Diari digital del Vallès Oriental i Occidental 

Temps ara
Weather Icon
( - )

Entrevista a Pep Bou, mim i especialista en bombolles



Entrevista a Pep Bou, mim i especialista en bombolles

 

Pep Bou (Granollers, 1951)

 

“M’agradaria crear l’Espai Bombolla, on la gent pogués veure l’espectacle en condicions”

 

-Estàs de ple en la creació del nou espectacle: Bloop.

 

Bloop és el segon espectacle creat i dirigit per mi, però interpretat pels actors de la companyia, jo no hi apareixo. Abans ho hem fet amb Clinc! que encara funciona i ha tingut molt bona acollida. Ara és a França.

 

-Has estat assajant a Les Antigues Escoles de Corró d’Amunt. Com va sorgir la col·laboració amb l’Ajuntament de Les Franqueses?

 

Buscàvem un espai on poguéssim practicar i investigar, però la nostra situació econòmica actual no ens permet estar a un local de lloguer. I vam establir relació amb l’Ajuntament de Les Franqueses, que feia temps que teníem ganes de fer-ho.

 

-A quin acord arribeu?

 

Vam buscar un lloc per fer els primers passos i ens van oferir les Antigues Escoles de Corró. Hem estat quatre setmanes aquí i el darrer dia, a principis de març, vam convidar la gent perquè veiessin la feina feta.

 

-I, a partir d’ara, què?

 

Al mes d’abril hem de tornar a parlar sobre si continuem en aquest espai o passem a una altra zona de Les Franqueses, amb la previsió, de cara a l’estiu, de traslladar-nos a un espai més gran, perquè llavors, tal i com tindrem d’avançat l’espectacle, aquest ens quedarà petit.

 

-Per exemple?

 

Podria ser a l’Auditori de Bellavista, on tenim l’acord de fer-hi la preestrena de Bloop. La idea seria instal·lar-nos-hi un temps abans i anar-ho treballant. Justament a l’Auditori de Bellavista actuaré el 14 d’abril amb l’espectacle Experiències.

 

-La idea és establir-te a Les Franqueses de la mateixa manera que el Circ Cric ho ha fet a Palautordera?

 

És un projecte que ve de lluny.

 

-Explica’m.

 

Fa temps se m’havia proposat de fer l’Espai Bombolla de Pep Bou. Un lloc actiu on la gent que vingués de fora pogués veure l’espectacle en condicions.

 

-Com va acabar?

 

La idea es va morir perquè no se’n va parlar més, però a l’alcalde de Les Franqueses li ha agradat molt. No per fer-ho ara però sí a mig-llarg termini.

 

-Com seria aquest espai?

 

La idea de l’Espai Bombolla és que hi hagués una exposició i una sala de tallers, de tipus formatiu perquè hi passessin les escoles, un escenari d’exhibició, una botiga-bar, serveis i un magatzem.

 

-Un espai ben complet.

 

Aquest és el projecte que buscava fer, tot i que com a companyia no el podem assumir. Hauria de ser algú que hi cregués per posar-hi diners, ja sigui una institució pública, una fundació o una empresa privada.

 

-Podria ser l’Ajuntament de Granollers?

 

L’alcalde estava molt interessat però no hi ha res concret.

 

-Seria una bona manera d’aplegar una trajectòria professional que vas començar treballant d’arquitecte tècnic.

 

Ara faig arquitectura efímera.

 

-Per què et vas decantar per les bombolles?

 

Em vaig plantejar què podia fer plàsticament a l’escenari que tingués un interès. Vaig començar a jugar amb la llum i els miralls, amb sorres de colors, amb papiroflèxia i amb les bombolles, per atzar. I vaig veure que una bombolla s’enganxava amb una altra, que tenia volum, que podies omplir-les de fum i que duren com a màxim un minut i, de normal, 20 segons.

 

-Et va agradar.

 

M’agrada que sigui un element que es creï en directe i que té màgia, té bellesa. En Brossa deia que tenia la poesia per excel·lència: té els colors, té l’iris, té la transparència, té moviments molt eteris... ho relacionem amb l’univers i tot plegat fa que, quan ho veiem, se’ns pari el temps. Aquí vaig veure un recorregut, hi vaig treballar durant dos anys i ningú donava un duro, però vaig presentar-ho a Tàrrega i, a partir d’aquí, va anar tot amunt.

 

-Justament allà et va descobrir en Joan Brossa.

 

Em va fer una abraçada i em va dir: “tens l’element poètic per excel·lència a les teves mans, no l’abandonis”. A partir d’aquí, va ser el meu padrí del tot.

 

-Li vas arribar a dedicar un espectacle.

 

Ambrossia.

 

-Què era?

 

Ambrosia és aquest líquid mitològic que servia d’ofrena als Déus, a base de mel i herbes. Per ell, l’aigua i el sabó era com una ambrosia. I li va posar una “s” de més per quadrar-ho amb el nom. Vam estar treballant plegats, al seu despatx, els dissabtes al matí, d’11h a 12h, durant quatre setmanes. Llavors me’n vaig anar de gira i es va morir. Va ser el desembre que es va morir.

 

-Però havíeu creat l’espectacle plegats?

 

Ell em va donar el títol i em va marcar una sèrie de coses a treballar. Jo li presentava la idea i em deia: “això ja ho firmo, però fes-ho amb un vestit de frac i amb un barret de copa” o “toca les bombolles amb un guant verd i un guant vermell” o “posa una A dins d’una bombolla i una Z a una altra bombolla” o “agafa una bombolla i talla-la amb un ganivet com si fos una ceba”.

 

-Ambrossia.

Vaig fer l’espectacle amb un altre company, érem dos actors. A Barcelona no es va veure mai perquè a ningú no li va interessar però, en canvi, va triomfar a tota Europa.

 

-Als teus espectacles hi ha bombolles, però també es detecta el teu passat al teatre i com a mim.

 

Sempre he dut molta teatralitat en mi, encara que només faci bombolles i prou. Crec que s’ha de tenir un saber estar a l’escenari que t’ajudi a manipular allò tant si es fa més d’hora com si surt més tard, perquè no hi ha bé i malament amb les bombolles.

 

-Quina és la clau?

 

L’ideal és manipular les bombolles amb poques dificultats però pot ser que aquell dia hi hagi poca humitat. En aquests casos és més complicat però també ho has de jugar, no pots suspendre l’espectacle. Aquest és el treball més difícil per als meus actors i per mi.

 

-I la barreja d’aigua i sabó. Hi ha una fórmula secreta?

 

No és que sigui una fórmula que tinc i no dic a ningú. Acaba sent barrejar aigua no tractada, una proporció molt baixa de sabó i glicerina. Per mi, l’important d’aquest ofici és allò que fas després. Tens la bombolla, molt bé. I ara què? Si no tens cap interès en evolucionar la idea, malament. I en aquesta creativitat, inventiva i personalitat resideix la clau de la nostra feina.

 

-Aigua, sabó, glicerina i creativitat.

 

I la humitat! Això té molta importància.

 

-Deies que el Clinc! i el Bloop són espectacles dirigits per tu i interpretats pels actors de la companyia. Això és un començament de retirada dels escenaris?

 

Dirigeixo i interpreten els nois, però això no vol dir que m’hagi retirat. Estic més actiu que mai, perquè invento amb ells. Primer faig jo les coses, investigo i els hi passo la pilota a ells.

 

-Com funciona aquest procés?

 

Quan vénen amb mi als assajos, ja he fet experimentacions i he creat les idees de bombolles. Ho represento davant seu i, a partir d’aquí, van acumulant destresa i confiança per evolucionar la idea. Han de ser una mica mestres per després estar per altres coses, com la interpretació. Mentre ells ho fan, em va molt bé veure-ho per redirigir-los, etc. És un laboratori absolut. I la interpretació i guió de la història va apareixent a mesura que ells van acumulant aquesta destresa. Penses amb la llum, la música i crees el personatge que ha de manejar les bombolles.

 

-L’espectacle està en bones mans.

 

Són molt bons nanos, molt bons manipuladors i bons actors, amb l’equilibri entre el personatge que s’interpreta i la persona que s’hi amaga al darrere.

Periodista: Guillem Serra