Diari digital del Vallès Oriental i Occidental 

Temps ara
Weather Icon
( - )
GRANOLLERS WEATHER

Sergi Mingote: “Vull pujar sis muntanyes de 8.000 metres en un any”



Periodista: Guillem Serra Almansa

Fotografies: Raquel Duro Arranque


-Com han anat aquestes primeres dues setmanes?

Les sensacions són molt bones i la motivació a tope. La meteorologia és la que marcarà el nostre planning. Ara fa dos dies que som al Campament Base, perquè no para de nevar, però estem tots molt animats, l'equip és fort.

-Quan sorgeix la idea d’aquest projecte?

La decisió de deixar l’alcaldia té poc d’improvisat, perquè ho tenia clar des de l’11 de juny del 2006. Crec en la limitació de mandat i dues legislatures és l’adequat. A partir d’aquí ja tenia un projecte en ment.

-Quin projecte?

Primer consistia a pujar l’Everest per una banda i baixar per l’altra; després vam passar a voler fer les tres muntanyes més altes del món; i ara ha derivat a sis muntanyes de 8.000 metres, empalmant dues ascensions en cada expedició.

-Què et va fer evolucionar la idea cap aquí?

Al final, tots aquests projectes neixen dels somnis i la part solidària ha estat el que l’ha anat engrandint. Com volíem ajudar a més associacions, necessitàvem més vuit mils que tres i al final s’ha convertit en un repte molt gran.

-Intentareu batre dos Rècord Guinness.

Sí. El primer és intentar pujar les tres muntanyes més altes del món sense l’ús d’oxigen embotellat en menys de tres anys i 64 dies, que és l’actual marca que ostenta Silvio Mondinelli. I després un segon rècord que consistiria a ser, amb sis ascensions, la persona que puja a més vuit mils en un any.

-Quines ascensions fareu?

El primer projecte és el Broad Peak al K2, que és la dotzena muntanya més alta del món, amb 8.047 metres i, seguidament pujarem pròpiament al K2, que és la segona més alta.

-Aquesta serà la primera expedició.

Tornaré el 15 d’agost, estaré 15 dies fent proves al Centre d’Alt Rendiment de Sant Cugat i amb la família i l’1 de setembre torno a marxar: aquest cop a l’Himàlaia, al Manaslu, que és la vuitena muntanya més alta del món i després al Kanchenjunga, que és la tercera.

-Faltarà la tercera.

En tornar d’allà tindré més temps per recuperar, perquè ja hauré intentat quatre vuit mils i, a finals del primer trimestre del 2019, marxaré cap al Nepal de nou a pujar l’Everest per la vessant nord, baixar per la vessant sud i pujar al Lhotse, que és la cinquena més alta del món.

-Mondinelli va necessitar el triple de temps per fer la meitat del vostre projecte.

I ningú abans ha aconseguit fer-ho en tant poc temps. El que nosaltres plantegem és un pas més, rizar el rizo. Però també és veritat que tot el que sigui  aconseguir-ho en menys de tres anys i 64 dies seria el nou Rècord Guinness, així que sempre em quedaria una primavera per tornar-ho a intentar.

-No ho veus com una bogeria, de fer-ho tot en un any?

Aquí volem veure on és el límit a nivell fisiològic i com reacciona el cos. Logísticament sí que és possible, pel que fa a calendari. Això sí: s’haurien d’alinear moltes coses, perquè el problema molt sovint també ve pel mal temps i les condicions meteorològiques.

-Entenc. 

El més normal seria que hi haguessin muntanyes que no es deixessin pujar. Però la gran avantatge d’aquest projecte és que el cim resulta una cosa més. Evidentment, a mi sempre m’agrada arribar-hi, quan faig una expedició, però si no és possible, seguirà el projecte endavant amb tota la part solidària.

-No seria una derrota, doncs.

L’aconseguir-ho, el no aconseguir-ho o el renunciar a temps també seria una victòria perquè el més important és fer el paral·lelisme amb la lluita que fa un nano contra la seva discapacitat. 

-Et veig confiat a aconseguir-ho, per això.

Pensa que moltes vegades les coses no s’aconsegueixen perquè no s’intenten.

-El repte més majúscul és l’ascensió al Kanchenjunga?

Si mirem dificultat tècnica, indiscutiblement la més complicada és el K2: té més part d’escalada, les rutes són totes exigents, té un tant per cent d’ascensos molt baix... el que passa amb el Kanchenjunga és que, volent-la pujar a la tardor, no trobarem ningú més allà.

-I l’Everest?

L’Everest és la més difícil per alçada. És cert que ara s’ha desmitificat, però es puja en un 99,9% dels casos amb oxigen artificial i plantejar-ho sense oxigen continua sent un repte majúscul.

-Tu ja l’has pujat per les dues vessants fins ara.

Sí.

-Però ho has fet amb oxigen.

La primera vegada vaig fer un ascens pràcticament sense oxigen. El que passa és que a la baixada vam haver d’ajudar a un alpinista i, per poder-lo baixar, vam haver de tirar d’una ampolla. Jo sempre he considerat que aquell el vaig fer sense oxigen, però vull ser rigorós i sempre reconec les coses com són.

-I la segona?

La segona vegada sí que en vaig utilitzar a partir del Coll Sud. Ho teníem previst des del principi perquè s’havia de gravar per TV3 i anàvem molt carregats amb retransmissors, repetidors, càmeres... així que vam decidir utilitzar oxigen perquè l’objectiu era fer la primera transmissió des del cim.

-Quin canvi hi ha entre utilitzar oxigen o no?

Com de la nit al dia. No té res a veure de fer-ho amb oxigen a fer-ho sense oxigen. En muntanyes com aquestes no és la meitat d’esforç sinó que és una cinquena part. Pujar un vuit mil amb oxigen és com pujar una muntanya de 6.000 o 6.500 metres. Per això ara en qualsevol vuit mil veus a tothom amb oxigen.

-On sí vas pujar completament sense oxigen és al Cho Oyu i al Sisha Pagma.

Sí, la majoria de vegades he anat sense oxigen. Penso que és un estil més pur, però evidentment cadascú pot fer el que vulgui si no perjudica a un tercer.

-Com han estat aquests mesos de preparació?

M’han ajudat molt al Centre d’Alt Rendiment i, segons diuen, estic físicament millor que mai. A més, porto més de 20 expedicions a l’esquena. Tot plegat converteix aquest moment en l’ocasió idònia per a fer-ho.

-És la combinació perfecta de físic i experiència.

A partir d’aquí, hi ha temporades que vas a Karakorum i no puja ningú. De fet, ara al Dhaulagiri, que és un altre vuit mil, hi havia 20 expedicions al campament base, 100 persones, i ningú ha pogut pujar perquè a la muntanya hi havia vents de 150 km/h a partir del camp 4. S’han d’alinear moltes coses, perquè si tens aquest clima, no puja ningú. Has de tenir condicions meteorològiques favorables, estar fort i molt bé de cap.

-Es pot anar amb certa previsió?

Impossible. Allà vas veient com t’ho vas trobant.

-Tindràs Pep Vega i Lluis Cortadellas com a acompanyants.

El Pep és una persona súper experimentada que ja va estar amb mi fa 15 anys a l’Everest, participant en l’expedició fins al camp base. El novembre passat va venir a l’expedició a l’Island Peak i a l’Ama Dablam, i ara vol fer el seu primer vuit mil.

-Que serà...

El Broad Peak, que és un bon vuit mil per debutar. Després el K2 no, perquè hi ha molta escalada tècnica, tot i que farà una miqueta de suport a nivell logístic. 

-Sí que pujarà al K2 Lluis Cortadellas.

El Lluis pot convertir-se en l’alpinista més jove a pujar al K2.

-Té experiència?

No té tanta experiència amb gran alçada però sí que és un alpinista molt fort i amb recorregut. Són dos companys amb qui he entrenat molt i ens compenetrem molt bé, que és l’important.

-Parla’m de la vessant solidària que té el projecte.

Rodamunt i APINDEP seran les protagonistes d’aquesta primera expedició.  Amb APINDEP ja havia treballat abans i Rodamunt aconsegueix, amb cadires de rodes pacífiques, pujar persones sense mobilitat a cims.

-De quina manera es treballarà amb ells?

De totes. Ara, de sortida, fem un projecte xulíssim amb APINDEP en què ells faran de periodistes inclusius. Nosaltres els enviarem tota la informació via satèl·lit i ells explicaran com estem vivint l’expedició. Això és el que arribarà, en part, a mitjans de comunicació.

-I a la segona expedició?

Treballarem per Be Artsy, que és una entitat solidària que fa una tasca humanitària al Nepal impressionant.

-I a la tercera?

Per l’Associació Catalana del Síndrome de Williams. Ells, a través de la música, faran la banda sonora del documental sobre l’ascens a l’Everest. A més, en aquest últim projecte, viatjaran amb nosaltres algun dels membres de cada associació.

-Quin és l’objectiu de tot plegat?

Pretenem que es conegui la seva lluita i ajudar-los. Per exemple, algunes empreses, mitjançant RSC, han aportat recursos per projectes inclusius que nosaltres hem abanderat. A partir d’aquí és anar creixent junts.

-Vols afegir alguna cosa més?

Que tot això derivarà en una cosa molt maca que no existia fins ara. De la col·laboració entre la Secretaria General de l’Esport i Onat Fundation, naixeran al final d’aquest any els primers premis inclusius de l’esport català. El que volem és promoure’ls i que s’instal·lin per sempre.

 

 

............................................

 

ENTREVISTA PATROCINADA PER CUINA DECÓ (PARETS DEL VALLÈS)

 

?>