Diari digital del Vallès Oriental i Occidental

Temps ara
Weather Icon
( - )

En el marc del dia mundial del "Galgo" parlem amb Teresa Giménez-Candela, directora de l’ICALP


2 Gener 2023 Redacció: Guillem Serra

Imatges: Cedides

Població: Granollers


“El dret dels animals es troba entre les grans causes del segle XXI”

Recordem l'entrevista a Teresa Giménez-Candela, directora de l’ICALP en el dia mundial del "galgo"

Quan s’acaba la temporada de caça, comença el calvari dels llebrers. I és que els gossos abandonats, ofegats o abatuts en aquesta època es comptabilitzen a milers. Per això, l’1 de febrer, és el Dia Mundial del ‘Galgo’. En aquest marc, parlem amb Teresa Giménez-Candela, directora de l’ICALP, un centre internacional pioner amb dret animal que té seu a Cerdanyola del Vallès. També és coordinadora del Màster en Dret Animal i Societat de la UAB.

-S’hauria de prohibir la caça amb llebrers?

La solució no sempre es troba en la prohibició, sinó a través d’una millor regulació. Amb el tema de la caça amb llebrers, penso que s’ha de produir un canvi de mentalitat. Un animal que es dedica a aquesta fi no és un instrument sense vida i té les seves necessitats. Per tant, no es pot rebutjar, un cop deixen de fer aquesta feina.

-Quins casos s’han donat fins ara?

El Jutjat Penal de Toledo número 1 va protagonitzar el 2013 una de les sentències més importants que s’han fet en aquesta qüestió. Va ser el cas dels llebrers penjats a Fuensalida. Els acusats ho justificaven, segons la forma usual d’expressió dels caçadors, argumentant que ja no eren hàbils o no servien per a la caça.

-Per què és important aquest cas?

Va ser la primera condemna d’Espanya per l’ofegament de gossos de caça. Era el 2013, abans inclús de la reforma del Codi Penal, i es va considerar que era maltractament animal.

-Quins antecedents hi havia fins llavors?

Fins aquell moment, no hi havia hagut cap càstig. La gent mirava cap a un altre cantó, tot i que s’estaven penjant llebrers a la sortida dels pobles.

-L’octubre del 2011, un grup d’eurodiputats va expressar per carta al llavors president Zapatero la seva preocupació al voltant de “la crueltat que s’exerceix a Espanya contra els llebrers”.

Sobretot en l’última dècada, aquesta pràctica ha despertat molta indignació. També recordo el documental “Febrero, el miedo de los galgos” que va tenir una enorme repercussió el 2013. Pensa que aquell mateix any hi havia 50.000 caçadors amb llicència.

-Et cito més xifres: la Federació Espanyola de Llebrers calcula que, cada temporada, s’utilitzen 200.000 gossos d’aquesta raça per caçar. Així mateix, segons Galgos del Sur, se n’abandonen o assassinen 50.000 cada any.

Són quantitats molt alarmants.

-Hi ha hagut més sentències?

Hi ha hagut més sentències i s’ha assentat jurisprudència. Però, sobretot, la societat ha passat a veure inadmissible aquesta pràctica.

-Hi ha més denúncies?

Sí. I això és molt important, perquè el dret no és l’única eina que pot reprimir els abusos, també ho és la pròpia societat. El maltractament contra les dones mai hagués pogut tenir la protecció i el desenvolupament que té ara si la gent no s’hagués conscienciat que calia denunciar. Igual passa amb el tema dels abusos als treballadors o als migrants.

-Què va suposar la reforma del Cofi Penal del 2015?

Va reformar-se, concretament, l’article 337.

-A què et refereixes?

L’abandonament va deixar de ser una falta per passar a ser un delicte. D’aquesta manera, es van augmentar fins a 18 mesos les penes de presó per maltractament animal.

-S’ha arribat a aplicar alguna vegada?

Només en una ocasió.

-Quan?

Pel cas del cavall “Sorky das Pont”, mort a bastonades pel seu amo a Palma de Mallorca. La jutgessa va aplicar la pena màxima, presó en aquest cas. A més, tot i que el condemnat no tenia antecedents, li va denegar el recurs de no ingrés per la gravetat dels fets que havia comès.

-Creus que és suficient aquesta reforma?

L’agreujament de les penes és una de les vies per a protegir millor els animals. Ara, hi ha països que han estat més contundents.

-A Suècia i Costa Rica les penes arriben a tres anys.

I hi ha un altre tema. Abandonar un animal a Espanya és delicte, però se segueix fent molt. Hi ha altres països on aquesta taxa d’abandonament s’ha reduït a zero. Concretament, Holanda i Alemanya. I això no és resultat d’augmentar les penes, sinó de la sensibilització de la societat.

Com creus que s'hauria de concienciar?

La companyia d'un gos supera els 10 anys. Si s'adopta, s'ha de fer de manera responsable, fent-se càrrec d'ell durant tota la vida. No hi ha lloc, en cap cas, per l'abandonament, i d'això, se'n ha de ser conscient.

-S'ha de ser conscient,  és traca d’un ésser viu.

M’agradaria destacar la sentència antiga d’un Jutjat de Segòvia. En aquell moment va ser molt progressista.

- En què consistia aquesta sentència?

Es tractava de l’abandonament d’un gos i els veïns del poble sabien perfectament qui era la propietària, així que van denunciar-la. El magistrat va posar a la sentència que, abandonant l’animal, se li estaven causant els mateixos danys que es produirien a un nen de cinc anys, perquè no sap on dirigir-se ni té possibilitats de mantenir-se i alimentar-se. Per tant, está abocat a tenir un accident o, directament, a la mort.

-Abans parlaves de la resposabilitat ciutadana. Què ha de fer la gent davant d’això?

Reaccionar amb una actitud activa i responsable. S’ha d’impulsar aquesta lluita per aconseguir que els càstigs vagin d’acord amb la gravetat dels fets.

-Hi ha actualment més conscienciació?

Desde l’any 2006, quan va començar la nostra labor amb els drets animals, la mentalitat de la gent ha canviat moltíssim. Això sí: falta molt camí per recórrer. Però el canvi ha estat positiu.

-També s’han creat més iniciatives en defensa dels animals.

Per exemple, a Sabadell. El ICASB [Il·lustre Col·legi d’Advocats de Sabadell] té una secció de protecció animal molt activa. Nosaltres, des de l’ICALP, tenim un conveni de col·laboració amb ells. A més, Sabadell és l’única ciutat que té una regidoria orientada al benestar animal.

-Permet-me que et citi dos casos que han sacsejat l’opinió pública aquest últim mes. Tots dos són gossos abatuts a trets per la policia, argumentant que s’havien posat violents: un és el de la Sota a Barcelona i l’altre és el d’un rottweiler a Calafell.

Els protocols de defensa de les forces de seguretat són estrictes i la qüestió és si s’haurien de revisar. Es podria arbitrar mesures d’atordiment. Quan es tracta d’animals de dimensions majors, tals com elefants que s’hagin escapat d’un circ, cavalls desbocats o bous, el que fan és disparar-los uns dards anestèsics per immobilitzar-los. Això demostra que potser hi ha alternatives que no consisteixen a abatre l’animal.

-Tant l’Ajuntament de Barcelona com el de Calafell han defensat els policies.

Clar perquè, en el fons, estan defensant l’existència dels protocols existents. Però han hagut de morir dos gossos per posar de manifest que aquí hi ha un buit legal. Com passa en gran part de la legislació referent a animals…

-Quina direcció s’ha de prendre?

Hi ha dues columnes que s’han de moure al mateix temps: la millora de la legislacó existent, cobrint els buits de regulació que hi hagi; i la millora de l’educació i la formació de la societat.

-Es diu que la quarta generació de Drets Humans podria incloure la protecció dels animals.

El dret animal és una causa del segle XXI, igual que en el seu moment ho va ser l’abolició del treball infantil, el vot femení, la millora de la seguretat als transports, la millora al tractament dels migrants, etcètera.

- I per tant?

És una obligació reconèixer els drets dels animals com una de les grans causes amb què la societat ha d’estar compromesa.

 


Rep les notícies d'última hora

Guia comercial del Vallès