Diari digital del Vallès Oriental i Occidental

Temps ara
Weather Icon
( - )

Fabián Mohedano: “És l’últim any que viurem el canvi d’hora a l’octubre”


15 Desembre 2022 Redacció: Guillem Serra

Imatges: G. S.

Població: Granollers


El treballòleg defensa la revolució progressiva de la mitja hora

Recordem l'entrevista realitzada l'any 2018 a Fabian Mohedano, impulsor de la Reforma Horària

Fabian Mohedano (Barcelona, 1975) és treballòleg i emprenedor social. És l’impulsor de la iniciativa per a la Reforma Horària. Aquest 25 de setembre va parlar en una jornada de Cardedeu en Transformació dels Pactes del Temps a nivell municipal.

-Aquest serà l’últim any que viurem el canvi d’hora a l’octubre?

Sí. La decisió és irreversible. Això ho porto anunciant en un llibre des del 2015 o 2016, quan sabia que els alemanys ho portaven al programa electoral de la CDU, de la Merkel. Per tant, havien decidit que això s’acabaria. I ha estat una qüestió de temps.

-El 84% de gairebé 5 milions d’europeus voten que no es canviï més l’hora en una enquesta no vinculant.

Va ser espectacular, participant més de quatre milions i mig de persones. El món ha canviat molt des del 1974, en primera instància, quan es pren la decisió d’alternar de manera ininterrompuda l’horari d’hivern i l’horari d’estiu. L’estalvi energètic és molt poc i, per tant, s’han d’anteposar més qüestions vinculades a la salut, al benestar de les persones. L’únic que provoca aquest canvi d’hora és un jet lag.

-La Comissió Europea s’ha compromès a eliminar-lo, probablement després de les eleccions europees del maig. Què cal per fer-ho?

Que cada país decideixi si vol estar permanentment en l’horari d’estiu o en l’horari d’hivern. En certa manera, això és el que Juncker ha dit als països: si volen estar en el fus horari de Berlin o en el fus horari de Londres.

-És un bon moment perquè es corregeixi el fet que Espanya no es trobi al fus horari que li correspon.

Tot i que no som l’únic país on això passa. També a Bèlgica, Luxemburg, Holanda i França. Tots aquests països, des de després de la Segona Guerra Mundial, tenen un horari que no els correspon. Però no és el mateix viure a França, on el fus horari passa per la meitat del país que viure a Galícia, que hauria d’estar al següent fus horari. Fins i tot, la meitat de Portugal no hauria d’estar a una hora menys, hauria d’estar a dues hores menys. Per tant, és evident que no és el mateix llevar-te a Berlin o llevar-te a Lisboa. I això té unes conseqüències.

-Quins dels dos horaris s’acabarà triant?

Aquí es prendrà una decisió tenint en compte dos elements: la salut i la qüestió econòmica. Ens podem permetre estar a un fus horari diferent al de França, Bèlgica, Luxemburg, Holanda i anar-nos amb el Brexit i amb Portugal? Bé, doncs aquest és el debat que s’ha de tenir i, en base a això, el govern espanyol ha de decidir, perquè és qui té la competència.

-Quan es prendrà la decisió?

Els països s’han de pronunciar abans del març o de l’abril. Hi ha sis mesos per a decidir si es vol horari d’estiu o horari d’hivern. Que insisteixo: en el nostre cas no es decidir si volem horari d’estiu o horari d’hivern, sinó si estem a Londres o estem a Berlin.

-Quina és la preferència de la iniciativa per la Reforma Horària?

A nosaltres ens agradaria estar a l’horari d’hivern però que França i el Benelux també triessin aquest horari. Del contrari, estaríem amb Portugal , amb Irlanda i amb Gran Bretanya, és a dir, el Brexit.

-Dit d’una altra manera: és millor que el sol surti abans o es pongui abans?

Depèn de si vols un país que creï cada vegada més enginyers o vols un país que cada cop tingui més bars. Si vols un país que cada cop formi més enginyers, aquests s’han de despertar cada matí amb sol, perquè la llum natural et dóna més capacitat cognitiva.

-Som més productius.

 Et despertes i arribes als estudis o a la feina amb més capacitat d’assumir coneixements i de resoldre problemes. Si, per contra, posem l’horari d’estiu tindrem molta més llum a la tarda, però al matí durant dos mesos, a les 8h30 o a les 9h del matí serà de nit i, per tant, els nens entraran a l’escola a les fosques.

-Fosc a les 9h del matí.

Però, a més, hi ha un altre element: si tu no reps llum del dia a primera hora del matí i entres directament a treballar a la fàbrica o estudiar a un institut, la qualitat de la melatonina, que és el que fa que la gent pugui conciliar el son i dormir millor. Aquesta és l’opinió dels cronobiòlegs i els experts del son.

-Dins d’aquesta reforma horària, contempleu l’Objectiu 2025, un moment en què s’hauran hagut d’assumir una sèrie de fites. Per exemple, compactar horaris i facilitar el teletreball. Quina opinió en tenen les empreses?

Hi ha dos tipus d’empreses: les que ho tenen clar i ho fan súper bé i les que no en tenen ni idea i els cal fer molta més pedagogia. Curiosament, les grans companyies ja fan horaris flexibles, compacten les jornades, i confien en el teletreball. Tenen mesures que permeten compaginar la vida personal i laboral.

-I les petites i mitjanes empreses?

Justament el nostre teixit productiu és de petita i mitjana empresa. I algunes d’aquestes també entenen que fent horaris flexibles i saludables, poden millorar la productivitat fins a un 15%, poden retenir el talent i reduir l’absentisme injustificat, que és una xacra d’aquest país. En aquests casos, s’avalua el treballador pel rendiment, es treballa per objectius, es crea un clima de confiança i tot això és positiu.

-Espanya té unes xifres de teletreball molt per sota de la mitjana europea.

La mitjana europea és d’un 25% i aquí no arriba ni al 12%. Pensa que als països nòrdics és del 40%. La qüestió també és veure que aquests 12% no siguin falsos autònoms ni persones a qui se’ls expulsa a treballar a casa.

-Què cal perquè més empreses hi confiïn?

És qüestió de fer-ne pedagogia. Què és una bona notícia? Que en l’acord interprofessional de Catalunya signat per patronals i sindicats, la reforma horària és un tema molt rellevant. I, per tant, aquest acord polític ara s’ha de veure també reflectit als convenis col·lectius. La reforma horària no es pot fer a cop de decret.

-Les veus crítiques alerten de la possibilitat que aquesta flexibilitat o compactació de l’horari comporti precarietat laboral.

Entenc els sindicats que són molt gelosos de fer barra lliure. No volen que tot es consideri teletreball. Cal vetllar perquè les condicions del teletreball es compleixin. A més, ara hem tornat a una etapa de pluriocupació. La gent amb una feina no en té prou i n’ha de fer vàries. I aquest és l’origen que va crear tot el problema dels horaris als anys 60, juntament amb les hores extres.

-Com s’hauria d’enfocar el canvi?

Hem d’intentar millorar les condicions laborals i això passa pel salari, pels horaris i, conseqüentment, per la prevenció de riscos.

-Fins ara, s’ha fet proves pilot d’aquesta reforma horària a ajuntaments i empreses. Com ha funcionat?

Sí. Avui estem precisament a Cardedeu, que és un dels 10 ajuntaments pilots que impulsaran un Pacte del Temps.

-Què és el pacte del temps?.

El que vol aconseguir el Pacte del Temps és obrir un espai de debat entre la ciutadania i les institucions per intentar prendre mesures que permetin millorar els horaris. Òbviament, sabem que els municipis no tenen moltes competències, com tampoc les té la Generalitat, però aquí és on passa tot: la gent s’aixeca al matí, se’n va a treballar, va al teatre, fa esport, va a buscar els nens al cole... per tant, és un espai on pot aflorar aquest malestar horari que hi ha. I s’ha d’intentar corregir aquest desordre.

-Justament l’Objectiu 2025 també contempla la compactació de l’horari als comerços, la finalització més aviat de la vida pública o l’avançament dels informatius, entre altres.

Jo parlo de la revolució de la mitja hora.

-La revolució de la mitja hora?

Tots hem d’intentar, des de cadascun dels nostres llocs de responsabilitat, avançar l’horari mitja hora. Sembla que pugui ser molt poc però al final és moltíssim. Al cap i a la fi, en total, volem recuperar entre hora i hora i mitja al dia. Si una empresa decideix reduir mitja hora el temps del migdia, tancar mitja hora abans o donar mitja hora de flexibilitat als treballadors, s’estarà produint la revolució de les mitges hores. Igual que si l’escola s’acaba mitja hora abans. Això ens pot ajudar a fer aquest canvi que ens cal per adaptar-nos als horaris de la resta del món.

-El canvi ha de ser progressiu o cal fixar un dia zero, tal i com es va fer amb el tabac?

Nosaltres vam sostenir la tesi del dia zero a l’inici, entre 2014 i 2015.

-Però després vàreu passar a defensar el canvi progressiu.

Per dues coses. Per una banda, a Catalunya no tenim les competències per fer-ho. I per l’altra, tampoc depèn tot d’un impuls institucional. Hi ha molts actors i tot això no es pot aconseguir d’un dia per l’altre.

-Hi hagut el Pacte per la Reforma Horària i, recentment, s’ha creat l’oficina per la Reforma Horària. S’està seguint els timings previstos?

Clar. S’ha creat una política pública nova. Ara cal generar estratègies, programes, pressupostos, departaments... avui mateix el president Torra ha parlat de la reforma horària en l’anunci del programa del pla de Govern dels propers quatre anys. El conseller Chakir El Homrani diu que un dels tres temes prioritaris és la reforma horària. El conseller Berguelló ha parlat també de la reforma horària com un principal element de millora de la qualitat i de la lluita contra la segregació. Un camí lent que ens portarà d’aquí a uns anys a mirar enrere i adonar-nos que, sense ser-ne conscients, tot ha canviat.  

............................................

ENTREVISTA PATROCINADA PER NVA REFORMES INTEGRALS (MOLLET)

 


Rep les notícies d'última hora

Guia comercial del Vallès