ACN Madrid .- L’Agent dels Mossos d’Esquadra infiltrat durant sis mesos a la suposada cèl·lula jihadista desarticulada l’any 2015 a Catalunya en l’operació ‘Caronte’ ha explicat aquest dimarts durant el judici a l’Audiència Nacional que el líder del grup, el convers Antonio Sáez –alies Alí el perruquer- ja havia identificat una persona a la que pretenia segrestar i decapitar davant una càmera, emulant les execucions de l’Estat Islàmic. “Ens va dir que en seria capaç, que té a la persona, que sap on treballa, on viu i on viuen els seus pares” i la volia “segrestar, posar-li el mono taronja, a una habitació fosca, gravar-la en vídeo per pujar-ho a youtube, i decapitar-la a l’estil de l’Estat Islàmic”. Les seves declaracions casen amb el d’un exmembre de la cèl·lula que ha declarat com a testimoni protegit i que ha apuntat que va deixar el grup perquè “volien fer la gihad a Espanya”.
Durant la seva declaració, el Mossos infiltrat ha explicat que Alí ‘el perruquer’ havia intentat fabricar explosius i “estava d’acord amb la petició d’Estat Islàmic d’anar a Síria a combatre o fer mal a la terra de cadascú”, així com de “fer decapitacions i justificar accions” de l’Estat Islàmic.
També ha relatat la xuposada xivatada policial per part de la policia espanyola. Segons ha apuntat “van arribar dos musulmans de Mataró” i els van dir que “els havien dit que la policia els estava seguint i que en tres setmanes podien acabar detinguts”. Aquest fet, segons ha apuntat, va fer que el grup es deixés de trobar durant alguns dies, tot i que va reprendre els contactes més endavant.
La Fiscalia assegura que entre els plans de la cèl·lula hi havia el de segrestar una persona, vestir-la de taronja i degollar-la davant de càmera. L'operació policial –liderada pels Mossos d'Esquadra- per desarticular la cèl·lula va acabar amb onze detinguts (un d'ells menor), nou dels quals estan en presó preventiva.
El grup es feia dir 'Fraternitat Islàmica per a la Predicació de la Jihad' i, segons la fiscalia, tenia com a finalitat adoctrinar i enviar joves a Síria i Iraq. Volia atemptar a l'Estat i havia fet fotos a edificis com el Parlament, la comissaria de Mossos de la plaça d'Espanya o l'Hotel Arts de Barcelona. També planejava segrestar una directora d'una entitat financera per finançar la compra d'explosius i armes.
La fiscalia demana penes que van entre 7 i 19 anys de presó. El judici s'allargarà fins al març. Els Mossos d'Esquadra van desarticular la cèl·lula el març de 2015, en una operació batejada amb el nom de 'Caronte'. Tenia estructura piramidal i els investigadors consideren que al capdamunt de l'organització hi havia Lahcen Z., Rida H i Antonio S. M. Aquest últim, conegut com 'Alí el perruquer', un ciutadà de Sabadell de nacionalitat espanyola convertit a l'islam.
Per a tots tres, el ministeri públic sol·licita 19 anys de presó pels delictes de integració en organització terrorista i un altre de col·laboració amb organització terrorista. La fiscalia creu que tots tres exercien la seva autoritat sobre la resta del grup.
En un primer terme, el grup volia enviar joves a Síria i Iraq però, com que els havia fallat aquesta opció i tres persones enviades pel grup havien estat detingudes a Bulgària, tenien previst de manera "embrionària" cometre atemptats a l'Estat.
Els plans dels terroristes a Catalunya
Segons la Fiscalia, un cop la cèl·lula havia reforçat el seu adoctrinament i tesi, van decidir que l'objectiu era atemptar a l'Estat. Per això, van fer diferents vigilàncies i van fer fotos del Parlament, de la comissaria dels Mossos ubicada a la plaça Espanya de Barcelona i de l'hotel Arts de Barcelona.
Segons la fiscalia, també havien mostrat interès per una sinagoga ubicada en el carrer Avenir de Barcelona i també una llibreria jueva ubicada a la ciutat comtal.
Entre els seus plans ,també hi havia el de segrestar una persona, vestir-la de taronja i degollar-la davant una càmera per demostrar que es pot fer la jihad a Catalunya, tot i que encara no comptaven amb un mono taronja, apunta la fiscalia.
Una altra opció que tenien ideada era, apunten les mateixes fonts, segrestar una directora d'un banc per finançar la compra d'explosius i armes. Un dels caps de l'organització havia arribat a comprar explosius i fer petites proves i explosions.
A més, disposaven de manuals manuscrits de barreja de substàncies químiques per fer explosius, i ja havien recollit substàncies químiques que tenien als seus domicilis per fer artefactes. També comptaven amb un "arsenal bèl·lic" que constava d'una granada en perfecte estat, munició, armes de foc, i gran quantitat de gabinets de grans dimensions. Fins i tot, disposaven d'un logotip per identificar les seves accions i activitats.
Polèmica per una "xivatada" policial
Els Mossos d'Esquadra van presentar una denúncia on acusaven dos agents de la policia espanyola d'haver advertit la cèl·lula desarticulada que la policia catalana els estava seguint. L'Audiència Nacional va arxivar la denúncia –seguint el criteri de la Fiscalia- i, tot i reconèixer que havia existit aquesta "xivatada", sostenia que la investigació dels fets "no havia resultat perjudicada per l'actuació de persones alienes al procediment.
En el document de la fiscalia s'apuntava que "no s'havia incrementat el risc d'execució d'accions terroristes, ni s'havia produït cap risc per a la integritat física del funcionari policial (agent encobert) que intervé a la causa, el qual ha fet fins al final les seves funcions d'investigació".
