Elvira va ser qui va fer –per iniciativa pròpia, segons ha dit- un informe que recopilava totes les atencions a ferits de l'1O. Segons ha dit, es van registrar 1.066 atencions, 991 d'elles el mateix dia del referèndum i 75 entre els dies 2 i 4 d'octubre. Entre ells, hi havia 12 representants de cossos policials (9 CNP, 2 Guàrdia Civil i 1 Mosso d'Esquadra). Ara bé, ha deixat clar que aquestes xifres només compten els proveïdors del sistema públic i que no té en compte atencions fetes o bé a mútues o centres privats, ni tampoc els serveis mèdics propis de les policies. 

A preguntes del lletrat Andre van den Eynde, ha descrit que la majoria van ser per contusions i policontusions, i que també van registrar-se traumatisme cranials, d'esquena o lumbars i crisis d'angoixa i algunes fractures. Per fer-ho ha destacat que van seguir els mateixos criteris aplicats per a "grans concentracions de població i esdeveniments i grans moviments de població". "No hi va haver cap circuit diferent", ha remarcat subratllant la validesa de l'informe, elaborat per professionals de 92 centres d'atenció públics. 
A més, ha dit que si algun dels ferits va necessitar més d'una atenció o diagnòstic o va anar a visitar-se a diversos centres, el sistema "concilia totes les dades perquè no es comptabilitzessin més d'un cop". 

A preguntes de la lletrada de Cuixart, Marina Roig, ha dit que el Departament de Salut "mai va posar en dubte" les dades perquè forma part d'un "registre que omplen els professionals". I ha dit que, en aplicació del 155, es va entregar tant l'informe com la base de dades al ministeri i que va ser "un bon exercici de transparència". "No era que posessin en dubte les dades sinó la necessitat de tenir més informació", ha manifestat. 

L'advocada de l'Estat, Rosa Maria Seoane, ha qüestionat el títol de l'informe per referir-se a "ferits per les càrregues policials dels cossos espanyols". I Elvira ha justificat que era una denominació que "es corresponia amb les actuacions policials"