Diari digital del Vallès Oriental i Occidental

Temps ara
Weather Icon
( - )

Terrassa recorre al Tribunal Constitucional els contenciosos per les multes coercitives a les entitats financeres

14 Desembre 2018 Redacció:



L'executiu egarenc expedientarà els propietaris amb pisos buits per afavorir l'ocupació d'aquests immobles

L'Ajuntament de Terrassa presentarà un recurs d'empara davant el Tribunal Constitucional arran la inadmissió, per part del Tribunal Suprem, del recurs de cassació presentat el novembre de 2017.

La voluntat municipal era revertir les sentències contràries del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) sobre els contenciosos presentats per les entitats financeres multades per no obeir el requeriment municipal de donar ús als seus pisos buits.

El Suprem, però, va dictar el passat octubre una providència per la qual no s'admet a tràmit el recurs, i per aquest motiu el govern local ha optat per recórrer la decisió. En paral·lel, l'executiu local ha anunciat que obrirà expedients sancionadors als propietaris que fan un ús anòmal dels habitatges.

L'Ajuntament de Terrassa considera que hi ha arguments per recórrer a la màxima instància del sistema judicial espanyol i que, encara que és difícil que el recurs prosperi, cal esgotar les vies judicials per intentar aconseguir una sentència favorable que consolidi la via de les multes coercitives, que el consistori va posar en marxa de manera pionera el 2013.

El 2012, Terrassa va començar a desenvolupar actuacions per a evitar la utilització anòmala dels habitatges, en concret la seva desocupació permanent i injustificada. Les actuacions es varen centrar en l'aplicació de les determinacions contingudes a la Llei del Dret a l'habitatge, Llei 18\/2007, mitjançant l'obertura d'un total de 1.176 expedients fins a dia d'avui. Actualment, 822 d'aquests expedients s'han arxivat, principalment perquè els habitatges objecte d'expedient ja no estan buits.

El 2013 l'Ajuntament va començar a imposar multes coercitives, com a mesura de pressió, als grans tenidors de pisos buits que ignoraven els requeriments que el consistori els remetia perquè donessin ús als seus pisos. Les entitats financeres han presentat fins ara 145 contenciosos administratius per no pagar les multes.

Els jutjats de primera instància han fallat en el 80% dels casos a favor de l'Ajuntament, i les entitats financeres han recorregut en molts casos al TSJC.

Aquest tribunal va començar a fallar sobre aquest tema l'any passat, i sempre en contra de l'Ajuntament.La sentència del TSJC que va marcar el canvi de criteri judicial respecte les multes coercitives, emesa el novembre de 2017, es basa en què, a partir de la interpretació que fa aquest tribunal de la Llei del Dret a l’Habitatge, els ajuntaments no són competents per tramitar expedients d'utilització ni, consegüentment, per aplicar multes coercitives.

Segons la sentència, la llei no és prou clara i el fet que la Generalitat no hagi dut a terme el desplegament de la llei mitjançant la redacció d'un reglament no ha permès aclarir aquest punt.En paral·lel a les noves accions judicials, l'executiu local optarà per obrir expedients sancionadors, respecte als quals la Llei del Dret a l'Habitatge atribueix clarament la competència als ajuntaments.

Les dificultats d'aquesta via rauen en el fet que per poder sancionar, l'Ajuntament ha d'acreditar que s'han complert una sèrie de requisits relacionats amb polítiques de foment, la majoria dels quals depenen del Govern.

Tanmateix, els actuals expedients per utilització anòmala es continuaran tramitant, encara que sense requeriments ni multes coercitives, amb l'objectiu d'efectuar declaracions d'utilitzacions anòmales d'habitatges.

En cas que finalment hi hagués sentència favorable, es reprendrien els requeriments d'ocupació i, quan pertoqui, les multes coercitives.

PuntVallès: Diari Digital Comarcal del Vallès - Notícies d'última hora del Vallès Oriental i Occidental


Etiquetes relacionades:

Guia comercial del Vallès