Diari digital del Vallès Oriental i Occidental 

Temps ara
Weather Icon
( - )

Entrevista a Andrea Isern



Autor: Núria Díaz, Nerea Gallego i Laia Pastor - Institut Domus d'Olivet (Canovelles) -


« VAM HAVER DE LLUITAR MOLT PER L’ESCOLA BRESSOL»


ANDREA ISERN, mestra durant 43 anys a l’escola bressol Sant Jordi i Marta Mata, de Canovelles, actualment està en procés de jubilació. Segueix treballant en aquesta professió, i mai ha volgut ni s’ha plantejat deixar-ho. La primera escola on va treballar va ser el Centre Social, que estava situat on ara hi ha la comissaria de la policia local.

Quan i per què vas decidir ser mestra? Ho tenies clar quan eres petita o va ser més endavant quan et vas adonar que t’agradava?

Des de molt joveneta sempre havia estat en el món de l’infant; havia estat en casals, havia estat de monitora de colònies, havia fet molts cangurs… I a partir d’aquí em va picar el “cuquet” de ser mestra de nens petits.


Què sents en veure alguns dels teus alumnes quan ja han crescut?

Molta satisfacció, perquè s’ha de tenir en compte que vaig tenir alumnes que ara tenen quaranta-dos i quaranta-tres anys, i ara ja començo a tenir la majoria de fills dels que he tingut abans.


Què has hagut d’estudiar per ser mestra?

En un principi vaig estudiar puericultura a Barcelona, al carrer Muntaner, que era el que es demanava i després, més endavant, vaig fer Magisteri d’educació infantil.
Com et vas sentir el primer cop que vas treballar de mestra?

Vaig acabar plorant. Perquè en aquella època tenia quaranta-cinc nens a l’aula, jo era la primera vegada que en tenia tants junts i em vaig sentir una mica atabalada. Però després ja me’n vaig sortir.


Hi ha alguna escola que recordis amb especial enyorança?

La primera, el Centre Social, perque`va ser la primera, perquè no teníem el material adequat, encara no estàvem reconeguts com a escola bressol... Vam haver de lluitar molt i la recordo amb molta enyorança.


Quan passes per l’antiga escola bressol (Sant Jordi) en què treballaves, què sents? Estàs d’acord amb el seu tancament?

Em fa molta pena que es tanqui. Però també hem de veure que és una escola que està ja obsoleta, que ja faltava fer-hi moltes coses però, és clar, vaig treballar-hi vora de trenta anys .


Has pensat algun cop a treballar amb adolescents? La veritat és que a vegades sí que m’ho he preguntat, però ho trobo una mica complicat treballar amb aquestes edats. Prefereixo els petits, que els domino una miqueta millor.


Què t’ha aportat aquesta professió?

Moltes satisfaccions, moltes. I gaudir de la meva feina, tenir ganes d’anar a treballar, no ho sé. Era el dia a dia molt satisfactori.


Si ara haguessis d’escollir alguna altra professió quina seria i per què?

No ho sé, però jo crec que treballaria també en el món de la infancia, potser estaria fent cursets o alguna cosa així.


Què se sent en ser la dona del que va ser alcalde durant 12 anys al poble, José Orive?

Una mica atabalador. El que passa és que t’hi acostumes i vas fent. Jo era també coneguda a Canovelles. Quan em preguntaven per ell i em demanaven coses sobre l’ajuntament, al final havia de dir: «No, si jo no treballo a l‘ajuntament».


Com has viscut aquest temps d’alcaldia del teu marit?

Home, ho hem viscut bé perquè, a veure, a mi m’agrada estar al meu poble i jo sempre li havia dit que el recolzaria en tot el que fes sent alcalde i la veritat és que estic bé. La gent ens ha estimat, ens ha buscat, hem parlat, hem fet amics, vull dir que no ha anat malament.

 

Alumnes 3rESO

Institut Domus d'Olivet (Canovelles)

Secció de l'estudiant - Espai reservat als alumnes del Vallès Oriental i Occidental

Empreses i comerços

Rep les notícies d'última hora