Diari digital del Vallès Oriental i Occidental

Temps ara
Weather Icon
( - )

Roger Pallarès, Granollers i Brusel·les


6 Maig 2021 Redacció: Andrea Rodriguez

Imatges: Roger Pallarès

Població: Granollers


En Roger Pallarès, un granollerí de 26 anys, fa més de tres anys que va decidir embarcar-se, en un primer moment per estudis, en una nova experiència. Començant a Londres per estudiar un màster en Relacions Internacionals, ha acabat a Brussel•les per treballar. Coneixem la seva història.


Per quin motiu vas decidir viurefora?


El primer cop que vaig marxar, que va ser a Londres, va ser per estudis. Després d’acabar la carrera a Barcelona, vaig decidir fer el màster de Relacions Internacionals a Londres. Quan vaig acabar el màster tenia clar que volia entrar al mercat laboral, de manera que després de veure les opcions que tenia, tant aquí a Catalunya, a Espanya, com a Europa, vaig trobar en allò que volia treballar i vaig marxar cap a Brussel•les. Actualment, porto a Brussel•les més de tres anys. 


Com va ser donar el pas i decidir marxar?


Personalment, per la meva manera de ser, tenia clar que si algun dia em sorgia aquesta oportunitat, la portaria terme. Així que, quan va arribar el moment de buscar el màster que volia fer, vaig veure que aquí a Catalunya no hi havia cap, cosa que a Londres vaig trobar el que a mi m’interessava. A més, no va ser una gran decisió el voler marxar, ja que sempre ho he tingut clar i no va ser una decisió molt extremada, sinó que era com una continuïtat al que jo volia fer.

 
Et va recolzar la familiar?


Des d’un principi vaig tenir el suport de la meva família. A més, com va ser un procés de continuïtat i no un canvi molt gran, la meva família s’ho esperava. Els meus pares i la meva germana sempre m’han motivat a escollir el meu propi camí i m’han ajudat i m’han donat consells en tot allò que decidís. 


A on t’allotjaves? Ho vas buscar tu tot sol?
Vaig ser jo qui es va encarregar de l’allotjament. A Londres, a la Universitat on anava hi havia l’opció d’escollir una residència o, també, buscar-me un pis pel meu compte. No obstant, em vaig decidir per anar a una residència i conviure amb més gent que es trobava en la meva mateixa situació.
A Brussel•les, en canvi, com anava per una raó completament diferent, vaig ser jo mateix qui va buscar el pis. 


Com va ser el procés d’adaptació?


Els dos processos, per mi, han estat molt diferents, en el sentit que jo a Londres estava com en una bombolla. És a dir, em veia amb un grup d’estudiants que anaven cap a un mateix objectiu: el màster. Allà, vaig tenir la sort d’anar amb un company de la carrera de Barcelona, que a més és molt amic meu i, per tant, arribava a Londres amb un amic. També vaig conèixer tres o quatre persones que vam fer un grup d’amistat fort, cosa que suma amb les amistats fetes a la Universitat. A Londres anava amb un grup tancat, però que a la vegada em feia amb més gent. 
La meva rutina es basava en despertar-me, anar a la biblioteca, estudiar i tornar cap a casa. Per molt que visqués a una ciutat com Londres, la meva vida allà era molt exigent i centrada en els estudis, de manera que tot allò que s’escapés dels estudis no ho vaig poder gaudir molt. 


Amb quins obstacles t’has pogut trobar?


A Londres, sobretot, el principal obstacle era el tema econòmic. Jo anava allà només a estudiar, de manera que anava finançat des de casa. És cert que l’estiu abans vaig estar treballant, però hi havia coses que no em podia permetre. Allà no vaig poder treballar pel tema dels estudis. Anava amb una pressió econòmica, sobretot al principi, que em va costar habituar-me. 
A més, al principi es nota molt la falta de les teves amistats i la falta de la família, però és un obstacle necessari a superar. En el meu cas, com sempre tenia al cap la idea de marxar, tenia assumit que passaria i no va se’m va fer un món. També en el moment que agafes una rutina i comences a tenir en el cap altres coses t’adaptes, però hi ha coses d’aquí que sempre trobes a faltar. 


Com va ser l’adaptació a l’idioma?


En el meu cas, al fer la carrera en anglès, haver estudiat en anglès i anar a l’estiu a Anglaterra, no va ser gens difícil el canvi d’idioma. 


Què t’ha aportat viure fora?


Viure a fora m’ha aportat, a part de conèixer a gent de moltes cultures, relativitzar-ho tot. És a dir, quan viu en un lloc i estàs molt arrelat a aquest, a vegades s’ha li dona importància a coses que, si tens la sort de viure fora, ets capaç de relativitzar-les i donar-li tanta importància com feies abans. Al moure’t en altres ambients, ets més capaç de relativitzar coses que en una altra situació li donaries més importància. 


Quines diferències trobes entre els tres països als que has estat?


A Brussel•les, que és el lloc a on he estat més temps, trobo que a nivell econòmic els sous són molt millor i la incorporació dels joves a nivell laboral és molt més senzilla. Veig que funciona d’una manera molt millor que la d’aquí, ja que la situació a Catalunya veig que és molt precària. A Brussel•les la majoria dels joves són capaços de trobar una feina que els hi permet desenvolupar-se i tenir un bon nivell econòmic. 
A nivell persones, m’he adonat que viure a Catalunya no té punt de comparació. A nivell de temps, a nivell cultural, etc. Com a Catalunya no es viu com enlloc. 

 


Com has viscut la situació de la Covid-19?


Quan fa més d’un any va arribar la pandèmia, jo vaig decidir tornar a casa, més que res per un tema de seguretat. Vaig decidir que estaria molt millor a casa ja que estàvem vivint una situació tan desconeguda com un virus que preferia estar amb la meva família. 


En el moment de la primera onada de la Covid-19, Brussel•les es trobava en una millor situació que a Catalunya, cosa que en la segona onada va fer un canvi. Al setembre vaig decidir tornar a Brussel•les, però al veure la situació vaig tornar a casa al novembre, però tornaré a Brussel•les aviat. Quan he hagut d’estar a casa sempre he estat teletreballant, de manera que no ha estat un obstacle molt gran. 


Quan va començar la pandèmiavaig decidir tornar, per un tema de seguretat. Vaig decidir queestariamoltmillor aquí, vivint una cosa tan desconegudacom un virus que et fa quedar-te a casa i ningús’hoesperava. Vaig decidir tornar a casa meva.


La primera onada de la Covid a Brussel•less’estavamillor que aquí, cosa que ara a la segonaonada la situació va ser mésdramàtica, cosa que al setembrevaig decidir anar a Brussel•les, però vista la situació al novembrevaig tornar. Al genervaig tornar un altrecop a Brussel•les
 

............................................

ENTREVISTA PATROCINADA PER ARTIS CLÍNICA DENTAL (SABADELL)

ARTIS CLINICA DENTAL SABADELL


Rep les notícies d'última hora

La vostra privacitat és important per a nosaltres

Tant els nostres socis comercials com nosaltres fem servir cookies a la nostra web per personalitzar contingut i publicitat, proporcionar funcionalitats a les xarxes socials i analitzar el nostre trànsit. Fent clic, accepteu l'ús d'aquesta tecnologia a la nostra web.

Guia comercial del Vallès