Diari digital del Vallès Oriental i Occidental 

Temps ara
Weather Icon
( - )

Edgar Torronteras (Cardedeu), atleta professional de freestyle



Edgar Torronteras (Cardedeu, 1980), atleta professional de freestyle

Llinars cedeix un terreny on Edgar Torronteras entrenarà

“La moto m’ha ajudat a superar els mals moments”

Des que Edgar Torronteras (Cardedeu, 1980) va pujar sobre una moto als tres anys, no ha parat de rebre reconeixements. Ha estat campió de Catalunya i d’Espanya de Motocross i Supercross i subcampió d’Europa. Tot i que la disciplina en què més ha destacat és l’FMX, convertint-se en pioner mundial del freestyle l’any 1995 i aconseguint medalla en quatre X-Games, les Olimpíades dels esports extrems. Ara, als 38 anys, lluny d’apartar la moto de la seva vida, se centra en els espectacles de demostració.

- Acabes de ser a un show a Le Mans. En quins projectes estàs ficat actualment?

Aquest any he estat fent shows en esdeveniments. Vaig començar al gener fent l’Arena Cross UK del Regne Unit i ara estic combinant el Masters of Dirt d’Àustria i el Black Liner de França.

-On et portaran aquests shows?

Per cada show es fan 7 o 8 esdeveniments. Amb el Masters of Dirt marxo a Sud-Amèrica, anant a Argentina i Xil·le, i al sud-est asiàtic, concretament Malàsia, Tailàndia, SIngapur, Golan, per acabar a Àustria. 

-I amb Black Liner?

Amb Black Liner és tot per la zona de França i Suïssa: París, Ginebra, Le Palais, Colmar, Le Mans, Clermond-Ferrand. 

-Només fas shows?

Després passaré als X-Games, que són a Minneapolis. A l’octubre, hi ha la Monster Energy Cup a Las Vegas, que és la millor prova de Super Cross i nosaltres fem un concurs de Best Whip, que és el que millor se’m dóna i amb el que trec medalles, i a donar-los pel pèl! (riu).

-Vius a mig camí entre Cardedeu i Màlaga. Com t’ho fas?

He viscut tota la vida a Alfou, però vaig conèixer fa gairebé set anys a la meva dona, que és malaguenya. Al novè dia li vaig demanar la mà, em vaig casar amb ella i a l’any i poc va quedar en cinta i vam tenir la nostra filla. Durant la setmana visc a Màlaga i els caps de setmana marxo a competir. Abans dels shows, però, vinc a Cardedeu a entrenar.

 

-Entrenes a Cardedeu?

Ara entrenaré a Llinars.

-Com és?

Després d’haver anat tota la vida darrere dels ajuntaments, l’alcalde de Llinars, Martí Pujol, m’ha prestat un terreny de 50.000 metres quadrats i començaré a muntar la meva pista. Una pista que, a més, podrà ser tant per freestyle com per freeride. Vaig intentar les ajudes de Màlaga però ho he trobat bastant difícil.

-Dius que fins ara ningú t’havia ajudat.

Cap poble m’ha ajudat, ni Cardedeu. I aquí Llinars s’hi han avocat perquè sempre hem estat la Penya del 4x4 i m’han proporcionat aquest terreny. També faré un esdeveniment benèfic al poble, el dia 2 i 3 de juny, pel càncer, en aquest cas, per la leucèmia.

-On havies entrenat fins el moment?

Jo tenia un terreny privat, el Banana Camp, que era a Sant Pere de Vilamajor, i li vaig vendre a l’Andreu Lacondenguy, que és un noi que fa freeride amb bicicleta.

-I després?

Havia tingut algun raconet per la muntanya. En aquest sentit, hi ha molts particulars que m’han ajudat: la família Missé de Llinars del Vallès, m’han deixat entrenar a Can Bordoi, al costat del Polígon Can Font de la Parera... però d’això fa anys. Des del 2011 que no entreno.

-No entrenes?

He anat directe a competir.

-Inclús quan aconsegueixes la medalla d’or als X-Games de Barcelona?

Sí. Bé, llavors em vaig arriscar anant un dia al costat del Palau Sant Jordi per tocar la moto. Però només un ratet, dues hores, que no són res. Per anar bé, necessito un dia sencer.

-Aquesta medalla d’or ha estat el millor de la teva carrera?

La meva meta era guanyar una medalla d’or als X-Games. I aquell 2013 ho vaig aconseguir al Palau Sant Jordi de Barcelona. El somni es va complir i, a més, a casa.

-Véns d’una família de moters. Com van ser els teus orígens?

El meu pare i la meva mare, de joves, anaven amb moto. Aficionats de tota la vida. La meva germana també, tot i que, per desgràcia, la vam perdre en un accident fa 9 anys. Amb dos anyets vaig agafar la bicicleta amb rodetes i les rodetes no tocaven el terra, aguantava molt bé l’equilibri. I el meu pare va decidir posar-me sobre una moto als tres anys.

-I ja no has parat.

Vaig començar a entrenar fins als sis anys, quan em vaig federar i vaig fer alguna carrera, fins que, als vuit anys, el meu pare em va portar als Campionats d’Espanya i ja vaig guanyar. Arrel d’això, anava passant de categories, a 80, vaig quedar subcampió d’Europa perquè se’m va trencar la roda de davant. Va arribar la categoria de 125 i vaig guanyar els Campionats d’Espanya de Motocross i Supercross.

-Paral·lelament comences amb el freestyle.

Vaig veure el que van fer els meus ídols, com Jeremy McGrath o Jimmy Buton, que un feia el can-can, l’altre el nac nac, l’altre el heel clicker... vaig començar a provar-ho i vaig intentar innovar. Vaig treure molts trucs i, d’aquí, es va crear un concurs de salts després de cada Supercross.

-Fas el primer concurs amb 15 anys, després que el pilot que havia de competir es lesionés.

Sí. Tot això va ser a París-Bercy. Havia de participar-hi el Mike Metzger, però als entrenaments va caure i es va trencar el fèmur. L’organització va demanar un pilot, la meva mare em va proposar perquè sempre saltava, i allà va començar la meva carrera professional en freestyle. El següent concurs que vaig fer ja va ser al Palau Sant Jordi.

-Vas convertir-te en pioner mundial del freestyle.

Sí, perquè aquell concurs de París-Bercy era el primer que es feia de freestyle. Com que el Metzger va caure, vaig arrencar jo. De tota manera, en aquell moment jo ja havia inventat molts trucs personalitzats, amb noms que posava el meu pare. Ara tothom els hi diu així.

-Com els inventaves?

Entre els trucs dels patins i de les bicis, anava barrejant noms i fent el que feien ells. Per exemple, un Indian és un espagat, un Shaolin és obrir-te de cames...

-Què s’ha de tenir per fer freestyle?

S’ha de saber anar en moto, per saber caure bé, ja que hi ha diferents rampes: algunes et llencen endavant i altres amunt. L’equilibri és molt important.

-Això quant a capacitats. I a nivell psicològic?

Aquesta és la part de la moto que no s’estudia: el tenir valor, collons, sang freda, ser calculador... et diuen: “estás loco”, i tu els respons: “no, perdona, estoy muy cuerdo”.

-Quina és la clau?

Practicar-ho molt.

-Com s’entrena?

Si tens una piscina d’espuma o un airbag sobre la recepció, pots pujar molt més de nivell, perquè treballes sobre segur abans de passar-ho a la sorra. Però jo no ho tinc, vaig directe a la sorra.

-És més complicat, doncs.

També depèn de com estiguis aquell dia. El més important és agafar el flow, sentir que flotes quan ets a l’aire, no tenir estrés quan toques el terra i controlar els timings. Tot són sensacions.

-Sensacions també com la por?

Fins ara hem parlat de tota la part bona però, davant d’això hi ha la por. Perquè, si et trenques, ho passes molt malament. Sempre que tinguis sort i no et matis o et quedis tetraplègic.

-Has tingut caigudes greus?

Vaig fer un show a Llinars, al Pavelló i, per desgràcia, al segon salt, em vaig quedar curt i em vaig rebentar els turmells, vaig perdre un testicle, em vaig obrir la barbeta i vaig haver d’estar un any al llit. Aquí es va acabar la meva carrera esportiva.

-Quan va ser?

Fa un parell d’anys.

-Com va ser la tornada sobre la moto?

T’atrofies molt, després d’estar un any parat, però vaig seguir. Al cap d’un any, en una altra caiguda, em vaig petar el fèmur, després em vaig trencar la clavícula i l’omòplat, costelles, em vaig perforar els pulmons i pensava que moria. Però vaig tornar i vaig tenir alguna altra caiguda forta fent Speed & Style, que és una altra modalitat que practico.

-Què et fa tornar, després de tants accidents?

És molt simple: arriba un moment durant el dia que el cos et demana dormir i, quan et lleves, estàs com nou. Quan dorms, no t’importa res de la vida i allò t’encanta. Aquesta sensació és la que jo tinc quan penso que puc anar en moto. I, per molts problemes que he pogut tenir, incloent la mort de la meva germana, ho he superat amb això també.

Periodista: Guillem Serra