Gran La Festa Major de Blancs i Blaus promou l’enfrontament amistós entre els dos colors que la protagonitzen, emfatitzant la participació. És un combat lúdic on es valoren no només els actes de la competició sinó també la resta d’accions proposades per les colles en els àmbits de diversitat, participació, innovació i la pròpia organització.
Quan el jurat emet el veredicte, s’ha valorat en global i contraposant els criteris individuals de les onze persones que el conformen. Està presidit per l’alcalde i la regidora de Cultura n’és la vicepresidenta, i el completen un moderador/a, un secretari/a, cinc vocals vinculats al món associatiu de la ciutat, una persona de la colla dels Blancs i una altra de la colla dels Blaus.
“Guerra sense violència”

Joan Soler i Amigó, expert en cultura popular, feia aquesta reflexió en un article publicat a la revista Presència (2003): «En l’home, el dualisme entre el bé i el mal és ancestral i està relacionat amb el dualisme entre el dia i la nit, la vida i la mort, els àngels i els dimonis... [...] Els enfrontaments han estat sempre la base de molts rituals de la comunitat. Les lluites simbòliques són una descàrrega catàrtica i caòtica.»
L’article, titulat 'Tinguem la festa en pau', analitzava el panorama de nombroses manifestacions festives de la nostra cultura que tenen com a essència fonamental el que diferents autors qualifiquen com a “batalles festives”. És a dir, aquells enfrontaments que algunes comunitats han incorporat als seus rituals i que, lluny de provocar violència i destrucció, generen diversió i cohesió social. Ens referim òbviament a les batalles on les armes són la merenga, els caramels, la farina, l’aigua o els tomàquets. En aquell mateix article, Jordi Armadans, director de la Fundació per la Pau, manifestava que les batalles festives són, com qualsevol altre joc, una activitat positiva sempre que es facin en un marc de respecte: «El conflicte és un element inherent a les persones, però hem d’entendre que els enfrontaments es poden resoldre sense haver de recórrer a la violència.»
Podríem deduir doncs que, en general, aquelles manifestacions festives que incorporen l’enfrontament i el conflicte simbòlic com a elements catalitzadors i aglutinadors, poden ajudar a reconduir possibles conflictes socials. A través del joc i la voluntat de guanyar-lo, moltes tensions es poden sentir alleugerides o superades.

“El joc competitiu entre blancs i blaus”

A la nostra Festa Major la gent de Granollers ens hem atorgat el privilegi de tenir una molt bona excusa per convertir places i carrers en un gran camp de batalla festiva (és clar)!
Com expliquen des de Granollers: “els Blancs i els Blaus són els nostres exèrcits, on l’allistament és voluntari, on es permet la deserció i on les armes són de construcció massiva: la imaginació, l’aigua, la corda o el fang són els projectils que ens disparem en les batalles que, entre tots, hem estat capaços de reinventar any rera any”.
Hi ha un guanyador, però no hi ha vencedors ni vençuts. No es tracta de destruir l’enemic ni de conquerir res material. Els oponents són tan valuosos que anem a sopar plegats, ens canviem el mocador i riem mentre xerrem de com ho haurem de fer a la propera batalla: la de l’any següent, amb el pregó que els guanyadors portaran en secret tant temps com puguin (potser fins el darrer dijous del mes d’agost al balcó de l’Ajuntament).

D’on ve la competició?

El 1983 un grup de joves vinculats a l’Associació de Veïns Sota el Camí Ral, encapçalats per Albert Soler i també Carles Lax, entre d’altres, inquiets pel tarannà que portava la festa i el seu desenvolupament, van començar a elaborar un projecte de Festa Major de Granollers.

Tot partia d’una anècdota recollida per Amador Garrell al seu llibre Granollers Vila Oberta, que relatava la gran juguesca de dos rajolers al final del segle passat:
“El Rayo” i l’hereu Maynou, rajolers tots dos s’enfrontaren per provar qui faria més maons en una hora de treball. La juguesca, preparada a tota orquestra pels amics i partidaris dels dos rajolers, va fer-se un dilluns del mes de juliol de 1897 i va mobilitzar tothom de la vila...()... Els “blancs” eren els partidaris del Rayo i els d’en Maynou eren els “blaus”...()... tot acabà bé i amb un bon berenar, en el qual participaren els dos rivals i els qui els animaven ---els “blaus” i els “blancs” ---, que no eren pocs “.
Aquesta anècdota la va confirmar el setmanari local La Opinión Escolar de l’1 d’agost de 1897: “ En el partido de “ladrillos” jugado anteayer, entre el blanco Bonet y el azul Maynou, ganó el último, por solo dos “mahons”. Felicitamos a ambos combatientes, pues el resultado de la lucha, nos permite afirmar que no hubo vencedor ni vencedores” (sic).
Ja tenien un fil conductor amb una base històrica. Tot això, més un treball de recerca a l’Hemeroteca Municipal, un estudi de llibres de costums, entrevistes personals i la lectura de llibres sobre les festes majors, va culminar en un projecte de dimensions llavors imprevisibles. Aquest grup de jove van començar a fer les primeres reunions al local de l’AV Sota el Camí Ral entre els mesos d’abril i maig de l’any 1983.
Un cop elaborada la proposta va prendre forma: si mig Granollers, gairebé un segle abans va apostar per un color, ells també ho havien de fer, i aquest color va ser el blau. Calia, doncs, buscar l’altra mitja taronja.
La proposta va ser portada a Pepus Costa, del GRA, que va trobar gent per fer la colla dels blancs. Només mancava un suport institucional. Després de diverses reunions es va presentar la proposta a l’Ajuntament de la ciutat, que feia poc que sortia d’un procés electoral. Montserrat Illa, responsable de la Regidoria de Cultura va atendre aquell grup de joves.
La regidora no va dubtar; calia provar-ho, més malament no podia anar. Immediatament van començar una campanya de captació de les colles.

La Festa Major de Granollers té dues característiques molt clares: la rivalitat únicament festiva entre les colles dels Blancs i dels Blaus i la massiva participació de públic. L’eix central és una competició entre les dues colles per veure quina anima més la Festa Major de Granollers.
La Colla guanyadora disposarà del privilegi d’escollir i portar el pregoner de l’any següent.
El fruit d’aquesta juguesca, la rivalitat festiva creada entre els partidaris d’un i l’altre rajoler, s’ha traslladat als nostres dies i és l’ànima de la Festa Major de Granollers: les colles competeixen ara per veure quina anima més. Un jurat determina quina és la guanyadora. El veredicte es dóna a conèixer en un sopar de germanor que serveix com a indicador clar que la rivalitat comença i s’acaba amb la Festa Major.
Per a uns la festa és la continuïtat de les vacances uns dies, mentre es van adaptant novament a la quotidianitat. Per a altres, és la manifestació de la cultura viva en totes les seves dimensions i una manera de revitalitzar les relacions entre els ciutadans de Granollers.
La programació, com en tota festa major popular, és molt variada i dissenyada per satisfer les emocions de les persones de qualsevol edat i també procedència.

La colla blava ha guanyat les dues darreres edicions

La colla dels Blaus ha estat la guanyadora en els dos darrers anys,un bon motiu per als Blancs per intentar ésser els guanyadors aquest mes d’agost a Granollers.
En el cas de 2018, els Blaus van guanyar 4 de les 11 proves de competició: campionat de dòmino, estirada de corda infantil, passada de rajoles d’adults i correvent d’adults. Els Blancs, que van basar els seus actes en un festival d’estiu, es van imposar a la passada de rajoles infantils, als campionats de futbolí i d’escacs, al correvent infantil, a l’estirada de corda d’adults, al llançament de rajoles i fialment també al concurs de rajolers.
El jurat va valorar també ha valorat la diversitat, la participació, la innovació i la pròpia organització i ha considerat que la victòria d’aquesta Festa Major era per la colla dels Blaus.
Quina serà la colla guanyadora aquest any?