Diari digital del Vallès Oriental i Occidental

Temps ara
Weather Icon
( - )

Sergio González Pérez, jugador del Viña Albali Valdepeñas


1 Març 2021 Redacció: Marc Atanasio

Imatges: cedides

Població: Montcada i Reixac


Sergio González Pérez (Montcada i Reixac, 30 de juny de 1997) és jugador professional de futbol sala del Viña Albali Valdepeñas, equip de la Lliga Nacional de Futbol Sala. El jove jugador català es va formar a les categories inferiors del FS Montcada, fins que a la temporada 2005-2006 es va incorporar a les inferiors del FC Barcelona. Després d’aquesta etapa al Barça, Sergio va passar a l’AE Les Corts UBAE, per acabar a la temporada 13/14 al Catgas Energia Santa Coloma, equip amb el qual fa el debut a la màxima categoria del futbol sala espanyol amb edat de juvenil. Un cop finalitza la seva etapa en el conjunt de Santa Coloma, torna al Barça per incorporar-se a les files del filial blaugrana, equip amb el qui va convertir-se en Campió de la Lliga Regular de la Segona Divisió en la temporada 16-17. A més, també va arribar amb el primer equip del conjunt blaugrana en la mateixa temporada. A la temporada següent fitxa per l’Aspil-Jumpers Ribera Navarra, on està dues temporades, fins que a l’estiu del 2020 passa a formar part del conjunt manxec, el Viña Albali Valdepeñas. Per altra banda, el montcadenc també ha estat internacional amb les categories inferiors de la selecció espanyola i ha arribat a debutar amb l’absoluta.

-    Primer de tot, com està sent aquesta primera temporada a Valdepeñas?
Crec que en línies generals està sent molt bona. Jo vinc d’estar lesionat la temporada passada i, a sobre, tot el problema de la pandèmia pel mig. No obstant això, la temporada està sent molt positiva, estic molt content, estic jugant molt i m’estic trobant molt còmode aquí. Crec que el nivell que estic donant va en consonància amb totes aquestes bones sensacions i estic molt content.

-    En aquesta temporada tan atípica, la Covid s’ha convertit en un dels principals problemes pels equips, que veuen com a vegades perden jugadors per haver donat positiu. En el teu cas, vas haver de passar dues quarantenes, no?
Sí, la veritat és que vaig haver de passar per dues quarantenes. El primer cop va ser perquè va donar positiu el nostre segon entrenador i vam haver de fer deu dies de quarantena. El segon cop vaig ser jo mateix qui va donar positiu i vaig haver de passar el virus. Aquest segon cop vaig estar vint dies sent positiu, però gràcies al bon treball físic i psicològic que vaig estar fent a casa durant aquest període, quan vaig tornar em vaig sentir molt a gust. Crec que des d’aquell moment fins ara, estan sent els meus millors partits aquí a Valdepeñas. La veritat és que estic content que després d’haver superat el virus, hagi pogut trobar-me bé i amb molta confiança.

-    Com esportista d’elit, com es viu tot aquest temps aïllat i apartat de la dinàmica de l’equip?
Els primers deu dies em trobava bé, amb símptomes bastant lleus, però estava bé. El problema va arribar quan l’onzè dia, els meus companys van sortir al carrer i jo vaig fer-me la prova pensant que era negatiu, però seguia donant positiu. Llavors, jo vaig donar positiu deu dies més i aquests deu dies van ser els pitjors, ja que jo em trobava bé, el meu equip estava jugant i jo estava sense ajudar-los, però al final vaig seguir treballant, perquè tenia clar que quan sortís havia d’estar preparat per rendir al màxim nivell i així va ser. A nivell personal, els símptomes van ser molt lleus, per sort, i vaig estar focalitzat per tornar a un nivell alt.

-    Està sent un any molt estrany per tot el que està passant amb la pandèmia, però com està sent l’experiència de jugar sense públic?
Aquí a Valdepeñas, justament, tenim a la millor afició, així va ser premiada, i sempre s’omple el pavelló. No obstant això, aquest any sabem que no pot ser així. Tot just aquesta setmana sembla que s’aixecaran una mica les restriccions i podran entrar 300 persones, però sabem que en alguns pavellons sí que hi ha i en altres no, i com a jugadors està clar que trobem a faltar a l’escalfor de la gent a les grades. Els aficionats són els que mantenen al club i els hi donen sentit, i sense ells és tot una mica estrany.

-    A diferència d’altres esports, sembla que el futbol sala no acaba de tenir uns protocols molt clars i hi ha equips amb molts partits ajornats, com es viu aquesta situació des de dins? 
Doncs la veritat és que és molt estrany, ja que nosaltres tenim el protocol de la federació, que és el mateix que el futbol, però com que no està considerat com a esport professional, fa que el protocol estigui supeditat a les normes autonòmiques. En haver-hi normatives diferents arreu d’Espanya, es creen aquests problemes. A més, és veritat que hi ha equips amb partits ajornats, ja que tenir un positiu significa aïllar a tot l’equip. Això fa que tot sigui molt estrany, ja que et talla la progressió i el calendari està sent molt exigent. El que sí que sabem és que és el nostre treball i hem d’estar preparats i tenir capacitat d’adaptació per tot, i estem treballant en aquest sentit i és el que toca, ja que les normatives són les que manen.

-    L’any passat Valdepeñas va ser un dels equips revelació i aquest any ja heu aconseguit la classificació matemàtica per la Copa d’Espanya. Quin creus que és el sostre d’aquest equip?
Intentem posar-nos el sostre més alt possible. L’any passat aquest club va ser subcampió de Copa i de Lliga, una cosa que era inesperada per a tothom. Doncs aquest any, el que se’ns exigeix per part de la gent és, com a mínim, igualar els resultats de la temporada passada. Nosaltres sabem que és molt complicat, però intentarem superar-ho. Respecte al sostre, hem complert el primer objectiu, que era classificar-nos per la Copa, i estem ben posicionats per entrar als play-offs per competir per la Lliga. A partir d’aquí, sabem que en aquestes competicions ens hi juguem molt i són complicades de guanyar, però a un partit som capaços de guanyar a qualsevol i això és el més important. Tant de bo el sostre sigui superar els resultats de l’any passat.

-    Està sent una temporada especial per tu, primer any amb Valdepeñas i has tornat a la selecció dos anys després. Què significa per tu vestir la camiseta de la selecció?
Des de petit, el que somies és vestir la camiseta de la selecció i estar preparant un europeu, o un Mundial, és una responsabilitat molt gran, però a la vegada una alegria i una felicitat immensa. Estic molt content, ja que sé que per poder estar a la selecció, m’haig de trobar bé al meu club, tot i que a Espanya hi ha molts jugadors bons i no és fàcil anar. Crec que això ho estic fent, estic treballant al meu màxim nivell i poder anar a la selecció és un premi, que quasi ni puc descriure, ja que és el més gran i poder estar aquí i que el seleccionador confiï en mi és molt bonic. Només es pot viure i gaudir en primera persona, perquè explicar-ho és molt complicat. 

-    Ara recordant una mica el passat, vas debutar a la LNFS amb el Santa Coloma sent juvenil. Què recordes d’aquell moment?
Jo per sort he pogut jugar als tres equips que competeixen més alt a Catalunya, com són Les Corts, el Barça i Santa Coloma. A Santa Coloma vaig arribar en l’etapa de juvenil, van confiar en mi i em van donar l’oportunitat de debutar. D’aquell moment, recordo estar molt nerviós, ja que a més el partit anava malament, era contra Antequera, i vaig sortir, les cames estaven molt rígides, però és un debut i vaig estar molt content. A més, l’equip va empatar en l’últim segon i jo vaig estar molt feliç com si haguéssim guanyat una Champions. Després d’aquí vaig anar al Barça i jugar al Palau amb la camiseta del Barça també va ser una sensació increïble. A partir d’aquí Tudela i Valdepeñas, i fins ara. Estar clar que dels equips catalans guardo molt bon record i estic segur que algun dia tornaré.

-    Et vas formar a les categories inferiors de l’equip del teu poble, el FS Montcada, i després vas fer el salt al Barça. Què creus que t’ha aportat el pas pel club blaugrana?
Sí, vaig començar al Montcada i avui en dia tinc una relació espectacular amb el club i sempre parlo molt bé d’ells i del meu poble. Al Barça vaig estar dues etapes, la primera quan era bastant petit, on em van formar i vaig aprendre moltes coses. Després, vaig prendre la decisió de marxar, per una sèrie de qüestions, però quan vaig tornar per jugar a Segona Divisió, ja sent sènior, és quan t’adones realment de la dimensió tan gran que té aquest club, de la qualitat de la gent que hi treballa allà i el Xavi Closas, que va ser el meu entrenador al filial, em va aportar moltíssim. Allà, sent una mica més gran, em vaig adonar realment de tot el que t’aporta aquest club i de tot el que aprens allà.

-    Abans d’arribar a Valdepeñas aquest estiu, vas estar dos anys a Navarra i has dit que ho consideres com a casa. Què han significat per tu aquestes tres temporades?
Va ser el primer pas de quan et fas gran, que és independitzar-te i aquest pas per mi va venir de la mà de l’esport. Per tant, el fet d’anar a Navarra va ser fer-me gran. Estava a fora, sense la família i com a club m’ho va donar tot, ja que em van aportar molta tranquil·litat. A més, l’entrenador confiava molt en mi i vaig aprendre tant a jugar com funcionava la vida. Tinc un record molt bo d’aquell club, on vaig estar tres temporades, l’última va ser la del virus i on vaig estar lesionat, i avui en dia segueixo tenint amics allà i jo em considero un més d’ells, ja que el club em va donar molt. Vaig decidir sortir perquè necessitava un canvi i fer una passa endavant, i aquí les coses m’estan anant bé. Tinc un record molt bo, però també crec que vaig marxar en el moment adequat.

--    També compagines la vida esportiva amb la vida acadèmica d’ADE+Dret a la UOC. Com ho portes? 
Abans he comentat que vaig arribar al Barça sent molt petit i això ha fet que tot el tema de l’escola i els deures m’ho hagi hagut de planificar i fer en totes aquelles estones que tenia lliures. En aquest sentit, la planificació em ve molt bé, ja que estic fent un doble grau, que no és gens fàcil jugant al futbol sala professionalment. Simplement per mi és una qüestió organitzativa, ja que m’ho he de planificar molt bé i saber que potser els meus companys tenen més temps lliure que jo, però jo aquest temps l’haig de dedicar a estudiar. A mi m’omple el mateix el vessant esportiu que el vessant acadèmic, ja que sóc conscient del què em costa i quan aprovo assignatures em sento molt feliç. És complicat, però ho estic fent al meu ritme i el dia de demà segur que el meu futur estarà garantit gràcies als meus estudis.
-    No es veuen molts esportistes així, fins a quin punt és important el fet de seguir formant-te?
Jo crec que és molt important. A mi m’aporta moltíssim, ja que t’asseu el cap i et dóna una tranquil·litat molt gran de saber que en el futur tindràs els teus estudis. A més, en el dia a dia et fa ser una persona més responsable i coherent. Això és molt important, i jo que estic estudiant Dret, haig de llegir molt i t’ajuda a tenir un esperit crític que t’ajuda molt, ja que a la vida ningú et regala res i els hi diria a tots que no deixin els estudis i que el dia de demà les recompenses seran més grans. A més, hauré pogut aprofitar la meva vida esportiva al màxim i al dia demà estaré preparat per entrar al món laboral i treballar per allò que m’he preparat. 

-    Per últim, quins són els objectius de l’equip per aquesta temporada? I a escala individual?
En l’àmbit col·lectiu, el primer és estar a la Copa, que ja l’hem complert, i el segon, estem en camí, que és entrar als play-offs i després un cop estiguem en aquestes competicions, l’objectiu serà anar passant les eliminatòries. A escala personal, venia d’estar un any sense jugar, i volia tornar a sentir-me jugador i saber que estava preparat per jugar al màxim nivell. A partir d’aquí, mantenir-me i voler sempre més. Em considero un jugador d’equip i el meu objectiu principal és que quan jo estigui a la pista, l’equip se senti còmode i confiat, i poder seguir amb la Selecció.
 


Rep les notícies d'última hora

Guia comercial del Vallès