Coincidint amb el 80è aniversari del final de la Guerra civil espanyola i amb la voluntat de fer un exercici de memòria històrica que reconegui i dignifiqui les víctimes i les persones represaliades per la dictadura franquista, que van lluitar per a la defensa de la democràcia i de les llibertats, proposem l’adhesió de l’Ajuntament de Parets del Vallès al projecte Stolpersteine.

Stolpersteine és una paraula alemanya que significa “pedres per ensopegar”. El projecte Stolpersteine neix l’any 1993 de la mà l'artista alemany Gunter Demnig, que va iniciar la creació de petits monuments, en forma de llamborda, en memòria de víctimes del nazisme.

Es tracta d'un monument memorialístic d'abast europeu en record a les víctimes del nazisme que consisteix en la col·locació d'uns llambordins de formigó, de 10 centímetres per 10 centímetres, amb una fulla de llautó que recull les dades bàsiques de la persona assassinada, desapareguda o internada en un camp de concentració nazi. Aquestes llambordes es posen a prop del darrer lloc on va viure la víctima. Cada llambordí està fet a mà per Gunter Denmig, com a gest de respecte i humanitat que vol contrastar amb l’exterminació industrialitzada dels nazis.

No només es ret homenatge a les persones assassinades, sinó també als supervivents, incloent-hi persones que van poder exiliar-se i refugiar-se en altres països. Alhora, també recuperen la memòria d’aquelles persones que, davant el destí que els esperava, decidiren suïcidar-se. D’aquesta manera i d’una forma simbòlica, els stolpersteine reuneixen a les famílies o grups de persones separades per la deportació.

Actualment n'hi ha més de 60.000 distribuïdes a més 1.800 ciutats d'una vintena de països com Alemanya, Àustria, Hongria, Països Baixos, Txèquia, Polònia, Ucraïna, Itàlia i Noruega. En pocs anys, han esdevingut el memorial més llarg del món.

En el cas de Catalunya, les primeres plaques commemoratives Stolpersteine van ser instal·lades l’any 2015 a Navàs. Posteriorment, per iniciativa del Memorial Democràtic de Catalunya, amb la finalitat d’eixamplar aquest acte d’homenatge que ha esdevingut popular a nivell europeu i per difondre’n els continguts i la significació històrica, s’ha estès aquest projecte a diversos municipis del territori com ara Manresa, Igualada, Castellar del Vallès, Granollers, Girona o Sabadell, aquesta darrera, la ciutat que en té més ara mateix. .

En el cas de Parets del Vallès, considerem la necessitat d’adherir-nos a aquest projecte, en record dels regidors de l’Ajuntament de Parets del Vallès, Pere Xicota Álvarez i Projecte Forns Ninou, exiliats a França després de la Guerra Civil Espanyola, que van ser empresonats i deportats a camps de concentració nazis, on van morir.

En aquest sentit, la Junta de Portaveus de l’Ajuntament, en data 18 de maig de 2017, va acordar per majoria una moció presentada pel grup Nova Opció per Parets que proposava:

“Estudiar, confeccionar i col·locar davant la porta de la casa on van viure o néixer els deportats als camps nazis i que hi van perdre la vida, una llamborda de fundició on hi figuri el seu nom, data i lloc on varen morir, com han fet ja altres municipis, amb autorització dels veïns i familiars afectats”.

Per tot això, proposem al Ple de l’Ajuntament de Parets del Vallès l’adopció dels acords següents:

Primer: Sol·licitar a Memorial Democràtic de Catalunya l’adhesió de l’Ajuntament de Parets del Vallès al projecte Stolpersteine.

Segon: Retre homenatge i reconeixement als paretans Pere Xicota i Projecte Forns que van ser deportats als camps de concentració nazis i encarregar, a través de Memorial Democràtic, la creació de dos Stolpersteine, per a ser col·locades al municipi de Parets.

Tercer: Comunicar aquest acord al Memorial Democràtic de la Generalitat de Catalunya