Diari digital del Vallès Oriental i Occidental

Temps ara
Weather Icon
( - )

Jorge García, Canovelles i Letònia


10 Febrer 2021 Redacció: Andrea Rodríguez

Imatges: cedides

Població: Canovelles


Avui, junt amb en Jorge García, ens endinsarem sobre la vida a Letònia. En Jorge, de 39 anys i nascut a Canovelles, va decidir fa 8 anys viure a Letònia. Coneixem la seva història.

  • Des de fa quant que estàs fora?

A Letònia estic des del 2013, però fa molts anys que estic fora de Canovelles. Tot va començar amb un tour a Polònia per treball, de professor d'espanyol. Després de Polònia vaig decidir anar a Brasil per aconseguir una altra feina, però no va ser possible. La veritat que he estat viatjant molt, sobretot per la feina. He estat també a Panamà, a Costa Rica, a Madrid i abans de Letònia vaig estar a Barcelona uns tres anys. Quan estava a Barcelona em va sorgir l'oportunitat d'anar a Letònia i ho vaig acceptar. 


En un principi la meva idea era donar classes d'espanyol a la universitat, ja que vaig estar Filologia Hispànica, però un cop vaig acabar la carrera vaig començar a veure com de necessari era ensenyar espanyol a diferents països. A través d'una pàgina web que és on miro les ofertes, vaig veure com hi havia moltes opcions per aquest tipus de treball. 

  • Quin va ser el motiu pel qual vas decidir anar a fora? Per què?

Els primers viatges que vaig poder fer eren sobretot perquè volia sortir i veure món. A l'estar a Canovelles i ser una persona que m'agraden el canvi d'aires, vaig decidir començar a viatjar. A més, no podia aconseguir trobar un treball de professor que m'agradés, aquí era molt difícil i després de fer alguns viatges vaig provar sort i trobar alguna feina i ho vaig aconseguir. He viatjat a diferents països per treballar i no m'ha sortit malament, sempre he estat treballant però a diferents països fins arribar a Polònia.

Me'n vaig anar perquè no em podia permetre viure de la manera que vivia. En cap moment vaig anar a Letònia sense tenir les coses planificades, al contrari, abans de viatjar m'ho vaig organitzar tot. Anar a un país com és Letònia i fer-ho a "la aventura" la veritat que és massa arriscat. En aquest cas s'havia de tenir tot molt ben pensat. 

  • Com va ser l'adaptació a un altre país?

Letònia comparat amb Espanya és un país molt diferent, ja sigui pel que fa a la manera de vestir, al clima... Però el que et puc dir és que des que vaig baixar de l'avió i vaig veure el paisatge des de dins vaig connectar. Les teves vistes només es centren en arbres, moltes naturalesa i molta tranquil•litat. no va ser gens difícil adaptar-me en aquest sentit. A més, just a la zona on estic jo és encara més tranquil perquè estic a una ciutat petita i el paisatge és encara més impressionant. 
No obstant, si parlem de Riga, que seria com l'àrea metropolitana, el que impressiona són els edificis. Pots veure edificis de l'herència soviètica i, per contra, altres que són més modernistes. És sobretot un país on hi ha molta barreja de corrents, té molta història i a la societat es reflecteix. 


Pel que fa al treball, la veritat que és la millor feina que he tingut. De petit volia ser periodista perquè volia treballar viatjant. Anys després em trobo sent professor d'espanyol i he estat viatjant molt. A més, a part de ser professor també sóc guia turístic de la ciutat de Riga i el conèixer a gent i ensenyar tota la història de la ciutat també és molt gratificant. 

  • On t'allotjaves? Vas buscar tu sol el pis o et van ajudar?

Haig de dir que vaig arribar una mica a l'aventura, vaig arribar amb diners estalviats però ja està. El pis on vaig entrar a viure em van ajudar els meus caps. Al principi jo em vaig pagar una residència d'estudiants, però era la més cara ja que Letònia al ser un lloc molt sol•licitat per fer ERASMUS, tenia molt poques opcions. Al trobar només la residència més cara, jo no tenia diners per pagar-ho, però els meus caps van decidir donar-me un avanç del sou per poder allotjar-me. Va ser un gest molt inesperat la veritat, perquè no sabien ni com treballava i m'havien ajudat des del primer moment. Si no arriba a ser per ells i la seva ajuda, ara mateix no sabria on estaria. 

  • Quins són els obstacles amb els que t'has trobat?

El principal és l'idioma. Poder parlar amb la gent jove és més fàcil que no amb la gent gran, ja que l'anglès el parlen bé i jo també. No obstant, amb la gent gran era molt difícil poder interactuar. Si volies parlar, havies de fer-ho només amb Leton, que és un idioma molt difícil ja que no tens cap punt de referència amb algun altre idioma. 
La gent de Letònia al principi sembla molt freda, que no tenen emocions i el seu caràcter és fort. Si tu els hi dius una paraula en el seu idioma se'ls il•lumina la cara i la gent canvia la seva actitud per complet. Si veuen que t'esforces per integrar-te, ells t'ho agraeixen de la millor manera. 


Pel que fa als sous, sí que és un obstacle perquè són baixos. Quan vaig saber què és el que cobraria li vaig preguntar al meu cap si podia viure amb aquell sou, perquè a Espanya era més alt. També és cert que el nivell de vida és més baix que el de Espanya, totes les sortides que podem fer com anar a prendre una cervesa, un cafè o sortir a sopar fora, aquí a Letònia no es fa. Els lloguers a Letònia no estan gens malament, però la veritat que si vols estalviar és difícil. 


En el tema clima, la veritat que és un handicap molt gran. Pensa que el sol surt a les 9:30 del matí i sobre les 15:00h ja no tenim llum. Al principi costa però després t'acostumes, com amb tot. A mi el que m'agrada és quan a l'hivern veus tot el paisatge nevat, és meravellós. Després, cap al maig el sol surt sobre les 05:00h del matí i no se'n va fins les 22:00h de la nit. És més, a l'estiu aconseguim tenir una temperatura molt bona, jo he estat a la platja fins a les 23:00h de la nit perquè la llum no se'n va fins les 00:00h de la nit.  

  • Què t'ha aportat viure fora?

A nivell vital et puc dir que viure fora d'Espanya és molt enriquidor. M'agrada molt conèixer i aprendre cultures diferents i també trobar-me en diferents àmbits. No és el mateix estar a Espanya amb el clima tan diferent a Letònia i el contacte de la gent també. Per mi,  després de vuit anys Letònia em segueix sent un lloc molt exòtic, porto molt temps aquí però encara tinc la sensació de ser estranger. A més, la meva parella és d'aquí Letònia, així que cada dia aprenc una mica més. 


Pel que fa a l'àmbit més professional, viatjar fora sempre m'ho he pres com un repte. A cada lloc que he anat a ensenyar, els meus alumnes són de cultures molt diferents, encara que el lloc on he vist tanta diversitat cultural a un espai ha sigut a Barcelona. Cada dia amb ells també aprenc ja que tant la manera de treballar, la seva personalitat i la seva cultura és diferent a la meva i m'agrada aprendre més dels altres països. 


Actualment, estic treballant a l'escola de Sèneca, una acadèmia privada a Letònia on els meus alumnes són ja persones adultes que decideixen per voluntat pròpia aprendre l'espanyol perquè acostumen a viatjar molt i ho necessiten. A més, el meu cap ens dona molta llibertat a l'hora de fer classes i accepta propostes que he fet. A part de tenir classe tinc l'obligació de fer diferents tallers com xerrades de literatura, cinema, fer jocs... Així sortim una mica de la rutina de fer classes i la comunicació amb l'estudiant és essencial per aprendre. Puc dir que, a banda de ser professor, també estic com a director de cinema de l'escola, ja que just quan vaig arribar a Letònia vaig proposar fer aquest taller perquè així els alumnes es poguessin desenvolupar bé amb l'idioma i la veritat que ha anat molt bé. A part, estic molt content de dir que a Letònia tenim l'única publicació en espanyol. És a dir, tenim un diari, que també està digital, on els meus alumnes s'encarreguen de tot el contingut. Aquest és un exemple: https://drive.google.com/file/d/1Tf2EPv9yuLJ8Wyqi1HYs5sebJxQHwqyz/view. 

  • Com ha sigut viure tot el tema del Coronavirus fora de casa?

La primera onada aquí a Letònia es va actuar molt ràpid i des del principi es van tancar fronteres, encara que en aquells moments hi havia molts pocs contagis, estàvem a una mitja de deu contagis al dia i molt poques morts. No obstant, ara mateix estem malament. Després de la primera onada tothom es va relaxar pel que fa a les restriccions i estem entre 800 i 900 contagis. 


Pel que fa a les restriccions, hem de sortir amb autorització, hem de portar la mascareta obligatòria i no podem ser més de dues persones a casa. La veritat que és impossible controlar que tothom ho compleixi, però la gent ho respecta molt. 


És cert que al principi pateixis molt per la família, jo no he pogut anar a Espanya a veure-la, però amb les noves tecnologies la veritat que han anat molt bé. He tingut molt contacte amb ells. 

  • Ho recomanaries?

Absolutament, però s'ha de fer amb cap. A més, ara amb les noves tecnologies és molt fàcil mantenir el contacte amb la família, ja que sempre al principi trobes a faltar la teva vida allà i el teu entorn. Però si de veritat algú ho necessita, que ho faci. 


Rep les notícies d'última hora

La vostra privacitat és important per a nosaltres

Tant els nostres socis comercials com nosaltres fem servir cookies a la nostra web per personalitzar contingut i publicitat, proporcionar funcionalitats a les xarxes socials i analitzar el nostre trànsit. Fent clic, accepteu l'ús d'aquesta tecnologia a la nostra web.

Guia comercial del Vallès