L'excomissari general d'Informació dels Mossos, Manuel Castellví, ha estat el primer comandament de la policia catalana que ha declarat com a testimoni al Suprem. Castellví ha relatat els plans operatius que tenien per l'1-O i ha reconegut que, tant ells com la resta de policies estatals, no van preveure la "magnitud". 

Ha explicat que van plantejar al Govern l'escenari de "desconvocar" la consulta perquè ja tenien que hi hauria una "escalada de violència" davant la "dualitat" de gent concentrada als col·legis i l'actuació dels cossos policials per impedir-ho. "Tots érem conscients d'aquesta dualitat però no de la magnitud", ha reconegut. "Hem fracassat, no vam preveure el gran moviment social de l'1-O", ha dit. `

Però ha repartit aquesta responsabilitat amb els cossos de policia espanyols i que, sumant tots els operatius, "va ser insuficient". Els Mossos van destinar 7.800 agents i els cossos espanyols uns 6.000. 

Forn, del costat del Govern 

A preguntes de l'advocada de l'Estat, Rosa María Seone, ha deixat clar que l'exconseller Forn es va posar de la part del Govern i no dels Mossos, tot i que ell mateix els havia avisat que es podia donar un escenari "d'escalada de violència" si es celebrava el referèndum. Va ser en una reunió amb Puigdemont, Junqueras i Forn, on l'expresident els va dir que els "entenia" però que el Govern tenia "el mandat ciutadà" de fer el referèndum. Sobre l'actitud de l'exconseller, ha dit que va interpretar que Forn "estava assegut de conseller, com un polític". 

Criteris d'actuació dels Mossos

Durant les respostes a l'advocacia de l'Estat, Castellví ha explicat els criteris d'actuació que tenien els Mossos per a l'1-O. El comissari ha recordat que Ferran López els va traslladar que entre els tres cossos policials hi havia "un sol dispositiu" i que es va avisar que per part dels Mossos el número màxim d'ordre públic era de 1.000 agents. En total, ha xifrat en 7.800 els agents totals de la policia catalana per al dispositiu, entre els quals se'n van afegir 800 quan la fiscalia els demana que reforcin el dispositiu. 

Els dies previs a l'1-O, Castellví ha explicat que van aixecar més de 4.400 actes a centres de votació on hi havia gent i que els van avisar 943 responsables als que es va dir que l'activitat al centre havia d'acabar abans de les sis del matí. També ha dit creure que aquesta actuació prèvia va provocar que 239 centres no obrissin el dia 1. Ha justificat, però, que abans del l'1-O no van tancar cap col·legi perquè no feien activitat preparatòria del referèndum. 

Ja el dia 1 d'octubre, a primera hora del matí i amb la previsió que tots els centres de votació estiguessin "oberts i ocupats", una parella d'agents va anar a cadascun dels col·legis amb la missió de fer una tasca de "mediació" amb els votants. Així, ha dit, es va aconseguir que 43 col·legis no obrissin portes. Si la medicació no funcionava, s'havia de fer ús de la força. I ha afegit que es va aquest ús de la força amb la qual es va aconseguir aturar la votació en 23 centres més del total de 110 que es van tancar. En 44 casos més es van tancar quan va disminuir la presència de manifestats al migdia i última hora de la tarda. Aquell dia, la Brimo no va actuar (estava previnguda per una manifestació a la tarda) però sí es van desplegar l'Àrea Regional de Recursos Operatius (ARRO). 

"Sorpresa" per l'actuació de CNP i Guàrdia Civil 

Castellví ha explicat que es va mostrar "sorprès" quan, abans de les nou del matí, hora prevista de l'obertura, ja va veure que un dels dos cossos estatals va començar a intervenir amb unitats d'ordre públic en un centre. "Ens va sorprendre, perquè el que va parlar era que el procés era que les parelles anessin als centres, si calia actuar amb unitats d'ordre públic dels Mossos i si no es podia portar a terme reclamar ajudar als cossos de l'Estat", ha dit. De fet, ha recordat que passades les nou del matí s'envia un llistat de 230 locals per demanar suport a la policia espanyola i la Guàrdia Civil.

L'advocada de l'Estat li ha preguntat què va passar amb la resta de locals fins arribar als més de 2.000. Castellví ha insistit que hi havia d'haver una parella de mossos en cada centre, i ha afegit: "El dia 1 d'octubre cap força de seguretat vam arribar a tots els col·legis".

Condemna enfrontaments de Mossos amb policies espanyols

A preguntes de la fiscalia, també ha reconegut que van veure des del centre de coordinació unes imatges d'un mossos enfrontant-se a un guàrdia civil. "Vam veure una actitud que no era d'acord amb el comportament d'un mosso", ha manifestat. Llavors, ha sortit en defensa del major Josep Lluís Trapero perquè, segons ha relatat, va demanar d'immediat que s'obrís una investigació a través d'assumptes interns, que assegura que desconeix com ha acabat. 


20-S fora de l'Estat

A preguntes de la fiscalia sobre el 20-S, Castellví ha recordat que ell estava fora de l'Estat entre el 16 i el 24 de setembre, però que quan va tornar el seu segon el va informar que havien obert unes diligències "de forma immediata" i que "es va donar a conèixer al jutjat de guàrdia de Barcelona". Ha afegit que li van comentar que uns vehicles de la Guàrdia Civil havien "patit uns danys considerables" i que creu recordar que es van denunciar dues persones pels robatoris d'unes motxilles. La fiscalia ha preguntat insistentment perquè no es va prendre declaració a Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, com a convocants de la concentració davant del Departament d'Economia.