L'arqueòleg, Marc Guàrdia, dirigeix l'excavació del poblat ibèric de Puiggraciós impulsada pel Museu de Granollers, amb la col·laboració de l'ajuntament de Bigues i Riells. El jaciment forma part del terme municipal de Bigues i Riells però també comparteix territori amb Figaró Montmany i l'Ametlla del Vallès.

En la primera campanya,al 2019, es va localitzar part del perímetre de la muralla. I en aquesta segona campanya, que s'està duent a terme en el mes de setembre, es pretén obtenir respostes pel que fa a les característiques de la fortificació de l'assentament. Aquesta acció s'emmarca en el projecte de recerca del Museu de Granollers sobre coneixement de l'extrem nord de la Laietània en època ibèrica.

En el 1940 Salvador Llobet,  va descobrir el poblat ibèric de Puiggraciós. Tot i que les primeres excavacions les va fer Leandre Villaronga a inicis dels anys 50. Aquestes primeres exploracions van identificar un possible recinte emmurallat i es va excavar el recinte del cim del turó, ara ben visible. En aquell moment es va determinar que l'ocupació ibèrica de Puiggraciós s'emmarcava entre els segles III i I aC, i aquesta recerca ho haurà de confirmar.

Els costos d'aquesta recerca estan participats pel Museu de Granollers i l'Ajuntament de Bigues i Riells, que també col·labora amb la intendència i l'allotjament dels arqueòlegs. Aquesta acció també compta amb una subvenció de la Generalitat, per ser un projecte de recerca quadriennal aprovat pel Departament de Cultura.

Jesús Cano, regidor de Patrimoni de l'Ajuntament de Bigues i Riells, ha destacat la il·lusió que té la regidoria per col·laborar en projectes que impliquen el coneixement del nostre territori i les nostres arrels".

La descoberta tot just comença, però tot i així els arqueòlegs ja suposen que el poblat tindria una extensió mitjana, en comparació amb els assentaments de la zona, d'unes 1,5 hectàrees.

Els experts també pensen que Puiggraciós va tenir un paper rellevant pel que fa al control territorial del pas del Congost, via de penetració natural del Vallès a la Plana de Vic. Així doncs, tot indica el posicionament estratègic del poblat, ja que el cim de Puiggraciós és una talaia natural, amb un control efectiu sobre tota la plana vallesana i particularment, amb molt bona visió del Congost.