L'exconsellera –que ha decidit respondre totes les acusacions menys Vox- ha negat que hi hagués malversació. Concretament, ha assegurat que el seu departament no va comprar les urnes per a l'1-O. "Hi havia soroll de fons però no era així", ha afegit. Segons ha defensat, només existia un "acord marc" per estar preparats i comprar el material necessari si hi havia eleccions al Parlament.

El fiscal li ha preguntat si considerava que no era malversar usar locals públics per votar l'1-O. "Jo crec que no va costar ni un euro públic, jo no era la responsable d'aquests locals", ha respost.

L'advocada de l'Estat, Rosa María Seoane, també ha insistit en si s'havien comprat les urnes i també s'ha desvinculat de qualsevol contractació amb Unipost. "A mi no se m'encarrega cap acció respecte al referèndum", ha recalcat. Seoane, però, li ha recordat que existia un acord signat per tots els consellers on es comprometien a assumir "solidàriament" les despeses.

Borràs ha explicat que coneixia que el TC havia anul·lat al juliol la partida pressupostària per a processos electorals, però quan al setembre va signar el decret de convocatòria del referèndum estava convençuda que no s'hi destinarien diners públics. El fiscal li ha preguntat per què aleshores el Govern va aprovar un acord pel qual tots els consellers es feien solidaris de les "actuacions i despeses" del referèndum, i Borràs no ho ha sabut aclarir.

L'exconsellera ha puntualitzat que aquell 6 de setembre era un dia "simbòlic" i aquell va ser un acord de Govern -que no es va signar com és habitual-, i que l'acord també era "més per donar la imatge de compromís del conjunt del Govern" i no hi havia la "voluntat de gastar diners públics". "No sé perquè vam arribar a aquest acord, però hi havia la ferma voluntat que no hi hagués cap despesa", ha reblat.

I ha afegit que el convenciment del Govern era poder celebrar el referèndum "de manera pacífica i tranquil·la".