Javi Rubio, un granollerí de 44 anys, fa 7 anys que se'n va anar a Suïssa per treball. Va ser una decisió inesperada però gratificant a la vegada. Avui coneixerem la història d'en Javi i què li va motivar per anar fins a Suïssa i quedar-se. 

• Per quin motiu vas decidir viure fora?

La veritat que en cap moment pensava que aniria a Suïssa a treballar. La veritat és que jo aquí a Granollers, al treball on estava abans, em vaig cansar i necessitava un canvi d'aires, no m'estava agradant el que estava fent. Estava a una empresa com a gestor de serveis per a clients. Vuit mesos després vaig decidir anar a Granada amb els meus pares i la meva idea en un principi era quedar-me una temporada amb ells, ajudar-los i després veure què faria, ja que tenia en ment començar alguna cosa per solitari, però no ho tenia molt clar. 
Quan estava a Granda, jo pensant que estaria un mesos de descans, em va trucar una amiga, Ana, la qual m'oferia un treball a Suïssa, ja que el seu cap li havia dit que havien de netejar un edifici nou a que l'obra havia acabat. Ella em va trucar perquè necessitava ajuda i, a sobre, em  pagarien. La meva amiga sabia que m'havia pres un any sabàtic, però em va voler trucar perquè volia saber si acceptaria, i la veritat que vaig acceptar. En principi m'anava a quedar les dues setmanes que durava la feina de neteja, però no van ser dues setmanes. Un cop vaig acabar la feina, el cap em va dir de quedar-me, vaig estar un mes i després vaig tornar a Espanya a fer unes coses que tenia pendents, ja que no pensava que anar a Suïssa em canviés el meu pensament. 
Al gener de 2014, després de tornar d'Espanya, vaig continuar a l'empresa, però no per netejar, que és el que havia començat a fer. L'empresa fa pinso per animal i farines, i a mi em van ensenyar a treballar amb el molí. 

•  Et va costar prendre la decisió?

Dubtava de si fer-ho o no. En el 2014 les coses a Espanya en el tema laboral no és que anessin molt bé i per això vaig decidir anar a Suïssa. A més, tema econòmic la veritat que no em podia queixar. Aleshores vaig anar a provar durant sis mes i després era el moment on decidia si quedar-me o anar-me'n. Òbviament, em vaig quedar ja que el treball no estava malament, em sentia molt valorat i m'agradava. 
Em vaig quedar perquè la veritat que tot va anar molt bé, sembla un conte de fades. Si hagués vist en algun moment que no m'estava agradant, m'hagués anat a Espanya. Anar a viure fora la veritat que no era la il•lusió de la meva vida. 

• Et van ajudar a buscar un pis?

L'empresa va ser molt amable. Es van preocupar des d'un principi que pogués trobar un pis i que tot anés molt bé. Vaig tenir sort que uns amics també estaven aquí a Suïssa i entre tots ens vam ajudar. Una por compartida és menys por. 

• Com va ser el procés d'adaptació?

Una vegada que treballes aquí, després ja comences a agafar el ritme de vida i adaptar-te. Pel que fa al menjar bàsic, el que comprem diàriament, sí que pot ser perfectament el doble de car que a Espanya. Malgrat això, un sou normal a Suïssa ronda els 1.500 francs, que equivaldria a 1.500 euros, cosa que aquí a Espanya això no passa. 

• Amb quines dificultats t'has trobat?

Principalment, el tema de l'idioma. En el treball tot anava més o menys bé, però l'idioma per conviure i fer relacions és essencial. Un cop aquesta barrera ja la superes, només queda integrar-te i comunicar-te. A Suïssa es valora molt bé el voler integrar-te, el fer l'esforç. Si ho demostres, és molt fàcil sentir-te integrat i t'ajuden en el que necessitis. 
Jo tenia clar des d'un principi que aniria a fer un curs d'alemany i vulguis o no, cada dia has de practicar. Tothom et parla en alemany i no en anglès, que em podia defensar una mica. Vulguis o no, a la meva empresa hi ha molts treballadors que són de fora, i quan veia que algú parlar anglès, castellà  o català, em relacionava més ja que era més fàcil d'eliminar la barrera de l'idioma. 
El que també vaig notar com un obstacle són les costums i tradicions que tenim els espanyols. Ara m'adono que som persones que fem vida a l'exterior, ens agrada estar molt a fora. En canvi, a Suïssa és al revés, són molt d'estar a casa i socialitzar d'una manera diferent a la nostra. Els agrada estar en cercles més tancats, si entres en el seu cercle és quan veus que hi ha una vida social. 
També el tema del clima va ser un obstacle. Jo sóc una persona molt tropical i arribar a Suïssa i tenir 4 o 5 mesos de mal temps des del novembre fins al març, la veritat que ho vaig notar molt al principi. A la primavera podem arribar fins als 25 graus i la veritat que és un temps molt agradable. 

• Com veus la situació del Covid-19 allà a Suïssa?

Al principi, a la primera onada, Suïssa va gestionar molt bé tot el tema, però ara a la segona onada estem molt malament. Estem pitjor aquí a Suïssa que no a Espanya. Des del principi, aquí no hem tingut confinament, però sí que van tancar teatres, restaurants... L'única cosa que va demanar el govern va ser que tinguéssim cap i que no ens relacionéssim amb els demés. El març i l'abril es feien les reunions a casa amb un màxim de cinc persones i no vam parar d'anar a treballar. No teníem la mascareta obligatòria, només pel transport públic i des del novembre pels espais tancats també. 
És cert que on estic jo és una zona molt rural i ho he viscut bastant bé. Grans ciutats com Zürich la situació era molt diferent. 
El que sí que em va atabalar una mica era el pensar que potser les coses s'estaven fent malament a Suïssa. Veia com estava la situació a Espanya, la família m'explicava com anava tot i jo pensava que no tenia la certesa que aquí a Suïssa s'estigués fent bé, ja que les restriccions eren molt diferent. És cert que no va haver en cap moment un col•lapse de la sanitat i si et posaves malalt, t'atenien molt bé. A l'estiu tenia pensat tornar a Espanya i inclús la gent em mirava com si m'anés a despedir d'ells, era una situació molt extremada. 

• Tens pensat tornar algun cop definitivament o quedar-te a Suïssa?

La veritat que visc el dia a dia. Jo en un principi no volia venir aquí, i no sé si hi haurà algun dia que me'n vulgui anar un altre cop. Fins ara, no es podia viatjar de la manera que es pot viatjar ara i pel que fa al tema tecnològic, s'ha avançat molt. Jo puc veure a la família a través d'una pantalla de mòbil i la veritat és que si et sents bé a on estàs, no trobes a faltar aquelles coses que pensaves que sí.