"S'imputen delictes que no són habituals, es dona un tracte processal no ordinari i s'utilitza la presó preventiva també de manera extraordinària. Tot això porta a afirmar que no estem parlant de presos normals", conclou el periodista Bernat Surroca, autor del treball.

Més enllà d'aquesta observació la investigació posa de manifest que en funció de la línia editorial i del posicionament ideològic mitjans, periodistes, opinadors i experts es refereixen als empresonats de diverses maneres, des de presos polítics fins a polítics presos, passant per fórmules mixtes com polítics independentistes presos o polítics catalans presos. Alguns mitjans utilitzen la fórmula colpistes.

A banda, l'informe posa de relleu la postura de TV3, que ha optat per parlar en "casos puntuals" de presos polítics, tot i que la fórmula habitual de la cadena ha estat polítics independentistes presos. Aquest fet, subratllen des de Mèdia.cat, ha comportat al mitjà crítiques des d'alguns sectors independentistes.

Finalment, l'estudi posa de manifest que entre la dotzena d'experts consultats no hi ha un criteri unànime sobre la denominació correcta, tot i que "la gran majoria" creu que no hi ha hagut els delictes de rebel·lió i sedició que s'imputa als presos. Alguns sí veuen delictes de desobediència i malversació en els fets protagonitzats pels polítics.