Diari digital del Vallès Oriental i Occidental 

Temps ara
Weather Icon
( - )

Prefereixes l’esmorzar de forquilla o el brunch?



Periodista: Redacció


És diumenge a les 11h del matí. Un grup de ciclistes s’asseu a una terrassa després d’una sortida a trenc d’alba per la muntanya. Mentrestant, uns quilòmetres més enllà, una parella entra amb gana a un altre restaurant, en un dia de mercat.

En tots dos casos, es té ben clar el menú: capipota, vedella amb bolets, callos, carn de perol, botifarra amb seques, galtes o peus de porc, trinxat de la Cerdanya, ronyons, carn a la brasa, bacallà amb samfaina o morralla. Un plat calòric i contundent que anirà acompanyat d’algun vi de cooperativa, begut habitualment amb porró.  

Esmorzar de forquilla amb productes de la terra

No tots els esmorzars que es prenen a Catalunya són “escarransits”, tal i com escrivia Josep Pla, referint-se al ràpid cafè i torrada. L’escriptor empordanès preferia fer el primer àpat de forquilla, un costum que va esdevenir tradició pels pagesos i comerciants que s’acumulaven a les places dels pobles en els dies de mercat. No es estrany, doncs, que fos un visitant assidu de la Fonda Europa de Granollers, una referència en esmorzars de forquilla a la comarca. I al país.

Aquests opípars banquets a primera hora del dia anaren perdent força amb el temps, però en l’última dècada han recuperat l’essència que els fa tant populars. Quina és aquesta fórmula de l’èxit? La combinació de cuina tradicional i productes de proximitat, tot plegat embolcallat amb la il·lusió de recuperar els costums de la terra.

El brunch: la moda que barreja esmorzar i dinar

El creixent interès en els esmorzars de forquilla s’ha vist acompanyat també pel sorgiment d’una nova moda: el brunch, un àpat es du a terme entre l’esmorzar (breakfast) i el dinar (lunch), entre les 10h del matí i les 16h de la tarda. El cert és que aquesta nova tendència no ve de nou. Va ser introduït als Estats Units pels britànics l’any 1896. Prèviament, les altes esferes angleses havien pres aquest costum dels francesos. Per això ho identificaven com a déjeuner à la fourchette, de la mateixa manera com s’identifica el costum català.

Les diferències entre ambdós àpats és ben clara: mentre l’esmorzar de forquilla limita el menú als plats de la terra enumerats anteriorment, el brunch obre la porta a les amanides, les sopes, la carn rostida, el marisc, la verdura , el pollastre cruixent, els sandvitxos, les hamburgueses, les patates fregides o el salmó fumat, més enllà dels habituals ous estrellats, les salsitxes i el bacon. I vet aquí la qüestió: prefereixes fer-ho a la catalana o a l’americana?

?>