Diari digital del Vallès Oriental i Occidental 

Temps ara
Weather Icon
( - )

Marc Castellsagué: "La situació econòmica de molts clubs ens obliga a marxar per treballar"



Periodista: Guillem Serra

Fotografies: Cedides


Marc Castellsagué, entrenador a la Barça Academy dels EUA

-Ets a les portes d’un nou projecte esportiu als Estats Units. Ens pots donar alguns detalls?

Estic molt il·lusionat. Treballaré en categories de formació i l’objectiu principal serà el de desenvolupar un estil de joc, la metodologia i valors del FC Barcelona. Sobretot en aquestes edats s’ha de prioritzar la formació en valors. Humilitat, esforç, ambició, respecte i treball en equip són fonamentals per nosaltres. Millors persones fan millors jugadors. Són etapes molt sensibles i podem influir molt en el seu creixement.

-Dónes per acabada una etapa al filial del Club Guaraní, al Paraguai. Què t’ha seduït de l’oferta del Barça per canviar d’aires?

Treballar a la Barça Academy dels EUA és una molt bona oportunitat. He crescut com a professional al Paraguai, he estat entrenador del filial d’un dels quatre equips punters del país, i he pogut conèixer des de dins com es desenvolupa el futbol sud-americà. Estic molt agraït a totes les persones que m’han acompanyat en aquesta etapa.

-Els Estats Units estan apostant cada vegada més pel futbol: es fitxa “velles glòries” per la MLS, hi ha molts tècnics catalans que viatgen cap allà per entrenar la base, etcètera. Notes aquest major interès en el futbol?

En aquest últim Mundial celebrat a Rússia, s’ha observat que cada vegada existeix més igualtat entre països. Cap país es vol quedar enrere i molts inverteixen en programes de formació per a joves talents. Implementar una bona metodologia és el camí per aconseguir els objectius, i tenir joves amb talent és important, però també ho és l’ordre i el rigor tàctic en totes les fases del joc.

-Què creus que els fa apostar pel futbol, a pesar del predomini d’altres esports com el bàsquet, el beisbol o el futbol americà?

El soccer com és conegut allà, és un esport que té un marge de creixement important, i cada vegada més, atrau a seguidors. A més a més, d’aquí a 8 anys, l’any 2026, es realitzarà el Mundial de Futbol a Canadà, Mèxic i EUA. Hi participaran per primera vegada 48 seleccions i serà a priori, l’esdeveniment esportiu més gran que s’haurà fet fins aleshores. De ben segur que voldran fer un bon paper. Hi ha molt de mercat per desenvolupar.

-Treballant a Amèrica, ja acumules experiència com a tècnic de futbol en quatre continents, havent estat també a Àsia, Àfrica i Europa. Canvien molt els estils i sistemes de joc a cada lloc?

A tots els llocs que he estat, volen tenir un estil de joc molt similar al del FC Barcelona de Guardiola o al de la Selecció Espanyola que va conquerir el Mundial de Sud-àfrica el 2010.

-Què els cal per aconseguir-ho?

Amb el que necessiten més ajuda és amb el mètode. Un mètode eficient en l’entorn els aproximarà a aconseguir els objectius que es proposin.

-Quin mètode s’hi segueix actualment?

En categories de rendiment hi ha un denominador comú, i més accentuat a Sud-Amèrica, i és la victòria, prescindint d’un joc atractiu.

-Dius que t’has trobat plantejaments inversemblants en alguns països. Explica’m alguns exemples de coses que t’hagin sorprès?

El futbol és sobretot, un esport col·lectiu que es practica amb pilota on els jugadors han d’estar constantment prenent decisions. El que he pogut comprovar en alguns dels països en què he treballat és la manca de presa de decisions de la persona per si mateixa.

-No tenen criteri?

S’intenta que el jugador mecanitzi al màxim un gest o un moviment en una situació concreta. També la predominança a l’entrenament físic aïllat de la realitat del futbol. En un partit mai es donen dos situacions completament iguals. El que hem d’intentar és que el mètode utilitzat als entrenaments, s’aproximi al màxim a la competició.

-La idea és “europeïtzar” el seu futbol o fer-los millorar dins el seu estil?

La idea és mantenir els seus punts forts i reforçar el que poden millorar, incidint sobretot en un mètode eficient adaptat al context. Una metodologia adaptada al context és el camí que ens acostarà a aconseguir-ho.

-Tens només 30 anys. Com va començar aquesta trajectòria al futbol?

El futbol ha format part de la meva vida des que vaig néixer. A la meva família la passió pel futbol ve de lluny. El meu avi va ser un dels fundadors del club del meu poble natal, el Club Esportiu Llerona, a més de ser el delegat del primer equip durant alguns anys. El meu pare va passar per diferents càrrecs del club, fins a ser president. Posteriorment també va ser vicepresident esportiu de l’Esport Club Granollers de la 3a Divisió. L'amor pel futbol s'ha viscut sempre d'una forma molt intensa a casa.

-Quan comences a ser entrenador?

Puc dir que em vaig formar com entrenador al RCD Espanyol de Barcelona, on vaig entrar als 22 anys, i hi he estat 4 anys de la meva vida. Allà vaig poder aprendre moltíssim, envoltat de molts bons professionals: Toni Jiménez, Mauricio Pochettino, Gerard Zaragoza, Ramonet, Jaume Bartrés, Oscar Perarnau...

-És complicat tenir oportunitats al futbol català i espanyol?

No, però sí amb uns mínims. La situació econòmica que pateixen la majoria dels clubs ens obliga als professionals a sortir a l'exterior per poder treballar. A l'estranger els clubs demanen bons professionals amb actitud i experiència. Sortir de la teva zona de confort no és gens fàcil, has de ser molt valent, però un cop has creuat aquesta línia, et sents més fort per assolir nous objectius.

-Alguna gent del món del futbol, fins i tot futbolistes d’elit, són molt crítics amb la manera com es viu aquest esport a Europa: joves talents tractats prematurament d’estrelles, pressió mediàtica, la quantitat de diners que es mou... també funciona així als països estrangers on has treballat?

Malauradament, sí. Hi han molts interessos i molta gent vol aprofitar-se’n per treure’n benefici propi.

-Ets molt bon coneixedor del futbol base català, estant quatre anys a l’Espanyol i coneixent l’entorn Barça. Creus que aquí hi ha una de les millors pedreres del món?

Sí, i durant molts anys ho ha estat. Podem recordar jugadors com Xavi, Piqué, Valdés, Puyol, o d’altres més actuals com Thiago Alcántara, Busquets, Jordi Alba, Hector Bellerín o Carles Aleñà. Un dels motius és que el nivell dels nostres tècnics a Catalunya és molt alt. Tant en el RCD Espanyol i FC Barcelona hi ha molts bons professionals. Però en els darrers anys, clubs com el Girona, Cornellà o Damm estan fent un treball increïble en les seves pedreres. Són la base del nostre futbol, ​​i sense ells res seria possible. El futbol català es beneficia de tot això.

-Tens experiència com a scouting per a clubs anglesos. Com veus la fuga de talents d’aquí cap allà, concretament procedents de la Masia?

Els clubs anglesos estan molt atents als jugadors amb més projecció. Al futbol català troben jugadors amb moltíssima qualitat i amb una gran projecció. A més aquests clubs treballen molt bé en les seves categories inferiors, i és per això, que alguns jugadors en complir els 16 anys, volen fitxar sobretot per clubs anglesos i italians. Segons l'article 19 del Reglament sobre l'Estatut i la Transferència de Jugadors de la FIFA, si un club europeu vol incorporar jugadors comunitaris, i és menor d'edat, ho podrà fer sempre i quan l’edat del jugador estigui entre els 16 i els 18 anys i es donin una sèrie de condicions.

-I quan arriba aquest moment, decideixen marxar.

Quan un jugador decideix anar-se'n, és per sobre de tot, per motius esportius. Alguns poden pensar que és només per una qüestió contractual o de millora salarial, però es valoren molts altres factors. Hi ha perfils de jugadors que poden tenir major evolució en altres estils de joc, i això els pot afavorir en tenir més possibilitats per arribar a ser professionals. Un altre factor que també es té en compte és la projecció que pot tenir el jugador dins del propi club per fer el salt al primer equip.

-Tens la mirada posada al futbol espanyol, per un futur?

Sí, m’encantaria tornar a casa.

?>