats a renunciar nosaltres, a nivell personal i individual? 

D’entrada, no utilitzar el cotxe durant un any suposa evitar l’emissió d’unes 2,4 tones de CO2 l’any, i evitar agafar un vol transatlàntic, entre 0,7 i 2,8 tones. D’altra banda, la indústria tèxtil comporta un 8% de les emissions de gasos d’efecte hivernacle i es calcula que cada ciutadà espanyol consumeix més de 200 bosses de plàstic l’any, i produeix 1 Kg. de brossa diària. Aquestes dades reflecteixen l’impacte mediambiental que provoquen les comoditats amb què ens hem acostumat a viure. Tot i així, la majoria de nosaltres no ens plantegem la possibilitat de renunciar-hi, i preferim seguir vivint en l’engany i fer els ulls grossos. 

A nivell personal, intentant reduir el nostre consum al màxim, reciclant, estalviant aigua i llum, mantenint els carres i els entorns naturals nets i lliures de brossa... provoquem un canvi en el nostre entorn molt més gran que, per exemple, assistint un dia a una manifestació i oblidant-nos del tema durant la resta de l’any, o indignant-nos a les xarxes socials, pensant que hem realitzat una gran acció. Si tots poséssim de la nostra part, contribuint a viure en un entorn el més net possible, accions com les recollides de brossa serien innecessàries. Com diu la dita popular: “no és més net qui més neteja, sinó qui menys embruta”. 

Demanar als govern que prenguin mesures acostuma a suposar pujades d’imposts o prohibicions als ciutadans que, a la llarga, no solucionen el problema, donat que s’acaben trobant maneres d’evitar-les. En la meva opinió, resultaria més senzill que els ciutadans ens autoimposéssim aquestes mesures i que des del govern ens ajudessin a dur-les a terme. Per exemple, podríem prendre la decisió de no utilitzar el cotxe dins la ciutat, i el govern ens podria facilitar la tasca abaratint el cost del transport públic i garantint el seu bon funcionament. 
En conjunt, segons el meu punt de vista, intentar que hi hagi una conscienciació a nivell global sobre la importància d’intentar aturar el canvi climàtic no provoca cap efecte si, després, a nivell personal, no hi ha una implicació per part de tota la població. Si tothom canvia el seu entorn més proper, el món sencer canvia.