Dos mesos i mig després que el govern espanyol decretés l'estat d'alarma, la Pilar Lorrio i el Jordi Segura han pogut retrobar-se amb els seus nets de quatre i set anys. Tot i que els adults eren ben conscients que calia mantenir les distàncies de seguretat, reconeixen que "ha estat molt complicat" resistir-se a tocar-los. "Semblava que mai entraríem a la fase 1, s'ha fet molt llarg, tenia moltíssimes ganes de tornar-los a abraçar ni que fos un segon i amb mascareta", comenta l'àvia de la família amb llàgrimes als ulls. El Nil, un dels petits, assegura que els pares l'havien advertit que no podria apropar-se gaire però admet que no se n'ha pogut estar: "Quan he vist la iaia tan emocionada no ho he pogut evitar", reconeix amb un somriure.

Tot i que Sabadell i Cerdanyola es troben a tan sols vuit quilòmetres, la Pilar Lorrio i el Jordi Segura, asseguren que els darrers 69 dies han tingut la sensació que tenien els fills i els nets vivint a l'estranger. Habituats a desplaçar-se a la capital vallesana "almenys un cop per setmana" per veure els petits, recollir-los a l'escola i anar a berenar plegats, reconeixen que "ha estat molt dur" assumir que no podien "anar a jugar amb ells, portar-los a veure els ànecs al riu Sec de Cerdanyola o d'excursió". La Pilar explica que han mantingut el contacte per telèfon i han fet moltes vídeotrucades, però admet que "no és el mateix".Tot i que els adults estaven molt mentalitzats que no podrien tocar els petits, quan la porta de casa s'ha obert i s'han trobat amb les cares plenes d'il·lusió dels menuts, no han pogut evitar saltar-se "una mica" la norma. "S'ha fet molt llarg, tenia moltíssimes ganes de tornar-los a abraçar ni que fos un segon i amb mascareta per treure'm el neguit de sobre", apunta l'àvia.Per la seva banda, el Jordi indica que venia "totalment conscienciat", però assegura que quan la seva dona "ha començat a fer trampes" també se li han anat les mans i els ha acabat dedicant alguna carícia. "Estem tranquils perquè sabem que no han sortit gaire, que s'han cuidat i anàvem tots amb mascareta", comenta. Pels infants la visita dels avis era l'esdeveniment més esperat de la setmana. El Nil, que té set anys, afirma que els pares feia dies que els havien comentat que "per fi arribava la fase 1" i que podrien tornar a estar una estona amb els seus iaios. "Ja m'ho esperava i en tenia moltes ganes perquè feia molts dies que no venien a jugar amb nosaltres", afirma. Tot i que reconeix que li havien explicat que no els podria tocar, assenyala que quan ha vist "la iaia Pili" amb llàgrimes als ulls s'ha emocionat: "El meu germà petit s'hi ha llençat a sobre i jo no he pogut evitar abraçar-la", reconeix un mica penedit però amb un somriure d'orella a orella. La propera cita serà el cap de setmana, quan es retrobaran amb els tiets de Terrassa. "Jugarem moltíssim per recuperar el temps perdut", assegura el Guillem, el petit de la família, que amb quatre anys afirma que el que li falta "per tornar a estar content" es poder veure la resta de la família. "No se perquè no han vingut el iaio Lluís, la iaia Adela i els cosins, potser encara estan confinats", assenyala sense acabar d'entendre que per tornar-se a reunir amb ells - viuen a L'Hospitalet de Llobregat -, caldrà esperar que les tres regions sanitàries de l'àrea de Barcelona s'unifiquin.