El passat 29 d’abril es va estrenar a TV3 la sèrie “Les de l’hoquei”, una aposta decidida de la cadena autonòmica per mostrar el dia a dia d’un equip femení d’hoquei. Des de La Portada n’hem volgut parlar amb l’actor i també assessor d’hoquei de la sèrie, Arnau Casanovas.

Set joves jugadores d'hoquei i la seva nova entrenadora lluitaran per salvar la secció femenina del seu club, al mateix temps que intentaran trobar el seu lloc, tant a dins com fora de l'equip. L'Emma, la Laila, la Raquel, la Flor, la Lorena, la Berta i la Gina són "Les de l'hoquei". Són molt diferents entre elles, però tenen una passió en comú: jugar a hoquei. Però la secció femenina del Club Patí Minerva perilla quan el president, l'Enric, considera que només comporten despeses, perquè vol que el club sigui només d'elit. Però no es donaran per vençudes: compten amb la visió creativa de la seva nova entrenadora, l'Anna, una de les millors jugadores del món, que torna al poble per recuperar-se d'una greu lesió, però que també amaga un gran secret. Tot i que l'estil de joc innovador de l'Anna entrarà en conflicte amb el de la Terrats exentrenadora de l'Anna i actual entrenadora del primer equip masculí del club totes juntes demostraran que l'esport femení es mereix ser considerat i que les noies, quan fan pinya, poden trobar una manera diferent de fer les coses i de ser imparables. 

Paral·lelament, en Santi i la Núria, pares de l'Emma i l'Anna, afrontaran les dificultats del seu matrimoni, que està en punt mort; i l'Enric, germà del Santi, començarà una relació amb la persona menys indicada, mentre intenta mantenirse ferm a la presidència del club. La Terrats lluitarà per fer realitat el somni de tenir un fill sola, al mateix temps que manté la pressió de dur aquesta temporada els nois del primer equip. Per sort, tindrà el suport dels seus millors amics: en Youseff i en Santi, tot i que a la Núria no li agradi gaire l'estreta relació que la Terrats sempre ha tingut amb la seva filla Anna, com a exentrenadora seva, i el seu marit.

El dia a dia al Club Patí Minerva no és fàcil quan les noies es debaten amb els seus dilemes íntims, els problemes amb els estudis, les lluites amb els seus pares, amb els nois del primer equip, i amb un món d'adults que no sempre les comprèn. Una nova mirada generacional i femenina per entendre l'esport... i la vida. 

El paper de l’Arnau Casanovas

Com entres a formarpart de l’equip de “Les de l’hoquei”?

Doncs per una pura casualitat perquè jo sóc l’entrenador del primer equip femení d’hoquei del Manlleu. Els productors de la sèrie estaven buscant localitzacions i va coincidir que jo estava entrenant a les noies quan van arribar. En acabar van voler parlar una mica amb mi perquè portaven una mica
malament el tema de l’hoquei i els vaig resoldre alguns dels dubtes que tenien. Amés, es dóna el cas que he estudiat també interpretació, així que quan els ho vaig explicar em van comentar que seria la persona ideal per fer de coach esportiu de “Les de l’hoquei”. Els oferia dues coses positives: entendre perfectament el llenguatge que utilitzen els directors quan parlen amb els actors i, al mateix moment, conèixer tot el referent a l’hoquei. Em va fer molta il·lusió que comptessin amb mi.

Benvolguda casualitat doncs! Sí! Perquè si enlloc de Manlleu haguessin anat a buscar localitzacions a Voltregà, per exemple, o hagués estat un altre dia de la setmana mai ens haguéssim conegut i no hagués participat a la sèrie.

I com va ser això de combinar les dues facetes, la coach esportiu i actor? Et va resultar molt difícil? Realment com a actor surto molt poquet a la sèrie, en concret, als capítols 6 i 7 fent un paper de psicòleg de l’equip. Realment m’he centrat molt en la part de coach esportiu.

En què ha constat la teva tasca doncs?

Des d’octubre fins al Nadal la meva tasca va ser entrenar a les noies bàsicament perquè sabessin patinar de forma correcta. Els hi vam donar molta canya i, si bé tenia clar que no aconseguiríem un nivell de hoquei, el que sí volíem per exemple és que les noies poguessin tenir alguna conversa sobre patins per poder fer creïble que realment eren elles les que estaven jugant.

I durant el rodatge, què vas haverde fer?

A partir del gener, quan va començar el rodatge de la sèrie, la meva feina va ser estar en el dia a dia del rodatge muntant el que vàrem anomenar coreografies. I és que cada moviment de les jugadores era pactat per aconseguir el que volíem en cada escena. Per exemple, quan un equip s’havia de deixar fer un gol calia assajar els moviments tant amb les actrius com també amb les jugadores reals d’hoquei que participaven.

Així hi van participat jugadores reals d’hoquei? Com les vàreu aconseguir?

Sí. De fet, una de les coses que em feia gràcia de la sèrie era aconseguir fer un petit homenatge a les noies que sí juguen a hoquei i a les que no se’ls dóna massa “bola” avui en dia a mitjans de comunicació. Per tant, vam voler que tinguessin una oportunitat de sortir a una sèrie on es parli d’elles. Així doncs, vaig parlar amb diferents equips catalans i a tots els va fer molta il·lusió que les seves jugadores poguessin intervenir i van col·laborar encantats. Representa que a cada capítol l’equip protagonista juga amb un equip que existeix realment.

Tornant a les actrius, com has aconseguit que unes noies que començaven de 0 hagin arribat a tenirel nivell que demostren a la sèrie?

Realment les noies van fer un esforç brutal per aprendre a patinar. De fet, moltes de les actrius no estaven acostumades a fer massa esport i entrenar durant dos mesos dues hores al dia fent patinatge –i més quan no en saps– no és gens fàcil perquè caus, et pots fer mal i cal seguir endavant. Però com deia van posar una gran voluntat i van treballar fort per aconseguir uns grans resultats.

Vàreu ferserviren algun cas dobles pera les actrius?

Sí, en una part del joc perquè hi ha moviments que són molt difícils d’aconseguir per gent que fa tant poc que entrena. La utilització de dobles ens va donar el marge suficient perquè a la pantalla es vegi que les noies juguen a hoquei i en saben.

Dos mesos són poc temps per haveraconseguit tant no?

Per la meva banda, tenia clar des del principi que amb només dos mesos de temps no podíem arribar massa lluny. La nostra estratègia va ser anar plantejant petits objectius: aprendre a aguantar-se sobre els patins seria el primer i patinar fluidament era el darrer. Com deia, elles van posar una gran voluntat a aconseguir aquests objectius i quan els deia què volia aconseguir ja em preguntaven quin seria el proper pas. Tot això va ajudar molt a que acabessin tenint un gran nivell de
patinatge.

Creus que la sèrie reflecteix realment el dia a dia de l’hoquei femení?

La sèrie té coses molt boniques i una d’elles és precisament fer aquesta denúncia necessària a favor de l’esport femení. Considero que se li dóna molt poca presència pública, tot i que és veritat que en el cas del futbol aquesta temporada sí s’ha començat a donar una mica de ressò. Com sempre dic, l’esforç és sempre el mateix tant per part de les dones com pels homes que juguen a hoquei i això es posa a sobre la taula a la sèrie. Per exemple, a Manlleu l’equip femení que entreno fan les mateixes hores setmanals que els nois, no hi ha cap diferència entre uns i els altres.

Quines altres coses destaques de la sèrie a nivell positiu?

El que m’agrada molt d’aquesta sèrie es que es veu un ambient i dinàmica d’equip molt fort entre les noies. Es veu que són bones amigues i es crea una bona comunió d’equip. Aquest tema és un aspecte que també valoro molt del meu equip i es nota al resultat final tant en pantalla com a la pista.

Podries compartir amb els lectors de La Portada alguna anècdota bé de l’entrenament o del rodatge de “Les de l’hoquei”?

Doncs hi havia una cosa molt divertida durant el rodatge i era el fet que s’havia de pactar cadascun dels moviments que feien les jugadores. Per tant, quan venien les jugadores reals dels equips se’ls havia d’explicar quin era l’objectiu de cada escena i què havien de fer: des de deixar-se marcar un gol, fer-ne un elles, quines passades havien de fer... Però a vegades després de 30 segons de rodatge amb tot sortint a la perfecció la jugada acabava amb una aturada no prevista de la portera, amb una caiguda o fins i tot amb un gol que no tocava fer. Tenia un punt divertit això d’haver de començar de cero per aconseguir allò que estava guionat.

I com ho encaixaven les jugadores reals d’hoquei?

Per una banda tenien el punt d’experiència d’haver jugat durant temps a hoquei i tenir superats els aspectes tècnics, però realment la pressió de les càmeres pot ser a vegades important i van acabar veient que no era tan fàcil aconseguir marcar un gol amb una càmera seguint-te o el del micròfon al costat teu.

I a nivell dels entrenaments, hi ha alguna cosa que recordis especialment?

A nivell d’entrenaments com és lògic hi ha hagut caigudes i cops, així com també algunes lesions però han estat sempre inconvenients que s’han convertit en positius per part de les noies. Per exemple, recordo que durant un dels entrenaments la Dèlia va caure i es va fer mal al genoll, però l’endemà es va presentar i va dir que tot i el dolor entrenaria. Quan li vaig demanar que m’ensenyés el genoll el tenia tan inflat que per suposat li vaig dir que aquell dia deixaria els patins de banda per recuperar-se.

Amb tot això, creus que la sèrie serà un gran reclam per donar a conèixer l’hoquei patins femení?

Jo crec que una de les coses que hem d’aconseguir i que crec que estan ben treballades per fer-ho realitat és que per fi no es vegi l’hoquei com un esport masculí. Esperem que “Les de l’hoquei” pugui donar aquest punt de visibilitat i que la gent es pugui enamorar d’aquestes personatges i es vulguin iniciar en aquest esport.

Partint de la teva experiència amb “Les de l’hoquei”, es complementen esport i espectacle?

No sé si realment es complementen sinó que simplement considero que l’esport és un espectacle que agrada a un determinat públic. Si que penso, no obstant, que amb una sèrie basada en l’esport com aquesta sí es pot ajudar a un públic divers i, en el cas que estem parlant, pot ajudar al jovent.

I com a actor, quins són els teus projectes de futur?

Recentment he estrenat un monòleg que es diu “Fuga” i està basat en la guerra civil espanyola. Tot i que no passa en aquell moment tracta molt de l’actualitat i fins al moment ha funcionat molt i l’estem movent per diferents poblacions.

Quin és el punt de partida de l’espectacle?

Vaig trobar unes cartes del meu besavi que va escriure des del front durant la guerra civil i s’han convertit en la base de l’obra. De moment estem molt contents perquè està tenint molt èxit.

Estrena exitosa de la sèrie TV3 va tornar a ser líder del dia, dilluns 29 d'abril, amb una quota del 15,3%. La nova sèrie "Les de l'hoquei" es va estrenar com a líder de la seva franja, amb un 15,6% i 459.000 espectadors. Cal destacar l'èxit d'audiència entre els espectadors més joves, aquells que tenen entre 13 i 24 anys, ja que la quota va ser del 31,8% en aquesta franja d'edat. La sèrie va arrencar amb un capítol dedicat a la més explosiva i gamberra de l'equip, l'Emma. Més de 8.500 usuaris van seguir en directe el capítol per internet. Aquestes dades el converteixen en el primer capítol d'una sèrie amb més audiència, després de "Merlí".

Dotze hores després de l'emissió per televisió ja era el vídeo més vist a la carta de tv3.cat, amb més de 16.000 reproduccions.

#ImparablesTV3 va ser l'etiqueta amb què es va poder comentar el primer capítol a les xarxes socials. El moment que va generar més conversa va ser el final del capítol. "Les de l'hoquei" vol tenir vida els set dies de la setmana i no només el dia de l'emissió per televisió. Per això, tal com es va explicar a la presentació de la sèrie, es vol oferir una experiència transmèdia més enllà de l'audiovisual.

A banda de l'instagram oficial de la sèrie, que ja té més de 4.000 seguidors, també treuen fum els perfils de les set protagonistes: la Raquel, la Lorena, la Flor, la Gina, l'Emma, la Berta i la Laila. És aquí on es poden conèixer els seus secrets més inconfessables. Precisament la Dèlia Brufau, l'actriu que dona vida a l'Emma, ha estat la protagonista del primer Instagram Live de la sèrie que s'ha fet l'endemà de l'estrena i que s'ha pogut seguir des del perfil oficial de la sèrie. I com que "Les de l'hoquei" no saben viure sense el mòbil i estan sempre connectades també han creat un grup de Telegram on es fan confidències, deixen anar tot el que els passa pel cap, i s'envien fotos i vídeos que mai es veuran per la tele.