Tot i l’aparició a les nostres vides de la Covid-19, hi ha activitats que han seguit el seu curs,  confinades a casa i ara, per fi, en presencialitat. Una d’elles és el ballet, en concret el de l’escola  de dansa Klass de Granollers. En ella, l’Ainoa, l’Èlia i l’Ariadna es preparen per a un dels  exàmens de la Royal Academy of Dance.

En uns mesos, l’Ariadna, l’Èlia i l’Ainoa s’enfontaran a una prova per la qual s’han estat  preparant mesos. Ara, gràcies al fet que la pandèmia ha afluixat, han pogut assistir a l’estudi de  dansa on fan classes durant la setmana*. Però no tota la seva preparació ha estat així. Per  desgràcia, la Covid-19 va obligar a tota la població a mantenir un confinament domiciliari que  va durar gairebé 3 mesos. Elles, com tots els altres esportistes que estaven en aquesta situació,  van haver d’adaptar les condicions del seu esport, en aquest cas el ballet, a casa seva. Sense  barra, ni miralls, l’única cosa que mantenia un fil amb la realitat era la videoconferència que  feien amb les seves companyes i la professora, intentant emular al màxim possible una classe  real: L’experiència va ser bastant estranya. Principalment el desavantatge eren les parades  constants entre les situacions sanitàries. Pel ballet es necessita espai, estar cara a cara...  L'Ariadna, igual que les seves companyes, va haver de prioritzar alguns exercicis, ja que a casa  seva no podia fer de tot: Amb el confinament, els exercicis estàtics eren prioritaris, per tant  deixàvem de prioritzar altres que requirien més espai.

A més, un dels problemes d’estar tancades a casa és la forma física. I és que tres mesos de  confinament afecten de forma radical a la condició de cadascú, fent perdre força muscular o  resistència: Jo principalment ho vaig notar al primer confinament, ja que ens va venir de  cop i no estàvem preparades. El no tenir estipulades unes classes al principi afectava molt.  Jo feia coses per la meva banda, però no és el mateix, l'exigència no és la mateixa. De cara  als altres, el canvi ja el vam adaptar una mica amb les classes online. Així i tot, en fer  exercicis estàtics es perd molt treball de mobilitat. Explica l'Ariadna.

Després de mesos amb molta incertesa, a finals d’any les tres ballarines van poder retornar a  l’estudi de dansa Klass per fer classes de forma ininterrompuda. Calia, doncs, adaptar-se de nou  a la presencialitat, després d’estar molt temps tancades a casa. Com ens explica la Gloria  Espejo, professora de l'estudi de dansa Klass de Granollers, això no ha estat pas fàcil: Tot ha  estat molt complicat, perquè ja es venia d’un moment, en el confinament, on era molt  difícil seguir un ritme normal de docència. Ara això ho hem anat recuperant, tot i haver  d’adaptar els espais. Estan les restriccions del termòmetre i el gel a l’entrada, a les quals  ja ens hem acostumat. El més complicat seria la mascareta, ja que estem tota la classe  saltant i movent-nos i al final acaba molestant.

"Elles s’han adaptat molt be perquè porten ballant des dels 3 anys, i com  tenen molta confiança entre elles tot surt rodat."

Al final, qui més sent aquesta nova rutina són les alumnes. L’Ainoa, seguint el fil del què ens  explica la seva professora, ens intenta posar en la seva nova situació, fent classe d’una manera  diferent de la que elles estaven acostumades: Preparar-se per un examen en aquesta situació  és complicat, sobretot per les mesures. A casa ja costava, ara lògicament és molt millor,  però sí que és veritat que amb tot això de portar la mascareta i mantenir les distàncies és  molt més complex que no com quan tot era normal. A les sales, estem dividides en  quadrats per respectar la distància, igual que la barra... és molt diferent del que teníem  abans.

A tots els canvis que hem pogut anar observant, se n’ha d’afegir un més. Potser el més  important de tots. L’examen. Abans de la pandèmia, una professora de la Royal Academy of  Ballet venia fins a Barcelona per examinar a les ballarines (cal recordar que venen directament  des d'Anglaterra).

La prova es feia a una classe amb un piano i música en directe, tot observat per un tribunal  expert. Ara, però, per culpa de la pandèmia, això ha canviat. Ja no baixa ningú a examinar, ja  que les restriccions no ho permeten. Per això s’ha optat per fer exàmens gravats en diferit a una acadèmia autoritzada per la Royal. Tots els exàmens de moment són gravats. Pel que fa a l'examen no canvia res, però el que  es nota és la pressió que noten les alumnes, que no és la mateixa. No és el mateix entrar a una sala i veure a una examinadora que entrar a una sala i  veurem a mi com gravo. Elles senten que a l'estar jo és com una classe normal, i potser per  això poden arribar a perdre la concentració que si que tindrien en un examen normal.  Explica la Gloria Espejo. El sentir de les alumnes va una mica en concordança amb el que  explica la Gloria. El no estar en un ambient propici pot afectar i molt al teu rendiment.

Fer un examen sempre crea un nerviosisme, ja que ens estem formant i el fet de fer la  prova és molt important, però amb la pandèmia el nerviosisme augmenta. Ara que ens  estem plantejant examinar-nos, ens preocupa el fet de no saber si serà presencial, per  videoconferència... i això ens crea cert nerviosisme.  

El que pensa l'Ainoa es pot aplicar també a les seves dues companyes, que tampoc veuen amb  bons ulls que els exàmens es facin de forma online.  

L'ambient i la professionalitat del moment es perden, i amb això tota la concentració que  comporta. Com ja han explicat, davant una pantalla no és el mateix. La distància, la poca  interacció i l'anormalitat de la situació juguen un paper clau. 

"Nosaltres esperem que la prova sigui presencial, igual que les que  hem fet abans" 

Sigui com sigui, les ballarines es preparen cada setmana per una prova decisiva. Elles ja s’han  examinat fins ara de dos dels cinc nivells que comprenen els exàmens de la Royal Academy of  Ballet. El següent, l’Advanced Foundation, és el tercer nivell que buscaran assolir. A l'aconseguir els cinc, la Royal acredita a cada ballarina com a professional. Però com és tot el  procés per arribar fins a aquest punt? L’Èlia Espinosa, una de les tres ballarines que es prepara  per a l’examen, ens explica els horaris que tenen i com s'ho compaginen amb els estudis:  Adaptar-nos al ballet per nosaltres té dues vessants:  

La primera, els horaris. Els canviem tres vegades a l’any, ja que a l’Ariadna li canvien els  horaris cada trimestre. L’altre vessant és en el sentit del sacrifici que estiguis disposat a  fer. Hi ha dies que surto de la universitat, dino corrents i vaig a ballet. Potser això altra  gent no està disposat a fer-ho. Per nosaltres fallar no és una opció. El ballet és prioritari, i  en concret jo, si algun dia no he de dinar per anar de la universitat directe a ballet, ho  prefereixo abans que no anar-hi. 
 
"Nosaltres tres som molt sacrificades i estem disposaes a tenir aquest  compromís” 

Per una ballarina professional, els seus hàbits fora l'escola són molt estrictes. En aquest cas no  és igual , ja que encara estan aprenent. Així ho explica l'Èlia: 

Respecte als hàbits que seguim de cara a la nostra preparació, no tenim hàbits alimentaris  per exemple, ja que la nostra escola no es dedica íntegrament forma ballarines  professionals com a tal, som nosaltres qui escollim examinar-nos. Nosaltres fem la nostra  pròpia vida amb uns àpats raonablement saludables, però tampoc ens privem de res. Els  hàbits més físics a casa no ens fan falta. 

A part de ballet, a l’escola fem més disciplines com Jazz o Ballet fit, que ens ajuden a  guanyar més forma física i flexibilitat. Al final tot depèn de la dedicació que li posis. Si vols  entrar a una companyia de ballet, tot serà més estricte que si segueixes una docència més  laxa en aquest sentit. 

“Patim juntes i gaudim juntes, i això és el millor de tot”