Luca Reviglio, un jove de 21 anys, ens explica la seva història. Fa un any que va marxar cap a Alemanya, concretament a Heidelberg, per fer de upper, és a dir, fer de cangur a una família. En només un any ha pogut aprendre molt bé l'idioma i està a la Universitat de Heidelberg estudiant educació. 

• Per quin motiu vas decidir viure fora?

Sóc una persona que em canso de tot arribats a un punt. Això va ser el que em va passar a Granollers. Vaig arribar a un punt on no m'estava agradant veure'm fer coses que no volia. Així que vaig decidir fer un canvi d'aires i des de casa començo a buscar per fer d'upper ja que havia de cuidar a nens però a la vegada ja tenia allotjament i em donaven diners. Tenia clar que volia anar a Alemanya, ja que aprendre l'idioma m'interessava molt. Finalment vaig trobar una família i porto un any amb ells. 

• Com és donar el pas i anar a viure fora?

La veritat és que per a mi no ha sigut molt difícil. Tinc com a referents als meus pares, que venen d'Argentina i Itàlia, així que fer aquest gran pas no ha sigut molt difícil. El que sí que et puc dir és que el pitjor d'anar a viure a fora i deixar-ho tot aquí és també abandonar les teves arrels i no poder estar amb la família, cosa que per mi és molt difícil ja que sóc molt familiar. 
Va ser una decisió dura, però la veritat que per mi ha sigut una de les millors decisions que podria haver fet. Ara mateix, l'any que he estat a Alemanya, ha sigut cap a millor. 

• Et va recolzar la teva família?

La meva família al principi no estava a favor de que fes aquest canvi tan gran. Al final, va arribar un punt on estava tan convençut de fer-ho que ho van acceptar. 

• Com va ser el procés d'adaptació?

El que tenia clar que havia de fer a l'arribar a Alemanya era aprendre l'idioma. A més, en un principi la meva idea era aprendre alemany i tornar els sis mesos aquí a Espanya i potser fer una carrera d'idiomes. Però la veritat és que no ha acabat sent així. Al principi vaig estar uns mesos viatjant i coneixent diferents indrets d'Alemanya i d'altres països. Van ser tres mesos molt durs d'adaptació sincerament. 

El tema idioma la veritat que una vegada que vaig començar no m'ha resultat molt difícil. Vaig estar en un curs on es fa especialment als refugiats com a integració social. No era gratis el curs, així que mentre feia d'upper m'ho podia anar pagant. He après l'idioma molt ràpid la veritat, no ha sigut molt difícil, inclús mentre  els meus companys feien el nivell B1 d'alemany jo ja anava pel B2. 

Quan van arribar totes les restriccions del coronavirus al principi em vaig plantejar què fer. No portava ni un any aquí i m'estava adaptant a viure fora i, a sobre, amb el coronavirus és molt difícil sortir i continuar amb el meu procés d'adaptació. Un dels motius pels quals m'ha fet quedar-me aquí a Alemanya ha sigut perquè he conegut a la meva parella i la veritat que m'ha ajudat molt. A l'estiu vam venir aquí a Espanya. 

• Amb quins obstacles t'has trobat?

L'obstacle més gran al principi és l'idioma. Arrel de l'idioma, t'adones d'altres obstacles com el tema cultural, la personalitat de les persones, el seu caràcter... Al principi es fa difícil poder interactuar amb la gent i et pots arribar a sentir sol. A mi em va passar amb el coronavirus, ja que estava encara amb el procés d'adaptació i just em fan quedar-me a casa... va ser molt difícil. 

• Què t'ha aportat viure a un altre lloc?

Principalment veure les coses d'una altra manera. És cert que t'adones quan estàs lluny de tot allò que prioritzava a casa meva i ara a Alemanya no ho prioritzo tant. Sobretot pel que fa a les amistats, que a l'haver-me anat doncs algunes han continuat i altres no. Lo important és no viure en el passat i no deixar de fer coses per por. Ara mateix m'ha aportat estar molt bé i veure que estic fent coses que a mi m'agraden, i no perquè estic obligat a fer-les. 

M'he adonat que em fa molt feliç viatjar i estudiar, i això a Espanya no ho podria tenir. Per això necessito estar a Alemanya, perquè vull veure'm fer allò que m'agrada. És cert que estar lluny de la família és molt difícil, però ara mateix necessito estudiar i viatjar. 

• Tens pensat seguir endavant?

De moment el que vull és quedar-me a Alemanya, estic molt feliç i el canvi ha anat cap a millor. A més, he començat una carrera i no la puc deixar. 

Després de Covid, veig que tocarà molt a Espanya, i jo ara mateix si em quedo aquí estudiant i estic treballant la veritat que no vull tornar. M'haig de centrar ara mateix en allò important que necessito, i és el que estic fent. Com a societat, Alemanya trobo que té moltes coses positives, i no com a Espanya. Un exemple seria anar pel carrer i girar a veure si algú et persegueix, o et diuen coses mentre camines, a mi això m'ha passat a Espanya. En canvi, aquí no m'ha passat mai i la veritat que sentir-se seguir és essencial. 
 

............................................

ENTREVISTA PATROCINADA PER ARTIS CLÍNICA DENTAL (SABADELL)