Avui coneixerem la història de la Núria Villaret, una dona de 46 anys nascuda a Llinars del Vallès. Junt amb la seva parella, van iniciar un nou projecte a Punta Cana, Caribbean Sea. Endinsem-nos a saber més sobre la seva història. 

• Per quin motiu vas decidir viure fora?

Bàsicament ho he fet per la meva parella. Ell va vendre una empresa a Barcelona i des de sempre el seu hobby ha sigut el busseig. Els dos vam decidir anar a Punta Cana, on ja teníem uns amics i vam muntar allà una empresa d'excursions i busseig des de fa 8 anys. Al principi era una empresa molt petita on només treballaven 3 persones però hem arribat a tenir, abans del coronavirus, a 21 treballadors. La nostra empresa també s'encarrega del servei de transport dels clients del trasllat dels aeroports als hotels. 

• Com és donar el pas i anar a viure fora?

La veritat que per nosaltres és una gran experiència, a més que no tenim fills i ha sigut més fàcil prendre aquesta decisió. Ens agrada molt la platja i el que ens lligava a quedar-nos aquí a Llinars era la nostra família, la qual no depenen de nosaltres. 
Vam anar justament a Punta Cana perquè ens lliga la platja i el bon temps. Aleshores la meva parella va ser el primer en marxar i jo vaig anar amb ell després de 5 o 6 mesos, quan ja estava tot ben adequat. La decisió ha sigut molt bona, vam fer bé en anar-nos allà, encara que els primers dos anys van ser molt durs. 

• Et va recolzar la teva família?

No hem tingut cap problema en dir-li a la família, ens van recolzar 100%. Som una família molt oberta, tots estem bé de salut, per sort, i la veritat és que aquí no em necessitaven. Els trobes a faltar, com és normal, però sempre intentem venir a estar amb la família i els amics. 

• Com va ser el procés d'adaptació?

L'adaptació pel que fa a la feina va ser bastant dur. Nosaltres treballem 16h les quals tota la feina la fa un mateix. A més, se'ns va ajuntar amb l'adaptació a la gent d'allà, els seus costums i la seva manera de viure. No obstant, va ser bastant ràpid ja que són molt acollidors i no vam tenir problemes. A veure, vivia a Barcelona i ara visc a la platja, tot el dia amb pantalons curts i unes bones vistes. La veritat que jo em vaig adaptar molt bé. 

A Punta Cana hi viu molta gent espanyola, i entre nosaltres ens hem entès sempre. El tema idioma, amb la gent de Punta Cana és l'espanyol, encara que el parlin diferent. Jo també sé una mica d'anglès, més que res perquè tenim molts clients americans i és necessari. 

• Amb quins obstacles t'has trobat?

Al principi, sobretot, el tema de la competència. Era una empresa que acabava de néixer i la veritat que nosaltres patíem en si podríem seguir amb el nostre projecte. És més, a l'inici de l'empresa vam haver de presentar molts cops el tema de les llicències per demostrar que érem una empresa legal, ja que hi havia gent que ens acusava del contrari. Però això va ser durant els primers 3 anys, ara ja tenim bastants clients i estem molt satisfets dels resultats obtinguts a l'empresa. 

• Què t'ha aportat viure a un altre lloc?

Jo em considero una persona molt nerviosa, però després d'estar a Punta Cana m'he adonat que estic aprenent a prendre'm les coses diferents. A més, pel que fa a les tradicions de la República Dominicana també m'ha aportat molta alegria i felicitat. 

També m'ha aportat molt el tema del menjar, que és molt diferent. Estem acostumats a menjar arròs, molt fregit, però a vegades ens anem a fora a menjar, ja que gairebé sempre és el mateix. També ens conviden a moltes festes, ja que allà són molt hospitalaris i es viuen totes les relacions en un entorn molt familiar. Quan coneixes a algú, sempre t'ho ofereixen tot i t'ajuden en tot el que necessitis. Ens hem sentit molt acollits per tota la gent d'allà, a més, els encanta la música i els ritmes d'allà et donen moltes ganes de ballar, sobretot en els dinars que acostumen a fer amb tots els amics. No obstant, ara amb el coronavirus i el toc de queda a les 17.00h de la tarda és bastant diferent. 

• Com vas viscut tota la situació actual lluny de casa teva?

He de dir que quan va arribar el Covid-19 a Punta Cana, la veritat que es va fer una gestió molt bona. No obstant, pel que feia a la feina va ser una mica estressant la situació, perquè havien posat el toc de queda a les 17.00h de la tarda. Va ser també quan Espanya va decidir tancar-ho tot. Jo vaig decidir tornar a Espanya al veure la situació i perquè venia l'estiu, però a principis de desembre tornaré a Punta Cana ja que la meva parella està allà per la feina. 

Des del govern vam tenir diverses ajudes i teníem permès no pagar els impostos. A més, el tema de l'alimentació per aquella gent que s'havia quedat sense feina es va gestionar molt bé, ja que a Punta Cana aquest tema està en una situació molt precària. Va haver una millor gestió aquí que no a Espanya. D'igual manera, va haver una millor entesa política i sanitàriament molt millor que a Espanya, ja que des del principi no van haver problemes en aplicar mesures restrictives i hi havia pocs casos. 

• Tens pensat seguir endavant?

De moment nosaltres seguirem endavant amb l'empresa i, a més, tenim un lloguer d'1 apartament pels turistes. No només tenim un sol negoci. Aleshores els clients que es queden al nostre apartament els ajudem en tot el que necessitin i els ensenyem els costums d'aquí. 
La nostra intenció és, que quan ens puguem jubilar, passaríem l'estiu (juny, juliol i agost) aquí a Catalunya, ja que des de sempre ens ha agradat la Costa i després, els mesos d'hivern, tornar a Punta Cana. Farem això sempre i quan puguem deixar de treballar o puguem controlar des de casa la feina de Punta Cana. Ens agradaria comprar-nos un apartament aquí a la costa de Catalunya i anar d'un país a un altre, ja que quedar-nos només en un dels dos no podríem fer-ho.