Fa 6 anys que la vida de la Judith Sarmiento, de 44 anys, va fer un gir de 360 graus. De viure a Cardedeu va decidir endinsar-se en una nova vida a Alemanya, a la ciutat de Heilbronn. Coneixem més la seva història i el motiu del seu canvi de vida.

• Quin va ser el motiu pel qual vas decidir viure a Alemanya?

El primer dels motius és per treball, però la veritat que també per amor. A Cardedeu no tenia una feina fixa ja que soc Tècnica en Educació Infantil (TEI) i no trobava res estable. Vaig tenir diferents feines a Cardedeu, des d’estar en un bar fins a la cuina d’un restaurant. També, allà a Cardedeu em trobava en una situació molt complicada, estava esperant un desnonament del meu pis ja que soc mare soltera i no tenia res estable. Vaig tenir molta ajuda per part dels veïns i amics però no tenia visió de futur. A més, tinc dos nens, de 12 i 5 anys, i encara se’m feia tot més difícil per ells.

Aleshores vaig conèixer al que és ara el meu marit que li havien ofert un lloc a la secció IT (informàtica) al Lidl d’Alemanya. Ell se’n va anar cap allà i després vaig anar jo cap allà i just allà vaig conèixer a una noia qui em va estar informant sobre l’educació a Alemanya. Aquí a Alemanya l’educació està molt ben valorada i em va assegurar que podria trobar feina. Després de conèixer la història d’aquesta noia, qui també és professora, em va fer replantejar-m'ho tot i per primer cop veia un futur, encara que era incert.

Quan em vaig decidir a anar cap allà, vaig veure com a Alemanya els peques no tindrien cap problema ja que hi ha més vies i moltes ajudes per la canalla. Ells es van adaptar molt bé i ràpid, em van sorprendre la veritat. Vaig decidir marxar cap a un futur millor i amb esperança.

• Com va ser l’adaptació a aquest país nou?

A Alemanya el que més costa és l’idioma, per mi ha estat la barrera més gran. Pel que fa a la cultura la veritat que no he vist tanta diferència, és cert que n’hi ha, però no som tan diferents. Just a la zona on estic jo, a Heilbronn, la veig com una ciutat molt propera a Espanya pel que fa a la mentalitat i el dia a dia. Alemanya és un país de contrastos, hi ha molt rigor i protocol però després es veu tot el contrari. Per algunes coses Alemanya està molt avançada, però d’altres no. Per exemple, encara estic fent servir el fax i envio cartes, cosa que a Espanya no.

Pel que fa al treball, el primer que havia de solucionar era l’idioma. A Alemanya hi ha programes d’integració pels estrangers i et fan cursos subvencionats per l’Estat. Vaig arribar a tenir un nivell B1 i de seguida vaig poder treballar des de l’agència de treball on estava. L’agència em va ajudar molt ja que tenen assessors que t’informen sobre el currículum, el lloc de pràctiques, la presentació, etc.

Els meus fills la veritat que l’adaptació va ser diferent. La nena de 12 anys el canvi va ser molt diferent i l’entorn molt complicat i als 11 mesos va decidir anar-se a viure amb el seu pare. El petit, de 5 anys, està encantant. Al principi l’idioma s’ha li va fer difícil però ara parla molt bé. Quan portàvem 2 anys a Alemanya les mares dels fills que jugaven amb el meu es pensaven que era natiu d’Alemanya però quan ens van veure parlar català van veure que no.

•  A on t'allotjaves? Us van ajudar a trobar un pis?

Al principi, el que és ara el meu marit, va llogar un pis per ell però amb més d’una habitació. Just feia un any que ens coneixíem i jo tampoc sabia què fer. Aleshores vaig decidir anar a provar i veure què passa. El tema del pis ho va estar mirant tot ell.

• Quins han estat els obstacles amb els que et vas trobar allà?

Sobretot l’idioma i també el tema dels tràmits administratius, ja que són molt difícils. És molt feixuc tot aquest tema ja que té molts protocols per poder fer un canvi de residència. Després pel que fa a la societat d’aquí Alemanya et trobes de tot, hi ha gent molt amable i d’altres que et discriminen per ser estrangers.

Per exemple, on visc hi ha molta immigració i no escoltes ni l’alemany. A Heilbronn va gent de molt països, com també veus que hi ha gent que dona el pas i s’esforça per adaptar-se i d’altres que no. Això sí, en el moment de fer algun tràmit que no me’n sortiria, si la gent veu que t'esforces t’ajuden.

Pel que fa al tema cultural, sí que hi ha certs aspectes que xoquen al principi. Per exemple, quan et conviden a un lloc, has de confirmar gairebé tres cops per assegurar-ho. A la feina estem acostumats a que quan tenim un problema ho parlem directament amb el treballador, però a Alemanya es fa directament amb el cap.

• Què t’ha aportat viure fora?

Sobretot m’ha aportat coses positives però sí que és cert que té la seva part negativa, ja que anar a viure fora té un cost familiar. Els meus pares són grans i no he pogut estar allà, ja que m’és impossible agafar el primer bus i marxar ja que aquí tinc les meves responsabilitats. Pel camí perds a molta gent del teu entorn, encara que ara el tema de la comunicació és més ràpida. El que et puc dir és que té un cost familiar i social. El que trobo a faltar es celebrar un Sant Joan i les tradicions de Catalunya, però vam trobar que a Stuttgart hi ha un casal català i fan les celebracions.

Hi ha moltes coses positives que m’ha aportat viure fora. He tractat i tracto amb molta gent de diferents cultures i la meva mentalitat s’ha obert en aspectes com el menjar, les costums, etc. A vegades és difícil comunicar-te bé i més d’una vegada m’he hagut de mossegar la llengua perquè no m’he pogut expressar bé. Pel que fa al treball, estic mol satisfeta. Estic treballant d’allò que he estudiat i estic aprenent molt de els meves companyes.

• Com has viscut tot el tema de la Covid-19?

Al principi tenia una mica d’incredulitat amb la gent. A Alemanya es veia com una cosa llunyana i les mesures no arribaven quan les posaven a arreu. Van començar molt tard, però com allà la mentalitat és “no t’estressis” doncs tot era molt relaxat. Jo veia tot el que estava passant a Catalunya i veia que a Alemanya no feien res. No obstant, quan Merkel va sortit la gent va ser molt responsable, encara que estiguessin d’acord o no.

............................................

ENTREVISTA PATROCINADA PER ARTIS CLÍNICA DENTAL (SABADELL)