Les dades presentades avui també confirmen que, tret de l’àrea de Barcelona –que funciona amb dinàmiques molt diferents-, el Vallès Occidental “és la primera comarca que té una funció de vertebració al territori i als diferents municipis i actua com a tal”. Per això, afegeix Giménez, “reivindiquem que sent la primera comarca en població, sent un dels principals pols industrials, les administracions superiors ens han de tenir molt presents i que cal mitigar les mancances històriques que arrosseguem. Se’ns ha de tenir en compte”.

El conseller comarcal, Amadeu Aguado, president de la Comissió Informativa de Serveis Generals, ha explicat que “les dades serveixen per veure els escenaris de futur. Són dades necessàries per l’eficiència dels recursos del Consell i pels municipis de la comarca. Perquè al Vallès Occidental, més enllà del dinamisme dels municipis, el Consell també presta uns serveis importants que cal dimensionar”.Aguado ha remarcat, per exemple, que “la a comarca compta amb una població més rejovenida que Catalunya i la província” i que “per un factor conjuntural, ha baixat la població en edat de treballar”.

També és destacable la reducció de la població immigrada. Des de l’any 2009 fins el 2005 s’ha passat de 100.000 a 80.000 persones immigrades, una reducció de 20.000 persones que s’ha produït de manera progressiva. La taxa d’immigració és del 9’8, per sota de la mitjana catalana que és del 12%.

Principals dades de l’informe de població

Les dades analitzades, provinents del Padró d’habitants a 1 de gener de 2015, confirmen la tendència d’estancament de la població iniciada l’any 2010, però situant ja la població del Vallès Occidental en 900.661 persones i un creixement anual del 0,1% (+1.129 persones).

Per àmbits del Pla Territorial de Catalunya, s’observa que l’àmbit Metropolità concentra el 63,6% de la població catalana, seguit de lluny de les Comarques Gironines, amb un 9,8%, i el Camp de Tarragona, amb un 6,8%. Respecte el 2014, tots els àmbits han perdut població, sobretot  Terres de l’Ebre i el Penedès (-1,3% ambdós). La comarca del Vallès Occidental concentra ja el 12% de la població catalana.

El Vallès Occidental ha crescut progressivament en els darrers quinze anys, acumulant un creixement del 25%, respecte un 20% català i un 17% provincial. De fet, Catalunya i la província de Barcelona perden població des de 2013, tot i el lleuger increment a Barcelona el darrer any.

Gairebé la meitat de la població (47%) es concentra en les dues capitals vallesanes: el 23,9% a Terrassa i el 23,1% a Sabadell. Les segueixen les ciutats de Sant Cugat del Vallès (9,7%), Rubí (8,3%) i Cerdanyola del Vallès (6,4%). Els divuit municipis restants concentren el 28,5% de la població comarcal. En els darrers quinze anys tots el municipis acumulen un increment de la seva població excepte Badia del Vallès, amb una reducció del 13%.

La tendència a l’alentiment i contenció del creixement de la població es va iniciar a l’any 2010, amb variacions anuals desiguals entre els  municipis de la comarca. Respecte el 2014, tretze dels vint-i-tres municipis han incrementat la seva població, encapçalats, en termes absoluts, per Sant Cugat del Vallès (712), Sabadell (370), Ripollet (212) i Rubí (183). Les majors caigudes es registren a Terrassa (-303), Vacarisses (-75) i Badia del Vallès (-51).

Pel que fa a l’estructura de la població per edat, la comarca compta amb una població més rejovenida que Catalunya i la província. Per grans grups d’edat, el 17,7% és menor de 15 anys (superior al 15,8% català) i el 15,6% té 65 anys o més (inferior al 18,1% català). La població en edat de treballar (15-64 anys) agrupa el 66,8% de la població (més similar al 66,1% català).

Es manté la tendència de reducció de població estrangera a la comarca iniciada l’any 2010, situant la taxa d’estrangeria en el 9,6%. L’estructura de la població estrangera és molt més rejovenida que la de nacionalitat espanyola. El grup més nombrós es troba en edats compreses entre els 25 i 39 anys.

Per últim, i respecte a les projectes d’evolució futura, el Vallès Occidental perdrà gairebé l’1% de la població en deu anys, segons les projeccions realitzades per Idescat i considerant l’escenari mitjà.