L'Arnau Peral López, un granollerí de 20 anys, es va endinsar quan tenia 17 anys a viatjar pel món. Primerament va decidir anar a Canadà a fer el segon de Batxillerat, però actualment es troba a Bèlgica fent els seus estudis universitaris. Estudia International Business and Trade. Coneixem una mica la seva història. 

• Per quin motiu vas decidir anar a estudiar el batxillerat a Canadà?

El motiu era acadèmic, principalment, però va ser tot una mica precipitat. L'estiu abans d'anar a Canadà jo no sabia que hi aniria. Aleshores va ser quan els meus pares em va proposar la idea d'anar a estudiar allà i vaig acceptar embarcar-me en aquesta nova experiència. 

Els meus pares ja tenien la idea que anem a estudiar fora. A partir d'uns cursos que feia d'anglés a una institució acadèmica lingüística van veure l'oportunitat que anés a Canadà a estudiar. Ells van estar investigant sobre el tema i van trobar una agència la qual em podia ajudar en el tema de la residència i, a més, m'oferia una escola a Toronto per continuar amb el segon de Batxillerat a Canadà. 

• Quins estudis feies aquí i quins allà?

Vaig estar fent primer de Batxillerat al Carles Vallbona de Granollers. El segon de Batxillerat el vaig fer a Canadà i, actualment fa un any que estic a Bèlgica fent International Business and Trade. A més, vaig anar d'Erasmus a Noruega. 

• Per quin motiu vas decidir anar cap a Bèlgica?

En un principi la meva idea era continuar a Canadà i iniciar la meva carrera allà. No ho vaig fer perquè els estudiants internacionals tenen una quota molt alta per la matrícula, més que no la d'un ciutadà natiu. Aquesta va ser una de les raons per les quals em vaig plantejar buscar una altra universitat. El que tenia clar era que no volia tornar aquí, em feia pànic, i per això vaig decidir buscar-me una universitat per Europa. A Bèlgica les universitats per un ciutadà europeu costen 900 euros l'any. Veient la diferència de preu vaig decidir anar a Bèlgica. 

• Com has aconseguit tenir un pis?

Entre Canadà i Bèlgica no ho puc comparar, ja que a Canadà es va gestiona tot a través d'una agència la qual em proporcionava la casa i l'institut. Vivia amb una família, la qual em va acollir molt bé i vaig estar molt còmode.

A Bèlgica, en canvi, vaig ser jo el que em vaig buscar la universitat i la residència, que és on estic actualment. Els primers anys els meus pares van ser els que em pagaven la residència, que són 300 euros al mes. Actualment, en aquest semestre, sóc jo el que m'ha l'estic pagant i els meus pares m'ajuden econòmicament a passar el mes. 

• Has aconseguit pagar-t'ho tu, ja que també estàs treballant allà?

No. He treballat a Bèlgica com a entrenador de waterpolo durant un any aproximadament. Vaig aconseguir estalviar bastant,  però tampoc em donava per pagar-m'ho tot. Quan vaig estar d'Erasmus l'any passat a Noruega em van donar una beca, la qual em va ajudar a pagar-me la residència. Com tots sabem, les beques et donen al principi el 70% i després el 30% restant. Amb aquest 30% em vaig poder pagar la resta. A més, també vaig estar treballant de professor d'anglès a nens. Amb això, vaig poder estalviar bastant per poder paga-me el pis ara mateix. 

• Com ha sigut el procés d'adaptació als dos països?

A Canadà va ser un pèl més difícil. En primer lloc, vivia amb una família d'allà i l'adaptació era diferent. Les normes que hi havia era les normals a l'estar en una casa que no era la teva i la veritat, sí que em va costar al principi. També, és cert que la primera vegada que me n'anava a fora i sabia que en un any no tornaria a casa i hauria d'estar allà molt de temps. En canvi, a Bèlgica ja tenia l'experiència de Canadà i, a més,  a Bèlgica tinc la meva pròpia habitació o visc amb altres estudiants que estan en la mateixa situació que la meva i se'm va fer bastant més fàcil. 

• I el tema idioma?

A Bèlgica estic a la zona flamenca, on es parla holandès. Evidentment, quan jo vaig arribar no entenia absolutament res, però l'avantatge que he tingut és l'anglès, que per sort tothom l'entén i el parla i ha sigut bastant fàcil comunicar-me. No obstant, estic estudiant holandès i ja tinc algun títol que m'han donat de l'escola. 

• Amb quins obstacles t'has trobat?

A Canadà el principal obstacle era més primari. Per exemple, just quan vaig arribar vaig tenir una infecció a l'ull pel fred. Em van dir que era normal, però com el sistema sanitari funciona diferent que aquí, vaig haver de fer tots els tràmits jo sol. Finalment vaig poder anar al metge. No obstant, a banda d'això a Canadà no he tingut cap altre obstacle, l'agència amb la qual anava em va ajudar molt. Cada vegada que anava a un lloc ho havia de deixar per escrit perquè l'agència ho sapigués. 

A Bèlgica el principal obstacle era la residència, ja que no estava molt neta. Diuen que els belgues no són massa nets, i això per a mi sí que ha sigut un obstacle. A més, pel que fa a la universitat també em va ser bastant difícil ja que em demanaven el títol del Batxillerat i aquí tardaven massa en convalidar-m'ho, de manera que vaig fer un invent amb l'institut de Canadà i el d'aquí Granollers per aconseguir-lo. Pel que fa a la resta, no he tingut grans complicacions, algunes coses petites però sense cap mena d'importància.

• Què t'ha aportat viure a diferents llocs?

Abans de marxar sempre m'havien dit: anar a fora és per aprendre altres idiomes. Quan vaig arribar a Canadà, que era la primera vegada que sortia, vaig pensar: aniré a aprendre anglès. Normalment és la imatge que es dóna a la gent que mai ha sortit i ho veuen com un moment per aprendre idiomes. No obstant, quan vaig estar a Canadà no només era l'idioma, sinó que aprens moltes coses més. T'enriqueixes culturalment, és a dir, a part de l'idioma també aprens la seva cultura, aprens diferents maneres de fer les coses i et canvia la manera de veure el món. T'obre la ment, que és més important que no aprendre un nou idioma. 

• Com has viscut tot el tema del confinament lluny de casa?

Quan va començar el confinament jo estava a Noruega fent l'Erasmus, a Oslo. Allà és veritat que no vam notar gairebé res el confinament perquè no hi havia. Sí que és una societat on es prenen les coses molt seriosament i no cal que els imposin lleis ni prohibicions perquè ells mateixos són responsables. Aleshores vaig estar bastant bé i, a més, l'assistència sanitària a Noruega és impressionant. No portàvem mascaretes, simplement hi havia algunes recomanacions per part del govern. 

Els meus pares estaven bastant preocupats per mi i la meva salut, però la veritat és que jo estava més segur allà que no aquí a Espanya. Els vaig dir que si agafava el coronavirus a Noruega sabia que tindria una assistència sanitària, cosa que aquí potser no l'havia haver pogut tenir. 

Després, quan vaig tornar aquí a Espanya les classes eren online i va ser quan realment vaig veure l'impacte del coronavirus. Vaig estar tot l'estiu aquí i ara al setembre haig de tornar a Bèlgica. La veritat és que allà està una mica millor que aquí, però tampoc està dels millors. És veritat que Bèlgica té molts morts i també hi ha confinament, però el que ha passat és que han sabut reaccionar a temps i no ha calgut arribar a l'extrem per aplicar restriccions més dures. 

• Tens pensat seguir a fora de casa teva per estudiar o treballar?

Sí que tinc pensat anar a algun altre lloc, el que passa és que encara no sé a on. La vida universitària et fa que hagis d'estar vivint el moment i l'any que ve no saps què faràs, has d'estar centrat en el present. Massa coses tens pendent aquest any com per centrar-te en l'any que ve. En el meu cas, cap al febrer de 201 hauré d'anar cap a Alemanya a fer les pràctiques. Encara estic buscant l'empresa perquè ara mateix tal i com està el tema és una mica difícil. 

Sí que vull fer un màster i evidentment tinc al cap diverses opcions i una és tornar a anar a Noruega ja que em va agradar molt el país i la universitat. També perquè l'educció és gratis, els màsters i les universitats són gratuïts. Aquest és el meu pensament, encara que això no vol dir que al final sigui la meva decisió final. 

• Ho recomanaries?

Sí, totalment, Quan marxes fora, t'adones compte de moltes coses. Jo m'he trobat a gent que ha jutjat bastant a la gent que surt fora, dient que segurament no és per tant o fent-ho de menys, però jo crec que és una bona manera de tenir més empatia amb els altres i sobretot més cultura, cosa que fa que la persona pugui parlar amb més propietat. 

Ho recomano al 100%, que tothom qui vulgui i qui pugui que se'n vagi una temporada a fora, que viatgi, que aprengui idiomes, que es culturitzi i que aprengui molt de l'experiència.