Diari digital del Vallès Oriental i Occidental 

Temps ara
Weather Icon
( - )

“No s’ha de culpar la ciutadania del problema amb els plàstics”



Periodista: Guillem Serra

Fotografies: Raquel Duro


En el marc de la proposta que ha fet el Parlament Europeu de prohibir els plàstics d’un sol ús, parlem amb Rosa Garcia, directora de ReZero, la Fundació Catalana per a la Prevenció de Residus i el Consum Responsable. L’organització ha promogut una campanya de conscienciació protagonitzada per una parella de Castellar del Vallès.

-Com valoreu la proposta del Parlament Europeu de prohibir els plàstics d’un sol ús?

És una proposta que fa dos anys no haguéssim ni imaginat. Sembla que darrerament s’hagin alineat els astres per facilitar-ho.

-A què et refereixes?

D’una banda, trobem que la Unió Europea es planteja aquesta directiva de reducció de plàstics d’un sol ús perquè la majoria acaben contaminant mars i oceans.

-D’altra banda…

Tenim que aquí, a nivell territorial, cada vegada hi ha més municipis que comencen a aplicar mesures dins del seu àmbit de competències. Hi ha les Balears, Navarra i, properament, Catalunya que es plantegen noves lleis de residu, en què també es combatrà la presència dels plàstics.

-Què més?

I una tercera causa que nosaltres creiem que ha influït molt és que la Xina, des del gener, ha prohibit l’entrada de plàstics de baixa qualitat. Tot plegat ha creat un caldo de cultiu que ha dut Europa a començar a regular.

-Valoreu positivament la proposta?

Molt positivament, tot i que s’hagués pogut anar més enllà.

-Per exemple?

S’ha deixat de banda el tema de les bossetes sense nansa.

-La responsabilitat per dur a terme aquest canvi pertoca a l’administració pública, a les empreses o als ciutadans?

Fins el moment, sempre hem tingut la tendència de culpabilitzar únicament la ciutadania perquè no recicla, no separa i quan va a la peixateria demana que li posin tot en safates. Nosaltres som molt crítics amb aquesta visió. Parlem de la responsabilitat compartida, dient que tots els agents tenim incidència, però ens agrada identificar que no tothom té la mateixa responsabilitat.

-Qui es troba al capdamunt?

Les administracions i les empreses. I després, el ciutadà.

-Aquesta directiva posa el focus justament sobre els dos primers.

Posa la responsabilitat sobre qui ha de recaure. Ara, els Estats membres hauran de començar a aplicar totes les mesures que recull aquesta directiva. Per tant, ja és l’administració que haurà de començar a regular. I alhora, la potencia d’aquesta directiva és que ja diu als envasadors que no podran distribuir determinats productes de plàstic quan hi hagi una alternativa compostable o reutilitzable.

-Quina actitud haurien de prendre les empreses per afavorir aquest canvi?

Bàsicament, hi ha dues coses. Una és començar a assumir la responsabilitat ampliada del productor, és a dir, els costos i impactes ambientals del seu producte. Això fins ara no passa. El fabricant dissenya el producte i el posa al mercat sense que passi cap filtre que determini si és recuperable, compostable, ni tan sols reparable. Un cop el consumidor ja no en fa ús, es genera un residu i aquella empresa se’n desentén. Més enllà, sí que hi ha sistemes integrats de gestió: ens passa amb els envasos, els aparells electrònics i les piles. Però s’ha demostrat que això no assumeix el 100% dels costos dels residus que s’estan generant.

-I qui assumeix els costos restants?

Els ajuntaments i, per tant, la ciutadania.

-Entenc.

Aquesta directiva i les propostes que vénen de Navarra i Balears diuen a les empreses que hauran d’assumir el 100% dels costos dels seus residus: el que es reculli selectivament però també el que es llenci al contenidor de rebuig, el que vagi a les papereres i el que es perdi als boscos. Això és el gran canvi i el que està generant les tensions amb determinades marques.

-Se sap quines marques contaminen més?

El 15 de setembre va haver-hi una acció mundial de neteja de platges i fons marins que nosaltres vam fer a Catalunya i Balears i d’aquí vam treure, conjuntament amb totes les entitats del moviment Break Free From Plastic, un informe de les deu marques més contaminants.

-Interessant.

Estem parlant de Coca-cola, Danone, Procter&Gamble, etcètera. I per què vam fer aquest llistat? Perquè volíem visualitzar que aquests residus que van a parar als mars, tenen un origen: algú els ha dissenyat i ha tingut un benefici per comercialitzar-los. Ara, això ho han d’assumir, cosa que per nosaltres és la clau.

-Totalment.

I més coses. Per complir aquesta normativa hauran de redissenyar els seus productes, des d’assegurar que la canyeta sigui compostable fins a replantejar-se els bastonets de les orelles o les tovalloletes. En aquest últim cas, s’haurà d’especificar a l’etiquetatge que no poden llançar-se al inodor.

-Per tant, les administracions tenen molt a dir sobre això.

L’administració supramunicipal té ara a les seves mans poder legislar, aplicar moltes d’aquestes mesures per a regular el mercat. Això vol dir començar amb prohibicions i limitacions que garanteixin que aquestes empreses assumeixin els costos.

-Justament per mesures d’aquest tipus heu reconegut el govern balear amb el Premi ReZero.

Sí. Pensa que a les Balears, per exemple, estarà prohibit comercialitzar les càpsules de cafè tipus Nespresso, si no hi ha una recuperació o són compostables.

-Està bé.

La llei encara no està aprovada, però es farà en les properes setmanes. I pel que fa a Catalunya, ara s’està iniciant el procés per fer la nova llei de residus, amb què també podrà aplicar mesures així. La bona notícia per les administracions és que ja no estan soles: tenen aquesta directiva, el paquet d’economia circular, etcètera.

-I què passa si focalitzem la mirada als municipis?

Els municipis s’han trobat al llarg del temps que tenen la relació directa amb el ciutadà, que s’han d’encarregar dels costos de neteja de residus, però que no han tingut competències per a regular. A vegades, els ajuntaments ens comentaven que volien prohibir les bosses de plàstic al municipi, però no podien. Ara anirà molt bé que tinguem una llei catalana de residus que els pugui donar aixopluc.

-Els Premis ReZero també han reconegut la iniciativa de l’Ajuntament de Barcelona de prohibir els gots de plàstic a les guinguetes de les platges.

Exemplifica molt bé de quina manera es generen residus del tot evitables. Però també hi havia altres iniciatives nominades que eren súper interessants. Per exemple, a Sant Cugat s’ha plantejat una deixalleria com a centre de reparació i recuperació, on també pots anar a buscar productes. Es parla molt d’economia circular però també es queda molt amb el discurs, hi ha poques accions de materialització.

-Quines rutines ha de prendre la ciutadania per a reduir els residus?

Quan nosaltres vam engegar la campanya de consum conscient Jo Sóc Coco, el que volíem era tractar quines possibilitats tenia cadascú per a reduir residus.

-Justament en aquesta campanya vàreu fer una websèrie reptant cinc famílies a viure sense generar residus. Els protagonistes del quart capítol van ser una parella de jubilats de Castellar del Vallès. 

Va ser molt xulo veure amb el Josep i la Julita com ells, qui no s’havien plantejat fins el moment quina incidència podien tenir, van començar a adonar-se que anant a comprar al mercat de Castellar amb la carmanyola o les bossetes, no produïen safates de plàstic. O com no calia que utilitzessin tants productes de neteja de gran impacte com el lleixiu. O com podien compostar les seves restes orgàniques.

-Tot són petits grans canvis.

El que pot fer el ciutadà és un consum conscient: planificar les compres, evitar al màxim el sobreembolcallat, tot el tema de la toxicitat, optar per productes amb etiqueta ecològica, pels mercats municipals i, en definitiva, aprendre a dir no.

-Hi ha qui compra en grans superfícies perquè pensa que als mercats pagaran més car.

Nosaltres hem fet diversos estudis que anomenem “la cistella de la compra”. Agafem la cistella de la compra estàndard que ve delimitada per l’Agència Catalana de Consum i mirem els preus que pagaríem en un mercat, en un comerç, en una gran superfície i en un macro. A partir d’aquí, comparem preus i generació de residus.

-I quin dels espais beneficia més al comprador?

Comprar al mercat sempre ens surt més bé de preu, amb tota la cistella de la compra catalana, i en generació de residus. Així que els resultats trenquen el tòpic.

-Un altre problema important són les bosses de plàstic. Teniu dades sobre l’efecte que ha causat el fet d’haver-les de pagar?

A nivell de Catalunya estem en una reducció de bosses de nansa del 50% només amb el cobrament. En aquest cas, també pensem que s’hagués pogut fer més, perquè aquí s’ha aconseguit aquesta xifra en 10 anys però a Irlanda, on van aplicar una taxa de 20 cèntims, es va reduir un 90% en tres mesos.

-Sou optimistes mirant al futur?

El canvi important serà anar a la reducció dels materials d’un sol ús. Que aquestes directives no només provoquin que el fabricant canviï el material, perquè si utilitza cartró continua consumint recursos naturals. Estem molt millor que fa tres o cinc anys, però aquest serà el gran repte.

Rep les notícies d'última hora