Ferran Lumbierres, un estudiant del grau d'Enginyeria de Vehicles Aeroespacials a l'Escola Superior d'Enginyeries Industrial, Aeroespacial i Audiovisual de Terrassa de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) ha desenvolupat un vehicle aeri no tripulat (UAV) que podria volar amb autonomia infinita amb una incidència solar per sobre del 70%. L'ha dissenyat com a treball de fi de grau on ha volgut explorar el límit de les capacitats tecnològiques i de disseny actuals, optimitzar tots els sistemes que integren el funcionament d'un vehicle aeri no tripulat i aconseguir que pugui volar amb autonomia infinita. Lumbierres ha detallat que el cost dels materials per fabricar-lo no superaria els 3.200 euros.

Amb condicions meteorològiques favorables, l'UAV de Lumbierres podria volar els mesos d'abril a setembre fins i tot durant la nit. En els mesos de menys incidència solar, amb una previsió del 30% de reducció solar, l'autonomia infinita també seria possible, tot i que si les condicions meteorològiques fossin molt desfavorables, l'avió hauria d'aterrar per carregar les bateries.L'estudiant s'ha centrat en els aspectes més tecnològics com l'aerodinàmica, l'estructura, el control autònom, l'obtenció d'energia, la construcció i comprovació del primer prototip, l'optimització del sistema de propulsió i el disseny i l'anàlisi estructural de la fua i el fuselatge. Lumbierres però, considera que per aconseguir l'autonomia infinita el disseny d'un UAV està basat en sistemes que han de funcionar en sintonia i han d'estar dimensionats uns en funció dels altres. ''Cada gram i watt consumit de més poden marcar la diferència entre l'èxit o el fracàs del disseny'', conclou Lumbierres.Creu que la ''clau'' perquè el seu UAV voli amb autonomia infinita és la densitat energètica de les bateries, és a dir, la quantitat d'energia que poden emmagatzemar per quilogram de bateria i sobretot, en com s'ubiquen dins l'aeronau. També és important però, la seva ubicació dins de l'aeronau per evitar que la distribució requereixi una estructura voluminosa que generi una elevada fricció amb l'aire. Per això, l'estudiant ha pensat en un encapsulament de bateries de petit format. Com més gran es la bateria, més necessari és un fuselatge de majors dimensions, que resulta menys eficient. Així, l'estudiant ha trobat una solució per ubicar les bateries: encaixar-les dins d'un tub cilíndric que alhora faria augmentar les dimensions del fuselatge. Segons els càlculs de l'estudiant, l'UAV podria fabricar-se amb 20.000 euros, però el cost en materials no arribaria als 3.200.