Un recull de 80 gravats originals del pintor Francisco de Goya que mostren la seva particular visió de l'horror viscut durant la Guerra d'Independència s'exposen des d'aquest dijous al Centre Cultural de Terrassa. Les làmines, que formen part de la col•lecció de la Fundació Mapfre, estan gravades a l'aiguafort amb algunes aportacions de punta seca i aigualida, estampades en tinta negra. Segons Leyre Bozal, conservadora de col·leccions de la Fundació Mapfre, Goya mostra a 'Desastres de la Guerra' "la barbàrie tal com va ser i com ell la va viure" sense posicionar-se en cap dels bàndols. Bozal també ha destacat la "modernitat" de l'exposició perquè "Goya va ser el primer en retratar la guerra". L'exposició es pot visitar fins al 9 de febrer.

Quan Goya va crear 'Desastres de la Guerra' tenia 62 anys i ja era un dels noms importants de la pintura espanyola. Segons ha explicat Leyre Bozal, conservadora de les col•leccions de la Fundació Mapfre, la violència de la que l'artista va ser testimoni i víctima durant aquells anys, el va impulsar a fer aquesta sèrie de gravats. "No hi ha un judici, no hi ha vencedors ni vençuts, el que reflexa Goya és un sentiment universal d'horror", ha comentat. La imatge que mostra l'artista aragonès de la guerra és descarnada i a vegades "molt dura", ha afegit Bozal. Retrata tant homes com dones, i en aquest sentit, "també parla del paper de la dona en aquesta guerra". Per això, es considera que aquest treball de Goya és "molt modern". El conjunt de l'exposició es divideix en tres parts. Les dues primeres mostren els desastres de la guerra pròpiament dits i la tercera narra els anomenats 'capritxos emfàtics', de caràcter més al·legòric i que "s'entenen com una reflexió de caràcter polític sobre l'absolutisme de Ferran VII", ha explicat Boza. Dels gravats que s'agrupen sota el títol 'Desastres de la Guerra' se n'han fet set edicions i la que es pot veure ara al Centre Cultural de Terrassa és la quarta, que és la que forma part de les col·leccions de la Fundació Mapfre. Aquesta edició va ser realitzada l'any 1906 a la Calcografia Nacional i només hi ha 275 exemplars a tot el món. Les estampes exposades a Terrassa van ser publicades per primera vegada per la Real Academia de Bellas Artes de San Fernando l'any 1863. El 1870 van aparèixer dues estampes més però no es van incloure en cap de les set edicions existents.