Xavier Barroso, és un jugador d'hoquei que actualment està al equip de "Los Dragones" però en el seu temps va jugar al Barça. Des de Puntvallès, recordem l'entrevista realitzada l'any 2018.

Xavier Barroso, de Caldes de Montbui, és un jugador d'hoquei del Barça. Després d'una gran trajectòria, emprèn una nova aventura a l'Oliveriense.

-Amb el triomf a la Final Four de la Copa d’Europa, tanqueu la temporada amb un triplet.

Estem molt contents. Veníem d’una temporada, l’any passat, en què semblava que se’ns encallava el joc. Les coses a la Copa d’Europa no van acabar de sortir del tot bé i vam perdre a la semifinal tot i ser els organitzadors de la Final Four.

-Res a veure amb la situació actual.

Aquest any ha sortit tot rodó: canvi d’entrenador, molta més alegria al vestidor, molt més compromís dels jugadors i molt bona feina de l’equip tècnic, que potser és el que faltava els altres anys. I ara estem molt satisfets amb com  ha acabat tot, ja no tant pels resultats sinó per la manera com s’han obtingut, amb un joc brillant i aconseguint imposar-nos a la Final Four.

-Deu haver estat una manera immillorable de tancar la teva etapa al Barça.

Sí, és el que volia des que se’m va comunicar que no seguiria al club. No he deixat d’entrenar ni m’ho he pres amb conya perquè no vagi amb mi la cosa, sinó que ha estat tot el contrari: he volgut seguir treballant com el que més, m’ho he pres més seriosament que mai, perquè volia marxar d’aquí com el club i jo ens mereixíem.

-Ha acabat bé la relació entre totes dues parts?

El compromís ha estat absolut per part meva i per part del club també, no tinc cap retret a fer. Ens hem portat molt bé i ha estat el comiat somiat.

-Abans ho comentaves: el triplet s’ha aconseguit en el primer any de l’entrenador Edu Castro.

Jo sempre dic que dins del Barça he tingut dos entrenadors. Un ha estat l’Àlex Segura, a qui vaig tenir al Barça B i a l’etapa de júnior. I l’altre ha estat l’Edu. A tots dos els estic eternament agraït. Portava quatre anys fotut personalment per com se m’estava tractant, veient com no se’m recompensava la feina i aquesta temporada he tornat a gaudir de l’hoquei com feia temps que no ho feia.

-Dins del triplet, suposo que dónes una major importància a la competició europea, en què hi ha més nivell als equips.

Justament ahir sentia una roda de premsa en què l’Albert Casanovas del Reus deia que s’havien colat entre tres equips de futbol. I és veritat: arribes a competicions europees i tot es magnifica. Jugues contra un Porto o t’hagués pogut tocar un Benfica. Els pressupostos són majors i això fa que el nivell sigui més alt.

-L’OK Lliga sembla estar més decidida des d’un inici: el Barça ha estat pràcticament l’únic guanyador en les últimes dècades. 

És veritat que a l’OK Lliga podries apostar a un equip tots els diners que tens, perquè saps que guanyarà aquell. Però quan parles de lliga europea i, sobretot, a les fases finals, no tindries collons a fer-ho. Tots són bons equips i cada vegada hi ha més nivell.  

-Parla’m dels teus orígens: vas arribar al Barça amb 13 anys.

Vaig arribar aquí quan jugava en la categoria d’infantil de segon any. Llavors vaig saber que dos anys enrere el Barça ja m’havia vingut a buscar però ni els meus pares m’ho havien comunicat i ho agraeixo perquè vaig estar molt bé al Caldes.

-Com has viscut aquesta trajectòria de blaugrana?

En arribar vaig seguir el camí de la base, sent júnior ja vaig poder debutar amb el primer equip i participar en les competicions de tots dos equips. Amb el Barça B vam aconseguir l’ascens a Nacional espanyola.

-Llavors vas marxar cedit a El Vendrell.

Vaig encaixar-hi molt bé, pel plantejament esportiu que tenien i per l’entrenador que hi havia, en Guillem Cabestany. Vaig anar allà i crec que no em vaig equivocar perquè va ser un any rodó: vam quedar tercers a la Lliga, campions de la Copa de la CERS i de la Copa del Rei.

-Justament vau guanyar la Copa del Rei després que marquessis un gol d’or.

Sí, però això... (riu) jo vaig fer aquell i el Xavi Costa va fer el de la Copa de la CERS. Recordo aquella temporada com un any històric i, sobretot, per tot el que em vaig endur d’aquell club. Sempre que vaig a El Vendrell sóc aplaudit i hi guardo molts amics. Després el Barça em va comunicar de tornar i mai li diré que no a un Barça. Llavors vaig començar aquesta etapa de cinc anys fins ara.

-Ara tornes a marxar: aquest cop a la Lliga Portuguesa, una competició que sempre ha estat important però que en els últims anys està prenent molta més força.

La lliga portuguesa és una de les millors del món, juntament amb l’espanyola. Si hagués de destacar-ne alguna, estaria entre aquestes dues. És veritat que a Portugal s’estan fent més bé les coses, però també pel ressò que té aquest esport allà.

-El canvi t’il·lusiona?

Agafaré les maletes i me n’aniré cap allà, però ho faig perquè és el lloc on crec que haig d’anar, l’equip que ha apostat fort per mi i els estic molt agraït. També tenia ganes de provar un tipus d’hoquei més vertical, més directe, que potser és el que a mi em falta, d’anar més a porteria, i penso que l’aventura m’anirà bé.

-Hi ha equips molt bons.

Els tres equips de futbol més importants que hi ha a Portugal estan apostant molt fort per l’hoquei i allà també s’hi ha colat un altre equip que compta amb un potent inversor i que està confeccionant una bona plantilla.

-A més, els portuguesos viuen l’hoquei amb molta intensitat.

Tinc amistats a la lliga portuguesa i sempre em diuen que hi ha tanta gent que segueix l’hoquei que van pel carrer i els criden pel nom. Ara tinc la meva dona vivint a Portugal i, quan vaig cap allà i compro el diari, veus tranquil·lament un reportatge de dues o tres pàgines sobre hoquei, quan aquí es troba una notícia petiteta de quatre línies.

-Els pavellons s’omplen.

És veritat que els pavellons estan plens, tinc entès que tothom paga entrada, quan aquí potser el 80% de la gent entra de manera gratuïta. Això també ajuda als clubs a fer més caixa i tenir millors jugadors.

-Tot i començar aquesta nova etapa, seguiràs amb la mirada posada al Barça?

Dic el mateix que vaig dir quan vaig marxar cedit. Llavors me n’anava tenint contracte encara amb el Barça però veia els meus antics companys com a rivals i volia fer la meva feina per guanyar-los. Ara deixo de tenir vinculació amb el club i torno a tenir l’objectiu de seguir el meu camí i guanyar el màxim de títols possibles. Tant de bo siguin els meus millors anys a nivell esportiu.

-Tornaries a jugar de blaugrana, si es donés el cas?

Si mai es decideix des del Barça tornar-me a trucar veurem i analitzarem com estem vivint aquests anys, tant jo com la meva família, i en funció d’això decidirem. Però sí que és veritat que si el club em truqués costaria molt de dir que no.

-I amb el Caldes, hi mantens contacte?

La veritat és que tinc molt bona relació amb la gent de Caldes. El que et comentava que la gent anava per Portugal i el saludaven a mi em passa en certa manera allà, em pregunten coses i segueixen molt l’hoquei.

-Et veurem altra vegada jugant aquí?

Amb el Caldes com a club tinc molt bona relació, igual que amb els seus dirigents, sobretot amb en Jordi Aragay. I sempre que anem a dinar amb algú d’ells en fem broma: “ei, l’any que ve, véns”. Fins i tot hem arribat a signar en tovallons de paper com el Messi (riu). De moment portem camins molt diferents. Jo vaig per un cantó i ells per un altre, que ho estan fent molt bé. Però sempre he dit que seria maco acabar o poder jugar algun any on vaig començar aquesta llarga aventura que ja fa 22 anys que dura.