Diari digital del Vallès Oriental i Occidental

Temps ara
Weather Icon
( - )

Candela Andújar: "Jugar al primer equip del Barça és un somni complert"


15 Desembre 2022 Redacció: Guillem Serra

Imatges: Raquel Duro

Població: Barberà del Vallès


La futbolista barberenca lluirà el dorsal 23 amb el primer equip del Barça

Des de Puntvallès, recordem l'entrevista a Candela Andújar, jugadora del Sporting F. C. de Costa Rica feta l'any 2018

Candela Andújar és una jugadora del FC Barcelona femení. La futbolista barberenca lluirà el dorsal 23 amb el primer equip del Barça

-Aquest serà el teu primer any amb dorsal del primer equip, després d’haver debutat la temporada passada.

Jugar al primer equip, ja l’any passat, va ser una cosa molt gran. Mai havia estat en dinàmica de primer equip i que em donessin l’oportunitat d’entrenar amb una de les millors plantilles de la Lliga i amb bon paper a Europa és un somni complert. A més, que aquesta temporada tingui dorsal vol dir que l’any passat es van fer les coses bé per part meva i també que l’staff tècnic està content amb el meu rendiment. Jo els dono les gràcies per poder ser aquí.

-Has pujat juntament amb la Gemma Font, de 18 anys, i la Clàudia Pina, de 17, cosa que indica una aposta clara per les jugadores joves del filial.

Que comptin amb la pedrera és molt important perquè, quan entres al Barça, et marques l’objectiu d’arribar algun dia al primer equip. Però si ja d’entrada fitxes per un club en què et diuen que no comptaran amb les jugadores joves, és difícil acceptar-ho. I que pugem nosaltres tres fa que les més petites tinguin la il·lusió de ser aquí algun dia, perquè significa que tindran oportunitats.

-Aquests darrers anys, heu aconseguit grans actuacions al Barça B. Heu estat campiones de la Segona Divisió tres vegades.  

A cada categoria hi ha nivells molt exigents per part dels entrenadors i de les pròpies jugadores perquè, òbviament, guanyar sempre t’omple més que tenir empats o derrotes. El nostre objectiu sempre és molt alt: quedar campiones de lliga i, si hi ha altres competicions, guanyar-les també.

-El primer repte del primer equip ha estat l’eliminatòria de Champions contra el BIIK Kazygurt aquest setembre. Després de perdre fora de casa per 3-1, vau aconseguir capgirar l’eliminatòria guanyant al Mini per 3-0. Com es va viure al vestidor?

El resultat d’allà va ser bastant dur perquè no ens esperàvem que fos tant engruixat. Un 3-1 era un resultat molt complicat perquè, a més, el Kazygurt és un equip que se sap defensar molt bé. Són molt dures en defensa i després ràpides als contraatacs. Que es pogués aconseguir un 3-0 a casa és molt bo i demostra que es poden fer les coses bé.

-Et sents còmoda als entrenaments?

Em sento bé. Les jugadores més veteranes ens estan ajudant sempre, a les més petites, perquè ens adaptem al ritme, tant fora com dins del camp. I dins del camp no he deixat de ser jo. Crec que no haig de perdre la meva essència com a jugadora. Si entreno bé i transmeto confiança a l’entrenador, el Fran, tindré minuts. No compto que sortiré a jugar tots els partits, això està clar, però espero anar sumant minuts per quan em toqui fer el pas de veritat, estar preparada.

-Jugues a la mateixa posició que Lieke Martens. Creus que la teva versatilitat pot donar-te més minuts?

Al llarg de la meva carrera futbolística, he jugat en totes les posicions. Vaig començar als set anys de portera, després vaig passar a ser central, més tard al mig i al final de davantera.

-Amb la selecció sub-20, amb Pedro López, t’hem vist jugar fins i tot de lateral.

Aquest dia al Mundial sub-20, vaig començar d’extrem però va haver-hi una baixa inesperada i van haver-me de posar allà com a substituta. Suposo que per la velocitat i perquè veien que podia donar recursos a l’equip. I realment no em sento malament en altres posicions. Si em donen confiança, al final t’has de sentir a gust. En cada posició intento donar el millor de mi.

-Tens predilecció per alguna?

Als partits m’agrada tocar bola, això és important. Perquè hi ha moltes vegades que jugo d’extrem però al final no rebo tantes pilotes, si les del mig juguen més per la dreta. M’agrada ser atacant o mitja punta.

-T’entrenes també en diverses posicions?

Sí. Als entrenaments, m’acostumen a posar de lateral, de mig, de mitja punta, extrem... així s’aprèn una mica de tot.

-Subcampiones amb la sub-20. És un triomf o està entelat per haver perdut la final?

És un triomf, per suposat. Tant jo com molta altra gent veiem aquesta plata com si fos un or perquè des de les concentracions prèvies al Mundial es van fer les coses molt bé. Vam fer molt bon grup fora del camp i això es va notar a la gespa també. Sota el meu punt de vista, érem la selecció amb millor joc, sens dubte. Japó també era molt bona, però l’estil d’Espanya m’agradava molt més. I la final va ser un entrebanc, nosaltres vam fer el que vam poder. Japó va ser molt eficaç, marcant totes les ocasions que va tenir, i nosaltres no vam tenir aquesta sort a la primera part.

-Vas marcat l’únic gol de la selecció espanyola.

Sí.

-També a la sub-17 i la sub-19 s’han aconseguit títols europeus. Ve una generació més forta que l’actual?

Està clar que s’estan fent molt bé les coses, des de les categories inferiors i als clubs també. L’espanyola sub-17 ha estat campiona d’Europa aquest any, la sub-19 també, per segona vegada consecutiva, nosaltres amb la sub-20, subcampiones del món i l’absoluta també classificant-se pel Mundial. Els resultats estan sent molt positius i crec que la feina que ens inculquen els entrenadors és molt bona.

-Quina és la clau de l’èxit?

T’ensenyen un estil de joc des de molt petita i això fa que,quan vas pujant de nivell, totes juguem amb la mateixa idea. Penso que la nostra generació, de l’any 2000, així com les del 1999, 1998 i 2001, per mi són molt bones i tenen jugadores molt potents. Crec que en un futur no molt llunyà estarem lluitant per tenir un espai a l’absoluta.

-L’objectiu al Barça és la Lliga?

L’objectiu principal de l’equip i de l’entrenador és aconseguir el títol de Lliga. Després hi ha títols com la Champions, la Copa Catalunya o la Copa de la Reina que estan apart, tot i que també es volen guanyar. Però sobretot estem centrades amb la competició regular.

-Com esteu veient la competició?

De moment, s’està guanyant i crec que si se segueixen fent les coses així de bé o millor, aconseguirem el repte. Quan juguem contra equips forts com l’Atlètic de Madrid o el Llevant, que està ben reforçat, haurem de donar el 200%.

-Notes un interès creixent pel futbol femení?

Sí, tot i que segueix havent-hi una diferència enorme amb el futbol masculí. Dia a dia estem intentant lluitar perquè canviï, tant econòmicament com a nivell de presència als mitjans de comunicació.

-El Mundial sub-20 us ha fet aparèixer bastant.

És cert que, després del Mundial sub-20, hem sortit a la tele més del que ho havíem fet mai. I estic contenta per això. A vegades, fins i tot em sorprenia de veure’ns (riu). Però és el que toca. Estem jugant al mateix esport i no entenc per què hauríem de sortir menys.

-Ets al Barça des de fa 7 anys, oi?

Vaig començar jugant a Barberà des del 2007 al 2011, al 2012 vaig fitxar pel Sant Gabriel i aquí vaig ser-hi un any. Llavors em van convocar amb la selecció catalana, allà hi havia observadors i em va trucar el Barça. Aquest any és la setena temporada.

-Com t’has compaginat aquests anys l’esport amb els estudis?

A veure, hi ha moltes jugadores que estudien, evidentment, però jo sóc d’aquelles que no tinc masses complicacions perquè des de petita l’educació dels meus pares ha estat molt bona, estant sempre a sobre meu perquè estudiï. “El futbol està bé però els estudis és el més important”, em diuen. I ara ja sóc, com diu la típica frase, “una futbolista que estudia, no una estudiant que juga a futbol”.

-Ja veig que no has tingut problema.

L’època més complicada va ser quan anava amb la selecció perquè, per exemple, al Mundial de Jordània, quan estava a primer de batxillerat, em vaig saltar tot el primer trimestre i, a la tornada, ho vaig passar fatal amb els exàmens i tot. Per això em vaig canviar a segon de batxillerat a estudiar a La Masia, perquè aquí estaven més per nosaltres i ens enviaven apunts quan érem fora.

-Ara se t’ajunta començar la universitat amb el fet de tenir dorsal amb el primer equip.

Sí, però vaja, la uni també anirà bé perquè, com que sóc esportista d’elit, ens deixen fer matrícula reduïda: en lloc de fer deu assignatures, en faig sis. Tinc més temps per estudiar després.

 

............................................

ENTREVISTA PATROCINADA PER RESTAURANT LES CORTS (CABRERA DE MAR)

Telf. 647 48 80 95

 

Restaurant les Corts

 


Guia comercial del Vallès