La mataronina Gemma Urbano, de 31 anys, ha estat durant 6 anys a dos grans països: Austràlia i Xile. En un principi ho feia per aprendre idioma però, l'amor la va acabar endinsant-se en un altre viatge. Una experiència inoblidable i plena d'aventures, coneixem la història de la Gemma.

Quin va ser el motiu pel qual vas decidir anar a fora? 

Van ser dos els motius els quals em van impulsar a viure fora. El principal era l' idioma (l'anglès) per raons més que òbvies. Però no va ser fins que una petita crisi relacionada amb els estudis i la repetició de "si  no vols seguir amb els estudis, no ho facis! però almenys aprèn un idioma", em va fer endinsar-me en aquesta aventura. A més, sempre he cregut que la meva vida, o part d'ella, m'esperava molt lluny de casa meva. Vaig decidir anar-me'n a Austràlia. 
Tres anys desprès d'estar a Austràlia, vaig conèixer a la meva parella. Va ser just durant el meu últim any de visat i ell, xilè i amb responsabilitats familiars que l'obligaven tornar a casa i jo sense responsabilitats ni forts compromisos o lligams em van fer prendre la decisió de canviar de destí. La veritat és que no vaig trigar gaire en prendre la decisió, així que vaig recollir la meva vida en dues maletes de 23 kg cada una i vaig creuar el Pacífic per amor. 

Com ha estat l’adaptació a un nou país?

Pel  que fa a Austràlia, en alguns aspectes l'adaptació va ser quasi inexistent, però és ben cert que vaig haver de realitzar tot un procés de desintoxicació de males pràctiques i costums portades des de casa meva a una societat extremadament respectuosa amb l'entorn i l'espai personal.
Per exemple, jo aquesta "norma social" no la coneixia. Com creuríeu que s'utilitzen les escales mecàniques d'un centre comercial? Dues files de persones una darrera de l'altra, la dreta per aquelles que prefereixen quedar-se estàtiques, l'esquerra per aquelles que prefereixen pujar-les a peu. Per a mi va ser una de les tantes lliçons d'educació i respecte a Austràlia. 
L’adaptació als horaris també és un punt a destacar. El dia australià comença força més d’hora al matí i finalitza MOLT més aviat. Per exemple, l’horari de la restauració a l’hora de sopar és normalment de 17:30 a 21:30 i els pubs fins la mitjanit/la una de la matinada aproximadament. Fet que permet poder sopar i prendre una copa sense necessitat d’haver de comprometre les hores de son i poder iniciar un nou dia amb la mateixa energia però havent pogut compartir amb els companys o amics. Evidentment això és possible gràcies a jornades laborals infinitament més conciliadores amb la vida personal i familiar.

Pel que fa a Xile, el procés d'adaptació va ser molt més complex del que jo imaginava. En primer lloc, l' idioma ja que vaig haver d'adaptar-me no només a un accent diferent, sinó pràcticament una nova manera de parlar l'espanyol, un espanyol retallat i barrejat amb paraules d'origen indígena. En segon lloc, la puntualitat. Aquest tema  va ser un dels primers consells que gairebé tot xilè em va donar i era no arribar mai puntual quan es tracti d'una trobada amb amics. "Gemma, llega siempre entre 1 hora- hora y media tarde, nunca nadie esperará que llegues a la hora acordada". Una adaptació que ara un cop a Barcelona ha resultat en alguna que altra esbroncada. 
En tercer lloc, la dieta. Vaig adaptar-me a nous aliments, noves maneres de cuinar i àpats que fins el moment desconeixia, com "La Once", que va ser un procés divertit, singular, però sobretot molt enriquidor. Xile, al meu semblar, destaca molt en la quantitat de productes autòctons tant de la terra com del mar. 

A on t’allotjaves? Et van ajudar a trobar un pis o ho vas fer tu sola?

En el meu cas, a Austràlia vaig optar per una agència com a intermediària per a l'assessorament, els tràmits necessaris amb diferents entitats i la cerca d'allotjament. Finalment, vaig acabar en un meravellós pis a quasi peu de platja a Bondi Beach compartit amb tres persones mes, on quasi sempre resultava haver-hi 4 nacionalitat diferents a casa.
A Xile, les circumstàncies van resultar molt diferent. Jo arribava a Xile per reunir-me amb la meva parella, arribava directament a la que seria casa nostra. Primer, una caseta de fusta al sud del país i més tard un pis al nord del país. 

Quins han estat els obstacles amb els que et vas trobar? 

A  Austràlia, si penso en els primers mesos la veritat és quins no serien els obstacles. Però, el que vull destacar més la dificultat en la comunicació. La barrera lingüística és un entrebanc que pot arribar a provocar que qualsevol activitat quotidiana o tràmit a dur a terme, es converteixi en un turment. Com demanar una barra de quart al forn de pa; Com comunicar els símptomes d’un simple refredat al farmacèutic; Què li dic a la cambrera del restaurant quan em pregunta en quin punt de cocció voldria la carn; Són innombrables les situacions en les quals vaig pensar: "Em vull fondre!"

A Xile, no obstant, l'obstacle que va imperar indiscutiblement no només en els meus inicis, sinó durant tota la meva estada al país varen ser els tràmits administratius.
Impossibilitat per realitzar transferències des d’un compte estranger a un xilè perquè “aquest servei ja no s’ofereix més en aquest banc”, impossibilitat per realitzar qualsevol gestió un cop el DNI està caducat, però no pots obtenir una renovació (ni tan sols temporal) de DNI sense la confirmació de la residència permanent, confirmació que com en qualsevol altra país comporta una llarga espera... etc, etc, etc.

Què t’ha aportat viure fora?

Viure fora ha sigut fins a dia d’avui i sens dubte, la millor decisió que he pres mai.
Austràlia m’ha proporcionat l’aprenentatge i consolidació d’un nou idioma que a nivell professional ha suposat un gran impacte i una gran millora en les condicions laborals tant a Xile com actualment.

A nivell personal, viure fora, m’ha ensenyat el que és la convivència amb complets estranys i tots els valors que d’ella es desprenen com també una nova i més respectuosa manera de relacionar-me amb l’entorn.

Tens pensat seguir endavant i visitar un altre país?

És un pensament que sempre està present, Canadà seria el pròxim destí. 
 

............................................

ENTREVISTA PATROCINADA PER ARTIS CLÍNICA DENTAL (SABADELL)