Diari digital del Vallès Oriental i Occidental 


Entrevista a Queralt Castellet, de Sabadell



“Espanya necessita bons programes d’entrenament i equips tècnics per fer créixer el nivell en competició”

El món de l’snowboard està dominat per una vallesana. Es tracta de Queralt Castellet (Sabadell, 1989), qui l’any 2015 va convertir-se en la primera esportista d’Espanya a penjar-se una medalla en aquesta disciplina. Ara, tot just ha rebut un diploma olímpic a Pyongyang, després d’obtenir la setena posició i, a partir del 5 de març, afrontarà l’US Open, la competició més antiga d’snowboard i una de les més prestigioses d’aquesta disciplina.

-Abans de res: felicitats per la setena posició, superant les teves tres anteriors participacions als Jocs Olímpics. Quedes satisfeta?

Ha sigut una temporada molt llarga i dura des de les últimes Olimpíades en què he aconseguit tornar a estar a dalt de tot en l’esport que més m’agrada. I, sobretot, ser feliç. Encara que la medalla hagués sigut brutal, el resultat als Jocs acaba sent el detall menys important d’aquest èxit personal

-Estàs en un gran moment de forma i arribaves amb possibilitats de podi a la final de halfpipe. T’has sentit còmoda?

Sí, bastant. He tingut bons entrenaments cada dia i el pipe estava molt bé.

-Té molt mèrit la teva actuació, tenint en compte que participaves en una disciplina impossible de practicar a Espanya i difícil a Europa, ja que només a Suïssa hi ha un halfpipe. Com has entrenat?

La meva base durant aquests últims anys ha estat a Laax, Suïssa. El fet d’haver d’entrenar a fora és un inconvenient. I no és només complicat per haver-me de desplaçar a la instal·lació sinó també per tot l’equip tècnic, que vénen d’altres països.

-A la tercera ronda, davant les bones actuacions de les rivals, parleu amb l’entrenador sobre l’estratègia. Què us dieu?

La tercera ronda era l’objectiu inicial, però una forta caiguda en els 15 últims minuts d’entrenaments fent el backside 900 em va fer canviar l’estratègia. Necessitava començar amb una ronda més fàcil i tornar a guanyar la confiança per a sortir amb aquest truc.

-Aquesta tercera ronda va ser molt prometedora, però la caiguda va acabar de complicar el podi. Què va passar?

Tot i que el que més em preocupava era el backside 900, el frontside 1080 és un element de molta dificultat i l’execució de la sortida ha de ser perfecta per acabar-lo bé. A la tercera ronda vaig anticipar la sortida del 1080 i això va provocar que rebés massa avall de la transició, per això vaig caure enrere.

-A la classificació per la final, vas veure’t perjudicada pel vent. Quins són els principals obstacles, tant personals com de l’exterior, que poden impedir una bona actuació?

Personalment, el vent és l’obstacle que més em preocupa. Quan estic a l’aire i noto que el vent em desestabilitza, em treu molta seguretat i acaba sent un obstacle mental. Durant la classificatòria, vam tenir molt vent. A vegades, encara que et diguessin que ja podies començar, havies d’esperar que passés la ràfega per decidir quan era el bon moment. Els oficials de la sortida no van posar problemes i van ser molt amables en aquest aspecte.

-En aquesta ocasió, has tingut rivals molt dures. Sobretot Chloe Kim, que ha fregat la perfecció amb un 98,28, tenint només 17 anys. Com l’has vist?

La Chloe és molt bona. Ha tingut una progressió forta en els últims anys i ha estat al podi la majoria de vegades. Per això, jo sabia que havia de treure la meva millor ronda si volia guanyar-la.

-El cert és que vas vèncer Chloe Kim i aquestes mateixes rivals de Corea a la Copa del Món d’Snowmass fa només unes setmanes als EUA. A què ho atribueixes?

Quan la vaig superar a la Copa del Món d’Snowmass va ser per l’execució i altura dels meus trucs. Cada una juga les seves cartes. Però la veritat és que ara mateix som moltes les que podem estar a dalt. Depèn que et quadri tot aquell dia.

-Espanya no té medalla als Jocs d’hivern des del 1992. És perquè aquí hi ha poca tradició de neu?

No ho crec. És més la necessitat de bons programes d’entrenament i equips tècnics per fer créixer el nivell en competició.

-En el cas concret d’snowboard, vas ser la primera espanyola a penjar-se una medalla en aquesta disciplina i va ser al 2015. A que atribueixes que arribés “tant tard”?

Crec que altres països estan molt més preparats i equipats que el nostre. Per això si aconseguim resultats, és tant sorprenent.

-Parlàvem de Chloe Kim, però tu també vas començar molt jove. Vas debutar als Jocs també als 17 anys. Què recordes?

De fet, tan sols tenia 16 anys quan vaig participar als meus primers Jocs. Va ser una sorpresa per mi, arribar-me a classificar aquell any. Ho vaig disfrutar com si fos el principi d’una carrera en què estava disposada a sacrificar qualsevol cosa per arribar a dalt de tot.

-T’has anat superant amb els anys: 26a a Torí, 12a a Vancouver, 11a a Sochi i 7a a Pyongyang. El millor està per veure encara?

Esperem que sí. A vancuver ja vaig participar-hi amb grans expectatives, també a sochi i, de nou, a Pyongyang. Per la raó que sigui, la medalla se’m resisteix als Jocs Olímpics. però seguiré treballant per aconseguir-la als propers que vinguin.

-Es diu que l’equip espanyol que heu viatjat aquest any era probablement el més potent que el país ha tingut mai. És una qüestió generacional, que s’han ajuntat bons esportistes de la mateixa edat, o notes que hi ha més gent que participa als esports d’hivern?

Crec que l’equip de boarder cross son molt forts i han format un bon equip amb motivació màxima per donar-ho tot a les carreres. Valoro i admiro el que fan en una disciplina tant arriscada i en què el coratge és preeminent.

-Hi ha bon ambient amb la resta d’esportistes espanyols i internacionals?

Entre els esportistes, sempre, siguin d’on siguin, hi ha bon ambient.

-Com has viscut els Jocs, fora de la part esportiva?

Molt bé. Malauradament no he tingut molt temps de disfrutar d’altres esports o fer masses coses fora de la competició, però ha sigut una bona experiència, només pel fet de participar en els Jocs

-Quins reptes de futur tens per davant?

A part d’una medalla olímpica, la US Open i els X Games són títols que em motiven a seguir treballant per aconseguir-los.

 

Periodista: Guillem Serra