La gran majoria de les pàgines esportives dels diferents diaris de referència se centren, especialment, en l’esport masculí i, moltes vegades, es passa per alt l’esport femení. Aquest fet no només succeeix als diaris esportius, sinó que la diferència de cobertura, als programes televisius i radiofònics entre l’esport masculí i femení, segueix sent molt alta. És per això, que des de molts punts del territori s’estan posant en marxa una sèrie d’iniciatives per posar de manifest la importància de l’esport femení. Una d’elles és la que van engegar, a principis de l’any 2020, de manera conjunta el Consell de l’Audiovisual de Catalunya, el Govern de la Generalitat i la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, sota el lema de #T’hoEstàsPerdent, en referència al fet que si no es dóna la cobertura mediàtica necessària a l’esport femení, l’audiència s’està perdent la meitat de l’espectacle. Entre les figures visibles de la campanya destacaven els noms de Mireia Belmonte, Alexia Putellas i Laia Sanz.

L’esport femení segueix lluny de la cobertura mediàtica

La realitat és que l’esport femení sembla estar a anys llum de l’esport masculí, en quant ens referim a cobertura mediàtica. Molt poques vegades podem veure a programes esportius de televisió o ràdio obrint amb una notícia femenina,  és més, la gran majoria se centren en l’actualitat esportiva masculina. No obstant això, durant els últims anys s’ha vist com l’esport femení no ha parat de créixer, i cada cop més clubs esportius són els que comencen a apostar de forma clara per a les seccions femenines. Aquest creixement, malauradament, no s’ha vist reflectit a la quota informativa, tant en els diaris esportius com en els programes televisius i radiofònics. Això ha provocat que les entitats que si han fet un pas endavant per la consolidació de l’esport femení, comencin a demanar una major presència de la figura de la dona esportiva als mitjans de comunicació.

Arran d’aquest creixement i de la falta de cobertura mediàtica, no paren de sorgir moviments i campanyes que volen posar de manifest la importància de l’esport femení. En el cas de la campanya de #T’hoEstàsPerdent, és un dels exemples més clars, pel sol fet de sorgir des de la mateixa Generalitat, conjuntament amb la CCMA, ja que té més potència mediàtica. De la mateixa manera, les federacions esportives, com és el cas de la Federació Catalana de Futbol, també fa temps que estan lluitant contra aquesta desigualtat. L’objectiu principal de totes aquestes campanyes és la de promoure una presència més alta de dones esportistes en els mitjans de comunicació, per tal d’arribar a una igualtat mediàtica, tot i que sembla que la cosa no avança prou. A més, en aquest sentit, també es treballa per mirar de trencar estereotips, fruits d’aquesta societat tan masclista en la qual vivim, i en especial en el món de l’esport. En definitiva, el que es vol és poder seguir en aquesta línia de creixement de l’esport femení i que cada cop pugui tenir més espai en els mitjans de comunicació.

El Barça femení, campió de la Champions Femenina

Un dels clubs catalans de l’elit que més fort ha apostat durant tots aquests anys per l’esport femení és el FC Barcelona, conjuntament amb el RCD Espanyol. D’aquesta manera, gràcies a la seva feina i la seva trajectòria el futbol femení ha agafat força. A més, amb el seu treball, fa temps que estan reclamant una major presència de l’esport femení als mitjans de comunicació. Sembla que per molt que s’esforcin, tots els èxits femenins sempre acaben en un segon pla. A més, en aquesta societat, en la qual vivim, sembla que hem interioritzat com a normal que l’esport masculí tingui una major presència, ja que en definitiva és el que es consumeix i els mitjans de comunicació es mouen per allò que interessa a la gent i que, per conseqüència, els hi pot suposar una bona audiència.

Tot i que fa anys que estan intentant aconseguir aquest reconeixement amb molt d’esforç, aquest any potser ha arribat el boom definitiu amb una fita històrica per l’esport femení, la consecució de la Champions League femenina per part del FC Barcelona. Les noies de Lluis Cortés van fer història el passat 16 de maig, quan es van proclamar campiones, per primera vegada en la seva història, de la Women’s Champions League. A més, ho van fer de manera contundent, derrotant a un Chelsea que poc va poder fer, ja que a la primera part, el partit ja anava 0 a 4 favorable a les blaugranes. Aquesta fita va ser un pas endavant per l’esport femení espanyol, ja no només esportivament, sinó mediàticament. La final de Göteborg va batre rècords d’audiència, amb números que mai s’havien vist en un partit de futbol femení entre clubs. El partit es va poder veure per tres canals a la vegada, TV3, Barça TV i Gol TV, i va ser seguit per més d’un milió de persones. En el cas de TV3, només a Catalunya, que va sumar l’audiència d’Esport 3, va tenir una mitja de 778.000 espectadors, representant una quota del 28,4% de la quota. En canvi, Gol TV, que es veu a tot el territori espanyol, va tenir a 382.000 espectadors enganxats al televisor i amb un pic de 749.000 persones. Al canal del club també es va poder seguir el partit en directa.

Presència vallesana a la gran final

Més enllà de l’esport d’elit, el creixement de l’esport femení se sustenta, sobretot, en el treball que fan els diferents clubs esportius més amateurs. A Catalunya podem trobar molts equips femenins de totes les disciplines esportives i, en concret, al Vallès Oriental i al Vallès Occidental el treball amb l’esport femení és molt bo. Mostra d’això, és la quantitat d’esportistes professionals que han sortit d’aquestes comarques. Sense anar més enllà, a la gran final de Göteborg hi van participar tres futbolistes vallesanes: Alexia Putellas, capitana del FC Barcelona i natural de Mollet del Vallès, Vicky Losada, natural de Terrassa, i la jove portera Gemma Font, que va néixer a Tagamanent. Una clara mostra del bon treball que es fa amb l’esport femení a tot el territori català. A més, la jugadora de Mollet, vital en els esquemes de Lluís Cortés, va aportar el seu granet amb un dels gols de la victòria. Les blaugranes, que ja van guanyar la Lliga, de manera impecable, sense perdre cap partit, ja tenen la seva primera Champions i han aconseguit el triplet amb la victòria de la Copa de la Reina.

Ja no és només en l’esport de més elit, sinó que els clubs més modestos de la comarca també estan fent un treball molt important, que serveix de guia per potenciar el reconeixement mediàtic de l’esport femení. En el cas del futbol, al Vallès Oriental tenim dos exemples de clara aposta per l’esport femení, com són el Llerona i la Roca del Vallès. Els dos clubs tenen a les seves files a molts equips femenins i treballen dia a dia per potenciar l’esport femení, i donant oportunitat perquè les noies també puguin gaudir d’aquest esport. En el bàsquet, el CB Granollers també segueix apostant pels equips femenins, com també ho fan molts dels altres equips de la comarca. A l’handbol tenim el clar exemple del BM Granollers, que té al seu primer equip femení competint a la màxima competició femenina estatal, però que també treballa de manera clara amb els seus equips de base, que han de servir en un futur per fer el salt al primer equip. En definitiva, cada cop més, les noies tenen més opcions per practicar l’esport que més els hi agradi. No obstant això, la professionalització de les esportistes femenines encara té un llarg camí per recórrer, com fa temps que estan demanant les futbolistes de la Lliga Iberdrola, que reclamen sous dignes, bons horaris pels partits i, sobretot, més difusió i més ajudes per seguir progressant.

La diferència salarial segueix sent greu

Malgrat el treball que s’està fent en tots els sectors, ja no només en el tema esportiu, el camí segueix sent llarg i amb moltes traves pel camí. Moltes organitzacions estan lluitant per mirar d’accelerar aquest procés i poder igualar l’esport femení amb el masculí, que cada cop sembla tenir més avantatges i luxes, que no es veuen en l’esport femení. Un dels principals problemes és en el tema econòmic, on la diferència entre uns i altres és abismal, degut, en gran part, per l’impacte mediàtic que tenen uns i que no se’ls hi garanteix a les altres. D’aquesta manera, creuen que amb una major implicació dels mitjans de comunicació en l’esport femení, la cosa canviaria molt i es podria arribar a molta més gent. El problema és que els mitjans no s’ho acaben de creure del tot i no aposten de manera clara per l’esport femení. D’aquí que les quotes mediàtiques siguin estan molt lluny del que voldrien. Per això, és important que es comenci a prendre seriosament tot el treball que s’està fent per potenciar l’esport femení. Tot i que en definitiva fan el mateix que els nois, les condicions no són les millors i moltes vegades deixa molt a desitjar.

D’aquesta manera, l’esport femení ha fet un pas endavant enorme durant els últims anys i s’ha guanyat el dret de demanar la seva quota de protagonisme. No obstant això, també s’hauria de mirar d’acabar amb tota la sèrie d’estereotips, que són un impediment enorme pel creixement d’aquest esport. La clau està en tot el treball que es fa de la base i veure com cada cop van sortint més esportistes referents en les seves disciplines, com ho són Carolina Marín, Alexia Putellas, Laia Sanza, Mireia Belmonte, Laia Palau, Carla Suàrez... En definitiva, ja és hora que l’esport femení tingui la repercussió mediàtica que es mereix i que els mitjans de comunicació prenguin consciència de la situació i decideixin apostar, de forma clara, per l’expansió de totes les competicions femenines. Per començar, les diferents federacions esportives catalanes ja estan donant l’oportunitat a noies perquè puguin competir en les mateixes condicions que els nois. No obstant això, el problema està amunt, ja que els mitjans de comunicació, els encarregats de difondre les notícies, no es prenen amb la mateixa mesura l’esport femení que el masculí. Veurem com avança la cosa als pròxims anys, però, sense dubte, les noies estan treballant de valent per escalar aquesta gran bretxa que els separa dels nois.