Bigues i Riells
17 Octubre 2020 Redacció: Puntvallès
Població: Badalona
Grans ciutats metropolitanes com l'Hospitalet de Llobregat, Terrassa, Badalona, Sabadell o Mataró veuen com l'ocupació il·legal d'habitatges s'està convertint en un focus important dels problemes de convivència als barris. El fenomen de l'ocupació no és una novetat, i ja la crisi econòmica del 2008 va deixar moltes famílies al carrer que van ocupar pisos buits de grans tenidors. Però amb el que es troben ara els ajuntaments és que aquesta ocupació la protagonitzen sobretot persones amb perfils delinqüencials que posen al límit els nivells de tolerància de la ciutadania. Els ajuntaments, reclamen a l'Estat i la Generalitat més recursos i protocols policials clars per poder combatre el fenomen.
"Les ocupacions no tenen res a veure amb les que va provocar la crisi hipotecaria. Llavors eren persones amb una necessitat real d'habitatge. Ara són persones que vénen de fora de la ciutat, que van d'un municipi a l'altre i que ens ocasionen molts problemes de convivència amb les comunitats de veïns", explica Jordi Ballart, l'alcalde de Terrassa. També en aquest sentit s'expressa l'alcalde de Badalona, Xavier Garcia Albiol, que rebutja la idea que els ocupes es presentin com a víctimes: "La víctima de veritat són en moltes ocasions els veïns que pateixen les conseqüències de l'incivisme i la delinqüència". "Tenim problemes a gairebé tots els barris", comenta.
El regidor d'Habitatge de Sabadell, Eloi Cortés, detalla que aquestes ocupacions "conflictives" les duen a terme "trames delictives que ocupen pisos, amenacen veïns i revenen claus" a famílies vulnerables. "És un problema perquè altera la convivència i s'ha d'erradicar", afegeix el tinent d'alcalde de Convivència i Seguretat de l'Hospitalet de Llobregat, Pepe Castro.
Els ajuntaments assenyalen els pisos buits dels grans tenidors com a principal focus de conflictivitat, ja que són l'objectiu prioritari dels ocupes. A Mataró, un dels principals conflictes que s'ha viscut recentment va ser l'ocupació, fins a l'estiu passat, de dos blocs de la Sareb al barri de Cerdanyola, on vivien un centenar d'ocupes amb antecedents policials per robatoris. Se'ls va poder desallotjar per l'estat insalubre de l'immoble, que és ara per ara la via més eficaç que té l'administració local. "Les ocupacions conflictives acostumen a estar associades a habitatges molt degradats i l'única cosa que podem fer és per la via administrativa, si hi ha alguna cosa que fa que l'habitatge sigui inhabitable", explica David Bote, alcalde de Mataró. I és que en els casos de pisos que són propietat de grans tenidors, la resta de tràmits no són sempre àgils, com denuncia l'alcalde de Terrassa, Jordi Ballart: "Intentem parlar amb els propietaris però és complicat perquè sovint no tenim un interlocutor vàlid perquè hi ha al darrere fons voltors". Davant la manca d'eines per actuar, molts ajuntaments centren esforços a evitar-les abans que es produeixin. Un dels enginys més destacats és el dron que utilitza des d'aquest estiu la Guàrdia Urbana de Badalona. L'aparell sobrevola la ciutat amb una càmera termo gràfica, una càmera nocturna i un altaveu per poder enviar missatges.
Amb tot, els alcaldes apel·len a la col·laboració de les administracions supramunicipals per trobar solucions estructurals a la problemàtica. "És molt complicat des del món local poder fer front a tot això. Demanem més capacitat normativa, eines i recursos", reclama l'alcalde de Terrassa. "Necessitem més instruments legals", insisteix el tinent d'alcalde de l'Hospitalet. També l'alcalde de Badalona, Xavier Garcia Albiol, assegura que "fins que l'Estat no entengui que ha de canviar la legislació", els ajuntaments estan "lligats de mans i peus". Albiol lamenta que actualment "la llei beneficia i protegeix els ocupes davant els propietaris o els veïns i aquesta realitat s'ha de canviar". Entre les peticions d'Albiol hi ha també "penalitzar les ocupacions il·legals" i habilitar la policia perquè pugui desocupar "quan és evident que un habitatge ha estat ocupat il·legalment". En aquesta línia, Mataró demana la creació de la figura del fiscal especialitzat. Segons David Bote, calen solucions "estructurals" per poder fer desallotjaments de manera més ràpida. Les demandes que fan els ajuntaments, però, no es queden només en l'àmbit policial i judicial per tal de garantir la seguretat i la convivència als barris. Reclamen també recursos per poder donar resposta a la crisi habitacional que genera part de les ocupacions, encara que no sigui les més conflictives. "S'ha de regular la funció social de l'habitatge, ser més valents per intentar que el parc d'habitatges buits estigui al servei de la societat. Els grans tenidors també han de fer un gest en aquest sentit", assegura el tinent d'alcalde de Civisme i Seguretat de l'Hospitalet de Llobregat, Pepe Castro.
Els ajuntaments també tenen problemes a l'hora de quantificar el problema de l'ocupació a les ciutats. No hi ha cap mètode de càlcul exacte per determinar quants pisos ocupats hi ha i cada consistori fa càlculs aproximats segons diferents paràmetres. En el que tots coincideixen és que, segurament, hi ha moltes més ocupacions de les que apunten les dades. A Terrassa calculen que hi ha prop de 1.500 pisos ocupats. En el darrer any l'Ajuntament ha intervingut en un centenar i, segons el Servei d'Intermediació en Ocupacions, només en un 10% dels casos no s'han recollit incidències. El consistori, però, redueix els casos realment conflictius a una vintena, que són els d'ocupacions col·lectives d'habitatges en un mateix bloc.
L'Hospitalet de Llobregat calcula que al voltant d'un 1% del parc d'habitatges de la ciutat està ocupat. Segons dades de l'Idescat, això representaria una xifra similar a la de la cocapital vallesana, però el consistori no dóna xifres concretes i explica que treballa en l'elaboració d'un cens perquè els tècnics municipals puguin fer un seguiment detallat dels casos. Una xifra similar és la que dóna també Sabadell, amb 1.332 pisos ocupats, nou més que els que hi havia el 2019. L'augment, però, representa una frenada, ja que en anys anteriors s'havien registrat més de 100 pisos nous ocupats cada any. A més, des del mes de juliol de 2019 la Policia Municipal ha aturat una seixantena d'ocupacions més quan s'anaven a produir.
Arxius de so adjunts:
Etiquetes relacionades:
badalona l'hospitalet de llobregat mataró sabadell terrassaBigues i Riells
Les Franqueses del Vallès
Lliçà de Vall
Sant Fost de Campsentelles
Les Terres de l'Ebre, situades al sud-est de Catalunya, conformen un territori singular marcat per la confluència de cultures i tradicions. Banyades pel riu Ebre, que vertebra la regió i li dona nom, les Terres de l'Ebre es presenten com
Cardedeu es vesteix de gala per acollir una de les seves celebracions més emblemàtiques: la Fira de Sant Isidre. Del 17 al 20 de maig de 2024, aquesta localitat catalana espera rebre més de 20.000 visitants en una mostra que
Terrassa es transforma en un viatge al passat amb la seva emblemàtica Fira Modernista, que aquest any es celebrarà els dies 10, 11 i 12 de maig, consolidant-se com un homenatge vibrant a l'era d'or industrial de la ciutat. Convidant locals i
Pel·lícules infantils en català a Netflix, Disney+, HBO MAX i FILMINCAT Des de puntvalles.com volem facilitar el cinema en català. Teniu dificultats per trobar pel·lícules infantils i d'animació en llengua catalana? T'ajudem a posar-t'ho fàcil amb aquest recull de pel·lícules de dibuixos
Les flors i les plantes han acompanyat l'ésser humà al llarg de la seva història, no només com a elements decoratius, sinó també com a símbols significatius en diverses situacions de la vida. Poden expressar una àmplia gamma d'emocions i
Biopompas neix com a resposta a la necessitat d'un consum més sostenible, responsable i respectuós amb el medi ambient. Davant l'actual model de consum esgotant i contaminant, Biopompas aposta per un canvi radical, oferint productes biodegradables, de proximitat i a granel, basant-se en l'economia