En la presentació de la memòria judicial de Barcelona del 2017, Caso ha dit dels jutjats de violència sobre la dona que funcionen bastant bé en general, però també que s'està treballant en una millora dels informes forenses. Així, es volen crear unitats forenses integrals a l'Institut de Medicina Legal i Ciències Forenses de Catalunya (IMLCFC), per tal que les víctimes de violència de gènere tinguin no només informes forenses sobre lesions físiques, sinó també danys psicològics i sobre el seu entorn social i familiar, perquè el jutge tingui més elements per valorar el possible risc per a la víctima i determinar les mesures cautelars de protecció o allunyament, entre altres. Aquestes noves unitats estarien integrades per metges forenses, psicòlegs i treballadors socials.

Aquesta nova unitat funcionaria inicialment pels jutjats especialitzats en violència sobre la dona, que tracten bàsicament els maltractaments entre parelles o exparelles, però més endavant es podrien ampliar les seves funcions als casos de violència sexual d'homes a dones que no són les seves parelles o fins i tot als casos de proxenetisme, que actualment s'investiguen als jutjats d'instrucció ordinaris.

Hi ha hagut un cert increment de denúncies, cosa que Caso considera una "magnífica notícia", perquè significa, segons ella, que la famosa 'xifra negra' va disminuint i les dones cada cop s'atreveixen a denunciar més els maltractaments.

Sobre el percentatge d'ordres de protecció donades, que a Catalunya és el més baix de l'estat, ha dit que els jutges quan més experts són més exigents són i valoren tots els elements del possible risc. Així i tot, el 2017 es van dictar 381 ordres de protecció, unes 150 més que el 2016, però se'n van denegar 750.

Els cinc jutjats especialitzats van ingressar durant l'any un total de 6.628 casos i en van resoldre 6.717, i van atendre gairebé 5.000 dones. En 724 casos la dona va renunciar a continuar el procediment judicial. Més de la meitat de les causes van ser per lesions lleus.

Execució més ràpida de les sentències socials

Dels jutjats socials, encarregats per exemple de les fallides d'empreses, ha explicat que hi ha una certa contenció en les entrades de nous assumptes, però costa millorar els temps de resposta perquè no hi ha prou reforços als jutjats.

No obstant això, ha explicat que hi ha un projecte que preveu entrar en funcionament al juny que podria millorar les coses. Actualment Barcelona té 30 jutjats socials sentenciadors i tres d'executòries, que s'han especialitzat en l'execució de les sentències que impliquen pagaments de salaris endarrerits i indemnitzacions als treballadors. Funcionen molt bé gràcies a la seva expertesa i aconsegueixen molts bons resultats a l'hora de cobrar en temps i forma.

Per això s'han proposat poder assumir tots els casos de la província de Barcelona, amb sentències dels jutjats socials de Mataró, Granollers, Sabadell, Terrassa i Manresa. No obstant alguns obstacles posats per parts implicades, inconvenients i canvis legals, el CGPJ ha autoritzat aquesta modificació i el Departament de Justícia ha fet la connexió tecnològica entre tots els jutjats. Per això, ha fet una crida al nou conseller o consellera de Justícia de la Generalitat per donar suport a aquest pla.

Clàusules sòl

Caso també ha denunciat el "col·lapse" del Jutjat de Primera Instància número 50, especialitzat en clàusules sòl per a tota la demarcació de Barcelona, que entre juny i desembre va rebre unes 14.000 demandes, i més de 20.000 fins aquest abril, quan se'n preveien unes 8.000 anuals. Per a la jutgessa degana, era una "bona idea" unificar en un sol jutjat totes les causes, però no s'ha obtingut el suport de totes les administracions, i no s'ha pogut reforçar suficientment aquest jutjat.

No obstant això, Caso ha explicat que l'estructura actual comença a funcionar, ja que s'han incorporat quatre magistrades en comissió de servei de forma exclusiva a aquesta matèria, procedents de Santa Coloma de Gramenet, Granollers i Terrassa. Aquestes magistrades assumiran uns 900 casos a l'any, mentre que el jutge de Primera Instància en veurà uns 600, ja que té altres matèries a resoldre. A més, hi ha dos secretaris judicials i nou funcionaris més a banda dels que pertanyen al jutjat especialitzat de Barcelona. Aquests reforços s'han instal·lat a l'edifici dels jutjats de L'Hospitalet de la Ciutat de la Justícia, però les vistes orals dels judicis se seguiran fent a l'edifici principal.

Per això, Caso ha dit que si es mantenen aquests reforços preveu que en quatre anys es puguin posar al dia amb aquest tipus de casos, ja que els 100 casos diaris de l'inici s'han anat reduint. Així, mentre al gener van entrar 1.800 casos en tot el mes, aquest passat mes d'abril ja van ser només 1.060. En tot cas, però, ha demanat "responsabilitat" als bancs perquè assumeixin la jurisprudència que hi comença a haver i arribin a acords extrajudicials.

Dels jutjats mercantils ha dit que la nova llei de patents i la directiva de danys per infracció dels drets de la competència han fet augmentar els casos ingressats. Dels jutjats d'Instrucció ha dit que mantenen el ritme d'altres anys però tenen problemes amb les causes complexes de grups criminals organitzats o corrupció, i també amb les regles de connexitat entre delictes.

Jutjats de guàrdia per delictes lleus

D'altra banda, de les dades del 2017 es conclou que aquest 2018 caldria "necessàriament" passar d'un a dos jutjats d'Instrucció que estan de guàrdia pels delictes lleus immediats, ja que actualment se superen els 8 mesos entre la data dels fets i la celebració del judici suposadament immediat, tot i que cada dia hàbil se celebren uns 30 judicis en sessions de matí i tarda. Aquest tipus de delictes prescriu als 12 mesos i, per tant, hi ha el risc que d'aquí poc alguns casos no es puguin arribar a jutjar. Del 2013 al 2016 els casos han passat de 6.000 a 7.000 casos.

Segons la memòria, l'organització actual "no permet absorbir la tipologia delictiva de la ciutat de Barcelona, els fluxos turístics de la qual, als quals es vinculen els fluxos delinqüencials, no es concentren en una única època de l'any, sinó que es mantenen estables els 12 mesos de l'any". Caso ha explicat que el canvi de jurisprudència del Tribunal Suprem fa que els furtadors multireincidents ja no siguin condemnats a penes més greus i passin a mans dels jutjats penals, sinó que cada furt que cometen s'enjudicia als jutjats de delictes lleus.

La degana ha recordat que des del 2016 la ciutat de Madrid compta amb tres jutjats de guàrdia per a delictes lleus.

A una conclusió similar s'arriba pel que fa als judicis ràpids que se celebren als jutjats penals, que triguen cinc mesos a celebrar-se. Així, es demana que s'estableixi una mesura de reforç com la del 2013, "que tants bons resultats va donar" o es canvia el sistema de substitució interna i es redueixen de dues a una les guàrdies actuals, per tal de recuperar com a mínim dues setmanes d'assenyalaments per 24 jutjats.

Jutjats d'incapacitació

D'altra banda, la ja històrica saturació dels jutjats civils i més de la meitat dels 48 jutjats de primera instància han empitjorat el temps de resposta, tot i haver dictat més resolucions que el 2016. En canvi, s'han fet menys judicis verbals perquè ara es poden arxivar les demandes per via escrita sense convocar una vista oral.

Caso ha volgut destacar també que els jutjats que dicten les ordres d'incapacitació contra ancians o malalts mentals han viscut el 2017 un fort increment, passant de 5.300 a més de 9.400. Això es deu al fet que hi va haver una ordre de la Generalitat a totes les residències d'ancians per portar al jutjat tots els casos de possible incapacitació. No obstant, al setembre, l'Audiència de Barcelona, va dictaminar que només s'havien de portar als jutjats els casos dels ancians de residències que no tinguessin familiars que se'n fessin càrrec. Durant el 2017 es van dictar 2.649 internaments psiquiàtrics urgents, en menys de 72 hores.

Sobre el sistema e-Justícia.cat, ha dit que ja està en marxa als jutjats civils, mercantils i socials, i que aquest 2018 es farà una prova pilot als jutjats contenciosos-administratius, així com també en l'enviament dels informes mèdics de lesions i els atestats policials.

Els anys 2016 i 2017 no es van crear òrgans judicials nous a la ciutat de Barcelona, i un decret del passat mes d'octubre preveu la creació d'un jutjat de primera instància, que es dedicarà a incapacitats i estat civil, i un jutjat mercantil el proper 30 de juny. Però Caso ha dit que van demanar més d'una desena de jutjats nous, i finalment el Ministeri de Justícia i el CGPJ només en van autoritzar 2 dels 16 de tot Catalunya.

En tot cas, Caso ha dit que malgrat "l'any difícil" que ha estat el 2017 i la tradicional falta de mitjans i personal, els jutges i els funcionaris judicials "han respost" com a servei públic a la ciutadania perquè "la seva obligació està per damunt de les seves emocions". Pel que falta del 2018 espera poder tornar a la normalitat el més aviat possible i treballar amb la Generalitat malgrat possibles diferències de criteri. Si la futura consellera de Justícia és Ester Capella, com es rumoreja, ha dit que es coneixen per haver coincidit als jutjats de família i a les reunions del pacte d'estat contra la violència de gènere, i espera tenir-hi bona comunicació.