Com pujar l'autoestima?

Aquí podràs trobar senzills trucs per tornar a estimar-te de la manera més sana.

Et deixem un llistat de senyals que identifiquen una baixa autoestima i una llista de trucs i consells per apendre a estimar-se més. 

Què és l’autoestima? 

L’autoestima és un conjunt de creences, percepcions, pensaments, avaluacions i sentiments dirigits cap a nosaltres mateixos. És la percepció avaluativa de nosaltres mateixos.

Els elements que componen l’autoestima són els següents: l’autoconcepte, l’autorespecte, l'autoconeixement, l’autoacceptació.

Es tracta d'un tret de la personalitat modificable segons les mateixes experiències de vida, l'evolució de la personalitat, l'avaluació de persones que importen per la persona, les reeixides aconseguides, els missatges rebuts i altres factors. Sempre és un grau (es té en major o menor mesura) i se sol detectar en psicologia amb qüestionaris, si bé no hi ha un mètode fiable, puix que és una percepció subjectiva.
La capacitat d'autovalorar-nos es desenvolupa progressivament ja desde la infantesa.

La consideració d'un mateix es forja al llarg de les dues primeres dècades de la vida d'una persona.

Segons Kenneth Kendler, aproximadament 30% de l'autoestima d'una persona està determinada genèticament per la personalitat, que anirà creixent i es modificarà segons l'entorn. Al cap d'un any i mig un nen comença a poder comportar-se com a ésser social i també a ser conscient de les seves capacitats i limitacions.

Cap a dos anys comença a tenir en compte les reaccions dels adults de cara als comportaments, si percep que estan orgullosos d'ell es fomenta una autoestima saludable mentre que la vergonya i la culpa van lligades amb perdre valor i dret de ser estimat.

Cap a quatre anys el nen/a reforça la seva identitat i comença a seleccionar i guardar el que consideri records importants.

Entre set i vuit anys comencen a tenir conflictes interns, a viure la diferència entre el que voldrien ser o fer i el que pensen que han de fer i que haurien de ser.

Poc més tard comencen a adonar-se que existeixen actes mentals com dominar-se, criticar-se o autoenganyar-se.

L'autoestima o estimació de la mateixa persona està estretament lligada amb la satisfacció subjectiva i personal amb la vida en general.

És causa i conseqüència de bones relacions afectives, que al seu torn aporten resiliència, la capacitat per a resistir i superar agressions continuades.

L'altra font de la qual es pot obtenir una més gran autoestima saludable són les ocupacions remunerades o no, que poden ser esportives, creatives, físiques, lúdiques, de voluntariat, intel·lectuals o d'altra mena.

Els més grans destructors d'una autoestima saludable són el narcisisme i la depressió.

Senyals per identificar que tinc una baixa autoestima

Un dels problemes més comuns, és la baixa autoestima, que comporta la manca d’alguns components mencionats anteriorment i això és un factor que pot limitar la nostra vida.
En moltes ocasions identificar els símptomes d’una baixa autoestima, comporta la seva dificultat.

Aquests símptomes podrien ser: ansietat, estat depressiu, cansament, mal humor, dificultat per relacionar-se, malestar emocional inespecífic…” no sé que em passa, però no em sento bé”

Seguidament, us deixarem un llistat més extens de símptomes que poden delatar una baixa autoestima. Cal aclarar que no tothom ha de patir aquestes característiques, però normalment són les més comunes.

- Indecisió. Tindre dificultats per prendre decisions, tenir por exagerada a equivocar-se. Només es pren una decisió quan s'està completament segur d'obtenir resultats al 100%.
- Pensar que no poden, que no saben res, que no ho aconseguiran.
- No valorar-se. Ni els seus talents ni les seves possibilitats. Veuen els seus talents petits, en canvi, els dels altres els veuen grans i fins i tot exagerats.
- Tenir por a la novetat i eviten els riscos.
- Ansietat i nerviosisme. El que els porta a evitar situacions que els donen angoixa i temor.
- Pasivitat. Evitar prendre la iniciativa.
- Aïllament. Timidesa, gairebé no tenen amics o molt pocs.
- Introvertits. No els agrada compartir amb altres persones els seus sentiments.
- No participatius. Eviten participar en les activitats que es realitzen en el seu centre d'estudi o de treball.
- Evitar parlar amb alres persones. Sentir-se contínuament avaluat.
- Dependència. Depenen molt d'altres persones per fer les seves tasques o realitzar qualsevol activitat.
- Donar-se per vençut/da abans de realitzar o iniciar qualsevol activitat.
- Insatisfacció. No estan satisfetes amb elles mateixes, pensen que no fan res bé.
- No es conèixen. No coneixen les seves emocions, de manera que no poden expressar-les.
- Els costa acceptar crítiques. A causa que no tenen valor, els hi costa acceptar que les critiquin.
- Els costa reconèixer quan s'equivoquen.
- Manegen molts sentiments de culpa quan alguna cosa surt malament.
- Davant resultats negatius busquen la culpabilitat en uns altres.
- Creuen que són els lletjos, els ignorants i que tots els altres ho fan millor que ells.
- S'alegren davant els errors d'altres perquè així ells se senten millor.
- No es preocupen pel seu estat de salut.
- Són pessimistes. Creuen que tot els sortirà malament.
- Busquen líders per fer les coses.
- Creuen que són persones poc interessants.
- Creuen que causen mala impressió en els altres.
- Senten que no controlen la seva vida.
- No els agrada esforçar-se perquè no creuen en la seva capacitat.
 

El nostre cos. Font de malestar que s'arrosega durant tota la vida si no es cuida l'autoestima i la fortalesa interior.

Moltes vegades, la dictadura de la bellesa, tradicionalment molt més en les dones, tot i que també en els homes, provoca una alta frustració. Es ven la imatge d'un cos amb un físic específic, deixant de banda la veritat del fet que no hi ha cap persona igual, que hi ha molts tipus de persones i de cossos i que és impossible que tothom passi per aquests prototips. Prototips que no deixen de ser una moda, per tant, que absurd si ho penses, que una moda s'apoderi tant de tu.

Moltes vegades qui no compleix amb aquest estàndard es frustra, a no ser que treballis la teva fortalesa interior, i amb això l'autoestima, i així no deixar que aquesta idea s'apoderi dels teus pensaments negatius sobre tu mateix/a.

Cadascú és diferent i les arrugues, la panxa, la cel·lulitis, les estries, els porus de la pell, els cabells, la calvície,  ..... TOT són part de la realitat de la vida i dels cossos.

Voler que siguin invisibles és voler quelcom antinatural.

Estima't tal com ets, no et vulguis canviar.

Trucs per millorar la baixa autoestima

A continuació, us deixarem una sèrie de trucs per poder pujar o millorar una baixa autoestima, per tal que que els trucs donin el seu resultat, s’hauran de fer durant una temporada llarga, o indefinidament, ja que fer-los sempre, afectarà positivament en la vostra autoestima.

- Col·loca en el mirall del bany un post-it amb la frase "Em respecto, m'agrado".

Cada matí, llegeix-ho i pronuncia-ho en veu alta cinc vegades parant-te, mirant-te als ulls i respirant profundament. "Com més t'ho repeteixis, més vegades aconseguiràs que se't presenti aquesta idea, perquè les creences estan molt arrelades" 

- Pregunta a la teva gent (amics, família, parella...) quines són les millors qualitats que veuen en tu i contrasta-les amb el que veus tu. 

- No et creguis tot el que penses, ja que ens inventem els nostres pensaments, els pensaments són això i no necessariament són veritats. Mirar de parar-los és molt difícil. "Cal surfejar-los, però no te'ls has de creure" 

- Recorda la persona que en la teva infància et va mirar amb més amor i que et va voler de manera incondicional, i pregunta't per què us sentíeu especials l'una per a l'altra. Col·loca, en un lloc habitual per a tu, un objecte que et recordi a ella o una fotografia seva. "Això et farà tenir molt presents quins són els teus valors" 

- Pensa en el que diuen de tu els altres i assumeix que té a veure amb ells mateixos, amb la seva història i les seves pors. Això et dóna perspectiva per a allunyar-te i que no t'impressionin les paraules dels altres. És la diferència entre viure en equivalència psíquica o desenvolupar la mentalització. "Només és una polaritat, una projecció d'ells. És impossible veure alguna cosa en uns altres que no està en tu" 

- Fes un llistat amb les teves fortaleses i dels teus punts a millorar. Col·loca post-its per la teva casa per a recordar-te el que et va bé. "I aprèn a dir no" 

- Parla't com si et volguessis, perquè ens parlem fatal. Escolta't, sigues conscient i tracta de suavitzar aquest llenguatge tan negatiu. "Hi hauria qui ens pogués denunciar si li parléssim d'aquesta manera, amb aquestes crítiques tan despietades" 

- Abans d'anar a dormir, pensa en tot el que ha sortit bé al llarg del dia. "Pot ser arribar puntual al treball, riure amb una companya, eliminar la pila d'emails pendents, sortir a la teva hora i arribar al gimnàs, parlar per telèfon amb una amiga..." 

- "Fes com si...". Com si fessis alguna cosa de manera excel·lent. Imita sense complexos, modela a algú a qui admiris. També es diu modelar a algú a qui admiris en alguna cosa.

"Molta gent a qui preguntes si es canviaria al 100% per alguna persona, no ho voldria fer"

- Regala't temps. Cada dia en aixecar-te tria tres detalls quotidians per a tenir amb tu mateix/a: dutxar-te amb un gel especial, regalar-te 15-30 min d'escoltar aquella música que t'agrada, ... dona't algun caprici.