Diari digital del Vallès Oriental i Occidental

Temps ara
Weather Icon
( - )

Marta Heredia, de Sta Perpètua a Kènia


1 Juny 2021 Redacció: Andrea Rodriguez

Imatges: cedides

Població: Santa Perpètua de Mogoda


La perpetuenca Marta Heredia, de 37 anys, porta 5 anys vivint a Kènia. Arribant al 2014 per un voluntariat en un projecte de dones, la Marta, enamorada del país, va decidir quedar-se a viure allà i iniciar el seu propi projecte “Pasaporte Solidario”. Una experiència inoblidable i plena d’aventures, coneixem la història de la Marta.

 

Quin va ser el motiu pel qual vas decidir anar a fora?

En un principi, vaig arribar a Kènia al 2014 amb motiu d’un voluntariat internacional centrat en un projecte de dones. En teoria eren 3 setmanes de voluntariat, però des de la ONG em van proposar quedar-me i vaig estar tot un any al 2015. Aleshores, després d’estar un any a Kènia vaig tornar a Barcelona com a educadora social, però la meva vida no era la mateixa. A més, allà a Kènia vaig conèixer al que ara és el meu marit.

Després de tornar de Kènia notava que Barcelona m’ofegava, de manera que vaig buscar la manera d’instal·lar-me a Kènia i aconseguir els meus ingressos sense la necessitat de tornar a Barcelona. Al final la vaig trobar i vaig començar a viure a Kènia.

Vaig arribar al 2014 per només 3 setmanes i des del 2016 estic vivint a Kènia.

Com ha estat l’adaptació a un nou país?

L’adaptació va ser molt ràpida a Kènia. Allà es viu amb moltes més necessitats materials i amb moltes carències, és un estil de vida completament diferent però la qualitat de vida és immillorable. He guanyat tranquil·litat i el fet de viure en comunitat, que és una experiència única. És molt difícil trobar l’essència d’aquí a Kènia a Barcelona.

A on t’allotjaves? Et van ajudar a trobar un pis o ho vas fer tu sola?

Jo visc a una illa a la costa nord de Kènia. Estem en un poble molt petit on tothom es coneix, tothom s’ajuda i a on fas la teva vida amb molta gent. Sento com si estigués en família i coneixes al poble i el poble et coneix.

Estem a un lloc molt particular, ja que és un poble antic però molt urbà. Les totxanes estan fetes de pedra de coral i l’arquitectura és molt particular. En el poble hi ha cases molt rurals i d’altres que no.

Quins han estat els obstacles amb els que et vas trobar?

La veritat que no he tingut molts obstacles durant la meva estància aquí a Kènia. El 2015, quan vaig estar a Kènia a viure, va ser una porta d’entrada molt bona per després decidir instal·lar-me. He après la cultura, la vida i tot el que envolta a aquest país durant el meu voluntariat, de manera que quan vaig decidir quedar-me no va ser difícil.

Aquí a Kènia parlen anglès i suahili i m’he pogut defensar molt bé i comunicar-me amb tothom amb l’anglès. L’estil de vida m’apassiona i no tinc cap problema amb l’idioma, però el que trobo a faltar és el menjar de Catalunya.

Al final, el que trobes a faltar és la teva gent. També, jo trobava a faltar el menjar, perquè el menjar fa arrels i sobretot les opcions de poder anar a un teatre, a una exposició... coses que a Kènia no les tens. A Kènia cada dia tinc molts estímuls exteriors, però hi ha coses que com a Barcelona en cap lloc.

Quin és el projecte que has creat?

El meu projecte, “Pasaporte Solidario”, promou una transformació social arran d’estar a Kènia, Àfrica. Fem des de la preparació de viatges fins a la preparació d’un voluntariat, amb el programa “Hakuna Matata”. L’objectiu del projecte és conèixer les arrels d’Àfrica i aconseguir un canvi a nivell personal a tot aquell qui passi.

No fa falta anar a viure a un poblat per veure l’essència d’aquest país. A través dels viatges que fem com els safaris i moltes activitats més, es pot comprendre tot perfectament. Nosaltres apostem per fer un turisme responsable, aprendre de les comunitats locals i nodrir-nos, sobretot, d’aquesta essència. Volem una experiència personal, no un viatge com a turista.

Què t’ha aportat viure fora?

Miro a la Marta del 2012 i no em reconec. He canviat en la forma de mirar el món, les meves necessitats i la meva escala de valors s’ha reajustat. Ara visc d’una manera més senzilla i he aconseguit relativitzar-ho tot. Nosaltres tenim unes necessitats creades que, realment, no som conscients del que són fins que no les tenim.

He après a viure d’una manera més connectada amb mi mateixa.

Has tornat a casa teva?

Tota la meva família està a Barcelona, la única que ha decidit marxar he estat jo. Al principi anàvem només un mes o dos, perquè com he dit abans, sentia que Barcelona m’ofegava. No obstant, fa un parell d’anys que estem sis mesos a Kènia i sis mesos a Barcelona. Hem aconseguit un punt d’equilibri molt bo i necessàri. Quan trobo a faltar Kènia perquè estic a Barcelona, ja gairebé arriba el moment de marxar. Haig de dir que trobo més a faltar Kènia que Barcelona.

Hem aconseguit enriquir-nos del que ens ofereixen els dos mons, només ens quedem amb allò positiu. Ens va costar molt aconseguir aquest equilibri, però actualment estem molt bé.
 


Rep les notícies d'última hora

La vostra privacitat és important per a nosaltres

Tant els nostres socis comercials com nosaltres fem servir cookies a la nostra web per personalitzar contingut i publicitat, proporcionar funcionalitats a les xarxes socials i analitzar el nostre trànsit. Fent clic, accepteu l'ús d'aquesta tecnologia a la nostra web.

Guia comercial del Vallès