L'Espai d'Arts Roca Umbert ha inaugurat l'exposició 'Fantasma '77. Iconoclàstia espanyola', en què retrata l'empremta que la dictadura de Francisco Franco va deixar al territori en forma d'estàtues eqüestes en honor seu. La mostra és un projecte del Grup de Recerca de Disseny i Transformació Social (GREDITS), i pretén analitzar la imatge monumental del dictador després de la seva mort, vinculada a la interpetació de la memòria històrica. 

Ho fa a través de documents gràfics històrics, vídeos i fotos, des dels anys 70 fins el segle XXI, on posa de manifest els moviments polítics a l'Estat a partir de l'aprovació de la Llei d'amnistia i fins la retirada de les estàtues del dictador, la darrera a Barcelona.

El projecte neix de la mà del col·lectiu format per Jorge Luis Marzo, Rebecca Mutell i Matteo Guidi, que van posar l'objectiu sobre la imatge del dictador en forma d'escultura. "Guidi va fer una exposició reflexionant al voltant de com es gestiona la memòria històrica i el patrimoni al voltant de l'estàtua eqüestre de Franco, que vam tenir a Barcelona des dels anys 60, i a partir d'allà la seva intenció com artista era posar èmfasi en com la nostra percepció de la memòria històrica es pot copsar millor a través de gestos que amb el simple patrimoni", explica Marzo.

Partint de la Llei d'Amnistia, els tres artistes es van entendre fàcilment a l'hora de voler interpretar la realitat del moment a través de la seva experiència, Marzo a partir del treball en la iconoclàstia i Mutell a través de la fotografia espanyola. "Ens vam trobar de seguida a partir de la idea de com podíem entendre la memòria històrica del país quan la Llei d'Amnistia ens obliga a percebre la dictadura d'una determinada manera", apunta. La seva atenció es va centrar en les figures del dictador a cavall, un total de nou repartides pel territori, la primera de 1942, a l'entrada de l'Institut Ramiro de Maeztu a Madrid, i la darrera de 1978, tres anys després de la seva mort, a la caserna de la legió espanyola a Melilla. 

"El nostre punt de partida era com podíem entendre el patrimoni de la dictadura des d'una perspectiva fora del que és patrimonial", detalla Marzo. D'aquesta manera, van buscar els fenòmens de veneració i de la iconoclàstia a Franco, a través d'imatges que el feien present encara que la història hagués fet, de manera formal, un gir. L'anàlisi es fa a partir dels documents gràfics, tant en vídeo com fotogràfic, partint de la retirada de la primera de les estàtues del dictador que encara eren a la via pública, concretament al 1983 i a València.

València i Barcelona, primers i últims

La mostra recull un vídeo del diari La Veu en què es pot apreciar la veneració de centenars de persones que van presenciar amb el braç alçat com els operaris, amb passamuntanyes, potser per no ser reconegut, retiraven l'estàtua de València per ordre de l'Ajuntament. Tot sota l'atenta mirada de la Policia Nacional, que protegia els treballadors i estava preparada per si hi havia una alteració de l'ordre. 

Aquest document va seguit d'un conjunt de fotografies de José Aleixandre, on es pot veure tot el procés, des de l'arribada de la policia i els operaris fins la retirada de l'estàtua i els missatges de suport al dictador que hi van aparèixer a posteriori. L'altre focus d'atenció es troba en l'estàtua que hi havia al Born de Barcelona, i que no va ser fins al 2016 que l'Ajuntament en va ordenar la retirada, després d'un seguit d'actes contra el monument. 

En aquest apartat, es pot apreciar al detall com va quedar cavall i genet, destrossats i pintats per tot arreu, així com el seu destí, un dipòsit de -ironies de la vida- la Zona Franca de la Ciutat Comtal. La mostra es complementa amb l'àudio de la sessió del Congrés dels Diputats que va impulsar al 1977 la Llei d'Amnistia, així com una cronologia on es pot apreciar la història de totes i cada una de les estàtues eqüestres des dels anys 40 del segle passat, i fins al 2019, quan les despulles del dictador van ser retirades del Valle de los Caídos. 

Els comissaris volen, amb la mostra, remoure consciències sobre com es converteixen les imatges supervivents del franquisme, les estàtues, en un element que es manté en el record, una "fantasmització", consideren, i on es plantegen quin és el paper que aquests monuments tenen en la idea de memòria històrica. L'exposició es podrà visitar fins el 27 de juny a l'Espai d'Art Roca Umbert de Granollers, i posteriorment es traslladarà a l'Hospitalet de Llobregat, Palma i València.