Volia aconseguir fer els més de 8.000 metres del K2 a ple hivern, cosa que ningú havia aconseguit, dins l’expedició Seven Summit Treks.

No hi ha sostres del món que no hagin sentit la teva petjada”. Així s’expressava Jordi Seguer, l’alcalde de Parets en l’emotiu homenatge a Sergi Mingote Moreno ( 9 de març de 1971), alpinista i exalcalde de Parets del Vallès, qui va morir el passat dissabte 16 de gener de 2021 a causa d’una caiguda al K2 quan feia el descens des del camp 3 (a la cota 6.000 metres) fins al camp base avançat. Volia aconseguir fer els més de 8.000 metres del K2 a ple hivern, cosa que ningú havia aconseguit, dins l’expedició Seven Summit Treks. Un fatal desenllaç per aquest gran esportista el qual va aconseguir molts èxits al llarg de la seva trajectòria.

Com a esportista d’elit, són molts els cims d’arreu del món que porten la seva petjada. 

Amb només 26 anys ja va realitzar la seva primera expedició a l’Ecuador l’any 1997 arribant a aconseguir el seu primer 8.000 m (Cho Oyu) al 1998. Un cop va començar, ja no hi havia volta enrere. Destaca l’ascens del Shisha Pangma al 1999, l’Everest al 2001 i al 2003, el K2 sense oxigen al 2018, el Broad Peak al 2018, Manaslu al 2018, Lhotse al 2019, el Nanga Parbat al 2019, el Gasherbrum II al 2019 i el Dhaulagiri al 2019. També va arribar als cims de l’Aconcagua (6.959 metres), el Kilimanjaro (5.985 metres) i l’Elbruss (5.643 m). A part, Sergi Mingote també va participar en diferents carreres de resistència i va creuar l’Estret de Gibraltar nedant, entre d’altres.
Ha estat el primer alpinista en poder coronar sis cims de més de 8.000 metres en només 367 dies. A part, aquesta aventura l’havia incrementat amb l’objectiu d’aconseguir ser el primer en fer els 14 vuit mils en 1.000 dies, encara que la situació d’emergència sanitària el va portar a ajornar el propòsit.

Pel que fa a la política, Sergi Mingote va ser alcalde de Parets del Vallès entre el 2011 i el 2018 i prèviament regidor del Partit dels Socialistes de Catalunya des de 2003. No obstant, Sergi Mingote sempre ha estat orgullós de fer saber a tothom qui ho preguntés del seu poble i tot allò positiu que li aportava ser paretà.
A part d’aquest currículum que assoleix l’excel·lència en el món esportiu, Mingote, el qual estava diplomat en funció gerencial per ESADE i Màster en Cooperació Internacional i Direcció d’ONG i Associacions sense ànim de lucre, també era ambaixador de la candidatura olímpica d’hivern “Pirineus Barcelona 2030”. A més, era el president d’ONAT Foundation, l’organisme que dedica els seus esforços a la inclusió social mitjançant l’esport i l’impulsor, junt amb la Secretaria General de l’Esport de la Generalitat de Catalunya dels Premis Inclusius de l’Esport Català, que es va celebrar per primera vegada al 2019. 

Així, es veu present com no només era un gran esportista, sinó que la seva passió anava més enllà i la necessitat d’ajudar sempre ha estat amb ell.

Tal i com ell ens expressava al diari Gol Esports al juliol del 2018 quan el seu repte consistia en pujar sis muntanyes de 8.000 metres en un any, ens feia veure aquesta necessitat d’ajudar. Això és el que ens responia en preguntar-li si podria haver la possibilitat de no arribar fins al cim: “L’aconseguir-ho, el no aconseguir-ho o el renunciar a temps també seria una victòria perquè el més important és fer paral·lelisme amb la lluita que fa un nano contra la seva discapacitat”. 
Un home que tenia clar el que volia i veia tot allò que feia com una necessitat per ajudar a qui ho necessités. Aquesta expedició també tenia uns fins solidaris. “Rodamunt i APINDEP (Santa Eulàlia de Ronçana ) seran les protagonistes d’aquesta primera expedició. Amb APINDEP ja havia treballat abans i Rodamunt aconsegueix, amb cadires de rodes pacífiques, pujar persones sense mobilitat als cims”, va expressar Mingote. “Pretenem que es conegui la seva lluita i ajudar-los. Per exemple, mitjançant RSC, han aportat recursos per projectes inclusius que nosaltres hem abanderat. A partir d’aquí és anar creixent junts”. Així era Sergi Mingote, un home que, a part de batre molts rècords, un dels motius pels quals l’impulsaven a seguir era intentar ajudar al màxim a tots aquells col·lectius que necessitaven ser ajudats.
Va ser justament en aquesta expedició quan va aconseguir batre dos Rècords Guinness: “El primer és intentar pujar les tres muntanyes més altes del món sense l’ús d’oxigen embotellat en menys de tres anys i 64 dies. Després un segon rècord que consistiria a ser, amb sis ascensions, la persona que puja més vuit mils en un any”.

En aquesta última expedició al K2 a ple hivern, sabia que era un repte molt difícil, però mai va perdre la il•lusió d’aconseguir-ho. Això és el que deia a la roda de premsa de Parets just abans de començar el repte: tinc una relació especial amb el K2, ja que ja vaig poder fer el cim, però la baixada va ser molt complicada. Fins i tot, pensava que no ho faria.

Potser l’hivern no és la millor època de l’any per fer les paus, però penso que en algun moment es pujarà el K2 i per què no ara?

Mingote sabia que no només depenia d’ell, sinó que la muntanya era qui decidia i també les diferents adversitats amb les que es podria trobar a l’ascens. Però com no pot ser d’una altra manera, ell tenia clar que ho volia intentar, somiava per aconseguir-ho, i així ho va fer fins l’últim moment. Estava disposat a lluitar per arribar fins al cim. 

Moltes han estat les persones que li van dedicar unes paraules de condol al conèixer el seu accident, les quals han estat més que acceptades per tot el que ha aconseguit Sergi Mingote al llarg de la seva vida. El dimecres 20 de gener va tenir lloc un emotiu homenatge per commemorar al gran alpinista. Gairebé 500 persones es van reunir per lloar-lo i els assistents a la cerimònia el van definir com una persona “tenaç, valent i compromès”. Tal i com es va dir a l’homenatge, la fortalesa i la necessitat de lluitar per allò que et proposes feien del Sergi la persona que era. Un home qui ha perseguit sempre els seus somnis i ha demostrat a tothom fins a on podia arribar amb allò que volgués. Com va dir en Jordi Seguer, l’alcalde de Parets: “Has perseguit els teus somnis, amb valentia, amb coratge, amb tenacitat, sense por. No hi ha vida més plena que aquella que es viu intensament. No hi ha vida més feliç que aquella que et fa brillar els ulls”.
Per tot això, volem demostrar el nostre condol als familiars i amics d’en Sergi Mingote, un gran alpinista però sobretot un gran lluitador. 

Descansa en pau.