Ainhoa Llamas, una granollerina de 21 anys, fa un any que va embarcar-se en un nou projecte. Se'n va anar a Londres a provar sort en el ball, la seva passió. A més, està a la universitat fent la carrera de Disseny.  Coneixem una mica més sobre la seva història i com va decidir anar a Londres. 

• Per quin motiu vas decidir viure fora? Com va ser el procés?

Vaig anar a Londres a provar sort. Volia anar a fer diferents càstings de ball i allà hi ha molta demanda. Abans de marxar ja vaig estar mirant algunes escoles, em van fer una prova online per entrar a una, però no tenia res clar. Finalment em van agafar a l'escola on vaig fer la prova i quan vaig arribar a Londres ja sabia a on volia estudiar. 

• Et va recolzar la teva família?

Al principi tothom es va quedar sorprès perquè ningú ho sabia. Vaig començar a tenir la idea al cap i vaig començar a mirar per fer de Upper (cuidadora de nens) ja que tindria casa i treball. Almenys volia tenir alguna cosa clara. Aleshores, quan jo ja tenia tota la idea al meu cap i ja ho tenia tot mirat, els vaig dir als meus pares. La meva mare m'ho va acceptar des del principi, la veritat que sempre m'han donat suport en les coses que a mi m'agraden.

Pel que fa al Upper, al principi tenia una família, però a l'agost em van dir que no i em vaig haver de buscar una altra. Al final la vaig aconseguir i va anar molt bé. A més, també vaig estar treballant en un pub  a Londres. La veritat que allà encara que no tinguis experiència en segons quins treballs et donen la oportunitat de provar-ho i veure com ho fas i com et sents.  No obstant, ara m'aniré a viure a Madrid perquè a Londres tot està tancat i no em serveix de res, la veritat. 

• Com va ser el procés d'adaptació?

Suposo que a l'anar amb moltes ganes de fer un canvi, provar sort i tenir una nova experiència el procés d'adaptació va ser molt ràpid i fàcil. D'una manera o d'una altra, sempre acabava fent alguna cosa per centrar-me en diferents coses.

Pel que fa al tema clima, no és tant com es diu. És una mica tabú aquest tema. És cert que fa mal temps, però no tant com diuen. La veritat que jo vaig estar bé allà, molt a gust i no em sentia per res malament. A més, l'ambient d'allà a Londres era molt bo, la gent és molt educada i no vaig tenir problemes per res, en aquest aspecte. 

• Amb quins obstacles t'has trobat?

Algun obstacle sí que he tingut, però no li he donat molta importància. Un podria ser quan la família que tenia per fer Upper em van dir que no i vaig haver de canviar de feina, de treball i de casa. Sí que va ser un problema en un principi, però després vaig poder solucionar-ho. 

Un altre obstacle que he tingut actualment és quan vaig anar a fer un càsting amb una companyia anglesa per treballar, em van seleccionar i, a més, havia d'anar a Salou, a Tarragona. Em va agradar molt la idea ja que també estaria més a prop de la família i començaria a l'abril, però va arribar el Covid-19 i vaig tornar ràpid a Espanya, a casa amb la família. Al final, el treball a Salou mai es va portar a terme. Així que vaig estar l'estiu a Granollers i al setembre vaig tornar a Londres. Quan al novembre anuncien el confinament a Londres, decideixo anar a Madrid ja que pel que a mi m'agrada, el ball, també ho tenen molt bé. 

La veritat que ha sigut un mes de molts canvis però en cap penso que hagi sigut un obstacle, sinó que amb el que estem vivint, tampoc em podria esperar molt. Sempre ho he vist tot de manera positiva, així que tot el que estic vivint segurament és perquè ha de ser així. 

• Què t'ha aportat viure a un altre lloc?

Londres la veritat és que és la ciutat de les oportunitats. Arribes allà sense saber fer res i tornes aprenent moltes coses. Jo per exemple no tenia experiència de cambrera i em van agafar a un pub per poder treballar. Començar a treballar a un lloc, que et donin una oportunitat, la veritat és que és una sensació increïble. He estat molt bé allà.

També m'ha aportat sobretot independitzar-me pel que fa al tema econòmic i social. Quan surts fora valores encara més la independència i el voler valdre per tu mateixa, i Londres em va servir molt per això. També m'ha aportat fer un canvi en les meves pròpies costums, per exemple ara sopo més d'hora per l'horari dels menjars a Londres.

• Com has viscut tota la situació actual lluny de casa teva?

Jo a Londres en plena pandèmia no hi he estat. És més, sincerament, el 15 de març nosaltres no ens creiem el que estava passant, ja que a Londres encara no havia arribat. Quan vaig arribar a Espanya i vaig veure què és el que passava realment, em vaig quedar parada, no donava crèdit que de veritat la situació estigués d'aquella manera. 

A Londres quan va passar tot, jo estava treballant i també em van posar en ERTE. El que més m'ha impactat és que els meus pares també ho han estat i jo cobrava quan ho havia de cobrar i els meus pares no. La diferència en la gestió s'ha notat molt. A més, allà a Londres, ara que ja ho tenen mig tancat tot, he de dir que m'han pagat tot el ERTE, podia demanar una ajuda pel pis, les PCR no les havia de pagar i, a sobre, t'arribaven a casa. 

Pel que fa a les mascaretes, a Londres no era obligat, només als espais tancat. La gent no feia falta que la multessin perquè s'ha les posi, sinó que allà les normes, encara que sigui una recomanació, la gent feia cas. El que ha passat a Londres també és que està molt buit, és un lloc molt turístic i ara sense turistes pots anar a on vulguis que no et trobaràs a ningú. 

• Tens pensat seguir endavant?

Ara mateix el que tinc pensat és quedar-me a Madrid, estabilitzar-me aquí i continuar amb la meva carrera universitària que estic fent disseny online. Així que ara mateix prioritzo la universitat i seguir endavant en el tema dels càstings. El meu objectiu és poder estabilitzar-me abans de Nadal i al gener començar a mirar on podria treballar o ballar.