Diari digital del Vallès Oriental i Occidental

Temps ara
Weather Icon
( - )

Tensió acumulada a final de curs entre el Departament d'Educació i els centres educatius públics

31 Maig 2022 Redacció: Yaiza Miranda

Imatges: cedides

Població: Vallès


Les noves mesures imposades pel Departament han portat als professors a mobilitzar-se

El 15 de març van començar les mobilitzacions d’alumnes i professors arrel dels canvis que el Departament d’Educació ha imposat als centres educatius en protesta contra l’avançament del calendari escolar i les retallades dels darrers anys. Ara, al mes de juny, la situació s’ha intensificat i es podria considerar “crítica”, ja que amb les noves imposicions de llengua i la tensió acumulada, ambdós bàndols no aconsegueixen estrènyer llaços per a arribar a un acord, un fet que podria afectar el pròxim curs 

Els docents han tornat als carrers aquest mes de juny en un nou dia de vaga en protesta contra la política del Departament d’Educació. Es tracta del sisè dia de vaga convocat unitàriament per tots els sindicats, una d’elles en una aturada parcial de dues hores el 2 de juny. Els sindicats han criticat que a hores d’ara, el Departament d’Educació no ha convocat la taula de negociació i li ha exigit que ho faci i que, a més, enceti una negociació real.

A la resposta d’aquestes noves iniciatives dels centres educatius, el conseller d’Educació, Josep Gonzàlez-Cambray, ha estat molt crític amb els sindicats de mestres i professorat, que ha assegurat que “no volen l’acord”. Amb aquest argument el departament va donar per trencades les negociacions amb els sindicats i va aparcar la proposta d’avançar la reducció d’una hora lectiva als mestres i professors, i va decidir presentar la previsió de professorat per al curs vinent confirmant que s’avançarà el calendari escolar.

Les mobilitzacions d’aquest mes de juny s’han afegit a les cinc jornades que ja es van fer al març per la protesta al Saló de l’Ensenyament, que va impedir a Cambray participar en la inauguració. Aleshores, els sindicats protestaven per la falta de consens amb què la conselleria havia comunicat diverses decisions, com la modificació del calendari escolar o els nous currículums.

Com bé s’ha comentat, la demanda d’ajornar l’avanç del curs escolar també sembla perduda, ja que el Diari Oficial de la Generalitat ja ha publicat el calendari que fixa l’inici de les classes el 5 de setembre a infantil i a primària i el 7 de setembre a l’ESO, Batxillerat i FP.

El Departament d’Educació diu que tot de cop no es pot fer

Després de la vaga de cinc dies al març, la distància entre el que volen uns i altres es va tornar a fer evident quan els sindicats han anat plantant el Departament d’Educació en les successives reunions de la mesa sectorial. Criticaven que l’última proposta de la conselleria de restablir l’horari lectiu previ a les retallades no s’apliqués a partir del setembre a tots els nivells educatius. Educació plantejava reduir una hora lectiva als mestres a les escoles a partir del setembre, i fer el mateix amb els professors d’institut a partir del curs 2022-23. Una proposta que els sindicats van rebutjar.

Des del departament, s’assegura que no pot anar més enllà de cara al curs que ve a causa de la dificultat tècnica i pressupostària. En declaracions als mitjans de comunicació, la directora general de professorat, Dolors Colell ha explicat que “tot de cop no es pot fer” i ha afegit que “calia programar la reversió de les retallades i ja ho hem fet”

La proposta de la conselleria inclou tornar a la càrrega lectiva prèvia a les retallades del 2012 dels mestres de primària a partir del curs 2023-24, és a dir, 23 hores lectives setmanals, i la dels professors de secundària a partir del curs 2024-25 amb 18 hores lectives setmanals. Educació també planteja reduir les ràtios a P3 i P4 amb la contractació de 382 docents i un cost de 17,5 milions. En total, les mesures suposen una inversió de prop de 495 milions d’euros.

La vaga a les escoles indefinida per final de curs, sobre la taula

Els representants dels docents tampoc descarten una vaga indefinida coincidint amb el final del curs, tal com ja va avançar el sindicat professors de Secundària.

Fins i tot, apunten la possibilitat de fer aturades també al setembre, coincidint amb la represa de les classes. “No descartem que l’inici del curs no sigui normal i trencar l’aparença que vol transmetre el Departament que aquí no passa res”, diu Miquel González de la CGT. “Serà un maig i un juny calents i, si cal, l’inici de curs també”, certifica Carles Viñallonga, d’USOC.

Les protestes es repetiran després que les negociacions entre les dues parts s’hagin aturat per la falta de diàleg. Educació acusa els sindicats docents d’haver bloquejat l’acord durant les negociacions i també els reclama no haver-se presentat a set reunions consecutives a la conselleria. Els sindicats consideren que la conselleria no ha tingut mai una voluntat real de negociar i arribar a un acord.

Però, què és el que es demana des dels centres educatius?

Els sindicats educatius convoquen les protestes amb les mateixes reivindicacions que les vagues del març: retirar el nou calendari i el nou currículum; suprimir el decret de plantilles, perquè consideren una agressió als drets laborals i a la transparència que els directors puguin escollir alguns docents; equiparar els sous dels professors d’FP o estabilitzar el personal interí i laboral, entre d’altres. Tot i això, ara els sindicats el que reclamen sobretot és que la conselleria rebaixi les hores lectives a primària tal com el Govern havia proposat als sindicats, però també a l’ESO a partir del curs que ve, una mesura cosa que el departament diu que és tècnicament impossible.

Tal com s’ha explicat, el departament defensa que “tot no es pot fer el curs que ve” i que per això hi han proposat la reducció d’una hora lectiva a primària el curs vinent i fer-ho a l’ESO el curs següent.

Dolors Collell, directora general de Professorat de Centres Públics ha sortit en defensa per afirmar que el Departament d’Educació que estava disposat a reduir l’hora lectiva per “canalitzar el conflicte”, i ha tornat a reclamar als docents que tornin a les taules de negociació. Colell ha assegurat que hi ha un impediment per continuar avançant en aquestes negociacions, i és el fet que “els sindicats no seuen a les taules”, ha lamentat. Fent un repàs a les mesures anunciades, Collell ha afirmat que el departament “no només té la voluntat de revertir les retallades, sinó que ho està fent”: el curs que ve baixaran les ràtios a P3 (de 25 alumnes es passarà a 20), P2 serà gratuït a les llars d’infants públiques, s’incrementaran els grups d’FP i s’eliminaran els terços de jornada.

Tot i això, els sindicats han avisat que si la conselleria no es mou i accepta les seves reivindicacions podrien fer una vaga indefinida després del 9 de juny i convocar mobilitzacions perquè l’inici de curs no sigui el normal. Després de les convocatòries del mes de març, no hi ha hagut pas cap reconciliació entre sindicats i departament, i és per això que les demandes d’aleshores continuen vigents. Consideren que el Departament d’Educació no ha fet prou passos per a arribar a acords i la principal reivindicació ara és que es redueixi una hora lectiva la setmana. Aquesta mesura va ser imposada durant les retallades per a tot el professorat, però ara Educació solament proposa de retirar-la a primària.

Els sindicats defensen que amb una hora lectiva menys els docents podrien assumir tasques de coordinació i de preparació que es revertirien en una millora de la qualitat educativa. El canvi també significaria haver de contractar uns dos mil professors més i un cost d’uns cent setanta milions d’euros.

La gota que va fer vessar el got i que va desencadenar les aturades anteriors va ser el canvi del calendari escolar del curs vinent, que obligarà a començar les classes una setmana abans que no es preveia. Tot i que la protesta es manté, en aquestes noves aturades no és la qüestió prioritària. A banda, hi ha reclamacions que venen de lluny i a les quals consideren que no s’ha donat resposta.

És per això que continuen demanant que es recuperi el poder adquisitiu perdut els darrers anys i arribar al 6% del PIB; que es retiri el nou currículum; s’estabilitzi la borsa de personal interí; i que els docents d’FP assoleixin l’equiparació salarial amb la resta. A més, també exigeixen que el Departament d’Educació assumeixi responsabilitats a l’hora de defensar la immersió lingüística a les escoles i instituts i que no deixi en mans dels centres la capacitat de compliment.

Amb tot, els sindicats, que continuen demanant la dimissió del conseller, Josep Gonzàlez-Cambray, no descarten de convocar una vaga indefinida si consideren que el departament no es mou prou

El calendari lectiu no ho explica tot

L’espurna d’aquesta baralla va saltar quan el Govern va anunciar l’avançament de l’inici del curs escolar sense consultar-ho abans amb la comunitat educativa. Els sindicats van fer pressió per ajornar un curs el canvi, però davant la negativa de Cambray van decidir anar a la vaga, sumant-hi altres reivindicacions sindicals. Segons els sindicsts, la retirada del calendari no és el més important, sinó que ha estat la gota que ha fet vessar el got.

Les jornades de vaga van tenir un seguiment molt destacat i van treure als carrers milers de docents per demanar la dimissió de Cambray: el detonant era el calendari, però les vagues van recollir un profund malestar entre els docents després d’anys de retallades.

Després d’aquelles protestes, sindicats i Educació van obrir un període de negociacions que no va acabar bé. Educació va plantejar una última oferta que exigia reduir una hora lectiva l’horari dels mestres a primària a partir del curs que ve i fer el mateix a ESO, batxillerat i FP el curs 2023- 24. Les organitzacions sindicals van rebutjar la proposta perquè no afectava tots els docents alhora, i la conselleria va rubricar la manca d’acord publicant la resolució per a les noves plantilles sense incorporar les contractacions extres que suposava aplicar aquesta mesura ja a la primària

Lluny d’afluixar, els sindicats han optat des d’aleshores per mostrar amb contundència la seva distància amb Cambray, i han boicotejat algun acte en públic, com el que el conseller havia de fer a la UB. Cambray va criticar les imatges de “persones violentes” i va dir que “no representen” els Mestres.

Cambray diu que el pacte pel català a l’escola protegeix jurídicament les direccions dels centres.

Josep González-Cambray, ha assegurat que l’acord pel català a l’escola protegirà jurídicament les direccions i els mestres davant d’una sentència que és una aberració pedagògica, en referència a la imposició del 25% de castellà per part del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC). Cambray ha dit que Educació assumeix la responsabilitat de supervisar els projectes lingüístics, que han de tenir “reflex real” dins les aules, i que els mestres no poden triar en quina llengua fan classe.

El conseller ha dit que el pacte “de país” garanteix que s’aplicaran criteris pedagògics en l’ús de les llengües, i que actualment l’ensenyament per competències no permet aplicar els criteris de fa 15 o 20 anys. Segons ell, el model d’escola catalana garanteix equitat i igualtat d’oportunitats i compta amb un consens polític, social i pedagògic.

Llengua vehicular i llengües curriculars

Dos mesos després de l’acord fallit per a reformar la llei de política lingüística, finalment Esquerra, Junts, el PSC i els comuns han aconseguit un pacte a quatre bandes per a regular l’ús del català i el castellà en l’ensenyament. La nova llei estableix el català, “com a llengua pròpia de Catalunya, és la llengua normalment emprada com a llengua vehicular i d’aprenentatge del sistema educatiu”.  A més, reconeix el castellà com a llengua curricular, una condició que també té el català.

La proposta entrada estipula que “l’ensenyament i l’ús curricular i educatiu del català i del castellà han d’estar garantits i tenir una presència adequada en els currículums i en els projectes educatius”. L’objectiu és que “tot l’alumnat assoleixi el domini oral i escrit de les dues llengües oficials”.

Un decret llei en contra de percentatges

L’acord entre els quatre grups parlamentaris no és l’única resposta a la sentència del TSJC que obliga a un 25% de castellà a les aules. Paral·lelament, el govern aprovarà un decret llei que rebutjarà explícitament l’aplicació de percentatges de llengües. A partir de la nova llei i el decret, la conselleria d’Educació elaborarà les instruccions per enviar als directors dels centres abans del 31 de maig perquè no hagin de fer efectiu el 25% de castellà. Aquest decret llei detallarà com elaborar els projectes lingüístics, que caldrà que siguin validats pel Departament d’Educació.

PuntVallès: Diari Digital Comarcal del Vallès - Notícies d'última hora del Vallès Oriental i Occidental


Etiquetes relacionades:


Els reportatges més vistos


Rep les notícies d'última hora

La vostra privacitat és important per a nosaltres

Tant els nostres socis comercials com nosaltres fem servir cookies a la nostra web per personalitzar contingut i publicitat, proporcionar funcionalitats a les xarxes socials i analitzar el nostre trànsit. Fent clic, accepteu l'ús d'aquesta tecnologia a la nostra web.

Guia comercial del Vallès