Amb el pas dels mesos podem veure com la crisi de la Covid-19 no només és sanitària, sinó que també repercuteix a l’àmbit social i econòmic de la societat.  Com a conseqüència de les poques ajudes que han rebut els sectors de la societat que més estan patint aquesta crisi, alguns s’han vist en la necessitat d’anar a aquestes entitats per aconseguir una ajuda. A més, també han comprovat com cada dia havien d’ajudar a més gent i per això, han hagut d’incrementar el seu suport per aquesta causa.

És per aquest motiu que ens hem posat en contacte amb aquestes entitats per conèixer de primera mà en quin punt es troba la societat amb tot el que està passant.

En primer lloc, el Xiprer (Granollers) és un projecte el qual està en funcionament des de l’any 1997 gràcies als voluntaris. Actualment tenen cinc treballadors en plantilla, qui són els que coordinen els diferents projectes i supervisen les actuacions. El Xiprer és una llar per l’acolliment i la dignitat de les persones més desfavorides. Es distribueixen entre la casa d’acollida del carrer Josep Umbert i el magatzem d’aliments al polígon del Ramassar. Per aprendre més d’aquesta fundació ens hem posat en contacte amb la Natàlia, la directora del centre. “Al Xiprer creiem que acompanyar les persones i fer-nos costat dona un altre sentit a la vida, la fa millor”. En aquests moments el Xiprer es troba en funcionament a partir de 5 projectes de caire social, els quals cadascun d’ells es diferencia per poder arribar a atendre a tothom. Com ens explica la Natàlia, el col•lectiu dels immigrants és el paper protagonista dels esmorzars, les persones grans que pateixen la soledat és la protagonista dels dinars i, finalment, les famílies en risc de pobresa són les beneficiàries del projecte Magatzem d’aliments. 

Tot seguit, Càritas Diocesana de Terrassa tenen com a missió “acollir i treballar amb les persones en situació de pobresa i necessitat perquè siguin protagonistes del seu propi alliberament, des del compromís de la comunitat cristiana”, segons el que ens explica Cora Mazo, cap d’acció social de Càritas Diocesana de Terrassa.  Des d’aquesta entitat també treballen amb l’acció social, la sensibilització de la societat i la denúncia de les situacions d’injustícia social. Actualment hi treballen 40 persones i més de 1.500 voluntaris. “Creiem que podem construir un món millor. Una societat en la qual estiguin garantits els drets de les persones. I la persona pugui decidir com construir el seu futur i cap a on caminar”. A més, Càritas es troba “pràcticament a tot el territori dels dos Vallès: a través de les Càritas parroquials, voluntariat i equips tècnics distribuïts a tota la zona”. 

Finalment, Creu Roja (Sant Cugat) és una Institució humanitària internacional la qual té com a objectiu millorar la qualitat de vida de les persones, que potencia la igualtat, la solidaritat i la tolerància. Treballen també a partir del voluntariat i les persones sòcies les quals fan possible atendre als col•lectius més vulnerables de la societat. Actuen a través de diferents projectes socials, de salut, d’ocupació, de socors i emergència, de cooperació internacional o de formació. La seva ajuda s’enfoca a “famílies en situació d’extrema vulnerabilitat, persones grans, infància i joves, dones i persones amb diversitat funcional”, segons el que ens expliquen des de la institució. Totes i cadascuna d’elles ens demostren dia a dia la gran aportació que fan a la societat i ens fan veure la millor cara de les persones. “S’ha creat un nou espai de distribució de productes bàsics que pretenem millorar i mantenir d’ara en endavant, i fer que sigui adaptable a les necessitats de cada moment. Valorem molt la predisposició i entesa amb l’administració local que ens ha donat recolzament i amb qui la comunicació i coordinació ha estat fluida”. 

Aquestes entitats, i d’altres que trobem arreu del territori, han estat des de fa molts anys per poder ajudar a aquells col•lectius que més ho necessitin. No obstant, i amb la presència del Covid-19 i tot el que comporta hem pogut valorar encara més la feina que fan totes elles. 
L’emergència sanitària que estem vivint actualment ha ocasionat que molta gent que mai havia anat a aquestes entitats, ara mateix es trobi en la necessitat d’anar. “En la primera etapa, durant el confinament total, van ser les persones que treballaven en economia submergida que al no treballar no tenien ingressos i persones grans sense xarxa social propera. Actualment, són les persones que treballen amb contracte, que no han rebut a temps les ajudes i que fa poc havien anat subsistint amb els seus estalvis”, ens expressa l’ institució Creu Roja Sant Cugat. Però no només ha vist aquest augment Creu Roja, sinó que la Natàlia ens informava que al Xiprer també estava passant el mateix. “Degut a la crisi de la Covid-19 hem incrementat els ajuts alimentaris en un 10-15% i ens temem que seguirà creixent”. Una possibilitat d’augment que ens fa reflexionar al voltant de les poques ajudes que estan rebent totes aquelles persones que han hagut i estan anant a entitats com aquestes. Càritas ha reforçat sobretot “l’entrega d’aliments, adquirint més productes i hem augmentat el pressupost d’ajuts econòmics: especialment les demandes són de lloguer, relloguer, subsistència i materials escolars”, però no només això, sinó que també “hem posat en marxa una experiència pilot de targetes moneder com a model que voldríem que ens inspirés en l’ajut digne a l’altre”. És cert que la pandèmia ens ha portat a evolucionar i aconseguir de totes les maneres possibles poder ajudar a aquells qui més ho estan necessitant. 

És més, des de Càritas han volgut destacar que “el perfil majoritari és el de parella amb fills, seguit de llars unipersonals i en tercer lloc, llars monoparentals. El 54% són dones i el 46%” que a la vegada es transforma en una “franja d’edat majoritària de 36 a 65 anys, seguida de 18 a 35 i en la mateixa proporció joves i infants entre 0 i 18”. D’aquesta manera, es pot apreciar com no només es concentra a una franja d’edat en concret, sinó que tothom està necessitant ajudes. Dona igual en quina posició ens trobem o en quin entorn vivim, aquesta pandèmia ens ha afectats a tots i molta gent que pensava que mai es trobaria en la situació actual que viu, ha hagut de necessitar aquest tipus d’ajuda. No només és de caràcter alimentari, sinó que hi ha molts factors amb els que treballen a les entitats. 

Perquè aquestes entitats puguin seguir endavant, és essencial tenir un bon finançament ja que sinó no podrien continuar. La fundació del Xiprer ens expliquen que “és una entitat sense ànim de lucre, privada i inscrita al registre de la Generalitat de Catalunya com d’utilitat pública. És possible gràcies a les aportacions dels socis a través de l’Associació Amics El Xiprer, de les subvencions municipals i del Govern, de les donacions particulars i empreses del sector alimentari”. Seguidament, des de Creu Roja ens han informat que “disposem de tres vies de finançament: el suport fidel dels nostres socis, les accions de Captació de recursos (Sorteig de l’Or, Loteria Nadal, col•laboració empresarial) i els acords amb les administracions”. Finalment, des de Càritas ens informen que “és molt important el compromís de tots els voluntaris i que de forma desinteressada donen el seu temps per ajudar qui ho necessita. Gràcies a la seva col•laboració i a la solidaritat de moltes persones, empreses i entitats que confien en la tasca de Càritas, podem seguir ajudant dia rere dia a les persones més vulnerables. També treballem en xarxa amb les administracions i amb altres entitats del tercer sector del territori”. D’aquesta manera, es deixa palès com sense la solidaritat de la gent aquestes entitats ho tindrien difícil per seguir endavant. La solidaritat cap a aquests sectors és vital, demostrant així la gran aportació que fan tots els voluntaris i voluntàries dia rere dia per poder arribar a tothom. 

Amb la pandèmia a les nostres vides, es demostra com la manera de viure que tenim actualment potser no és la millor. En aquest aspecte, les tres entitats han mostrat un consens en la necessitat de reflexionar al voltant de la manca d’aliments per segons quins grups socials. “Ens agradaria poder tancar o reduir al mínim el projecte del banc d’aliments perquè creiem que les persones haurien de poder tenir accés a l’alimentació igual que a l’habitatge, educació o salut”, ens transmetia la Natàlia, directora del Xiprer. Encara que la situació actual generi molta problemàtica, Càritas ha volgut incidir en l’aspecte solidari de la societat. “Hi ha hagut una resposta proactiva per atendre i ajudar les persones, tant a nivell individual, com d’empreses i entitats. Tothom qui ha pogut, ha ajudat. És per això que des de Càritas estem esperançats en què podem construir un món millor”, afegeix Cora Mazo.  Un fil d’esperança molt necessari entre tanta desesperació i falta de necessitats bàsiques. 

Aquestes diferents entitats no només han vist com han hagut de donar el 100% en aquests temps, sinó que també reflexionen al voltant del futur després de la pandèmia. “Aquesta pandèmia ha malmès molt l’economia, la indústria, els serveis i en conseqüència a moltes persones i això possiblement tingui conseqüències negatives en les famílies/ persones. Possiblement haurem de reforçar projectes d’ocupació, entre d’altres”, esmenta l’ institució humanitària Creu Roja Sant Cugat.

En definitiva, aquestes entitats són necessàries de manera diària i des de fa molts anys. És cert que la Covid-19 ha provocat un augment, però segurament d’aquí a uns mesos veurem encara més l’aportació d’aquestes entitats. Tant el Xiprer, com Càritas i Creu Roja són uns petits testimonis els quals demanen ajuda pels altres i els ofereixen tot allò que necessitin per aconseguir tenir una millor vida.